{"id":186245,"date":"2026-06-08T09:01:09","date_gmt":"2026-06-08T09:01:09","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=186245"},"modified":"2026-06-08T09:01:09","modified_gmt":"2026-06-08T09:01:09","slug":"una-historia-de-mestissatge-i-danada-i-tornada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/una-historia-de-mestissatge-i-danada-i-tornada\/","title":{"rendered":"Una hist\u00f2ria de mestissatge i d’anada i tornada"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L\u2019historiador mexic\u00e0\u00a0Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors\u00a0<\/strong>(RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “El Servicio Exterior Mexicano venido a menos”<\/span><\/strong>,<\/span> “Las herederas”<\/span><\/strong>, <\/span>“La Luz del Mundo, ante sus v\u00edctimas”<\/span><\/strong>, <\/span>“Sangre en el Teocalli”<\/span><\/strong>,<\/span> “<\/span>Los cr\u00edmenes de Francisco Villa: segunda vuelta”<\/span><\/strong>,<\/span> “M\u00e9xico <\/span>cortesiano”<\/span><\/strong> i <\/span>“Gonzalo Celorio: orgullo e identidad<\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats entre els passats mesos d’abril i maig al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong> i al diari “El Siglo de Torre\u00f3n”<\/strong>, en els quals aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i internacional i els seus vincles hist\u00f2rics. Aix\u00ed mateix, l’expert va participar en aquest mateix per\u00edode al canal divulgatiu “Rincones hist\u00f3ricos”<\/strong> de Miguel Amaranto<\/strong>, per analitzar des de l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica el paper d’Hern\u00e1n Cort\u00e9s<\/strong> 500 anys despr\u00e9s de la seva incursi\u00f3 a l’actual M\u00e8xic i la diversitat cultural que va trobar en una regi\u00f3 dominada pels mexiques. En la mateixa l\u00ednia, Sada \u00e9s un dels signants del manifest promogut per M\u00e8xic Mest\u00eds<\/strong>, l’Associaci\u00f3 Cultural Herois de Cavite <\/strong>i l’historiador mexic\u00e0 Antonio Cordero <\/strong>contra la manipulaci\u00f3 pol\u00edtica de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

A “El Servicio Exterior Mexicano venido a menos”, l’historiador denuncia la degradaci\u00f3 de la diplom\u00e0cia mexicana. “Entre les molt explicades gl\u00f2ries d’altres temps que solien identificar al vell r\u00e8gim postrevolucionari a M\u00e8xic hi havia el Servei Exterior Mexic\u00e0<\/strong>, dotat amb grans quadres de formaci\u00f3 emanats majorit\u00e0riament de l’Institut Mat\u00edas Romero<\/strong>. Desafortunadament, aquesta escola i aquesta etiqueta de distinci\u00f3 no existeixen m\u00e9s des del sexenni anterior. Tot i que molts atribueixen aquesta desfeta a la imposici\u00f3 de la periodista Isabel Arvide<\/strong> com a ambaixadora de M\u00e8xic a Turquia per part de l’expresident Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador<\/strong>, a aquesta experi\u00e8ncia li van continuar altres designacions menys afortunades o q\u00fcestionables”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, a “Las herederas”, Sada incideix en la doble moral de molts dirigents convertits en paladins de la igualtat i el socialisme en la seva activitat pol\u00edtica, per\u00f2 clars exemples de nepotisme, falta d’\u00e8tica i fins i tot delinq\u00fc\u00e8ncia a l’esfera p\u00fablica. “Per a ning\u00fa no \u00e9s desconegut el fet que el socialisme \u00e9s tan bon negoci que enriqueix en exclusiva, de la nit al dia, als hereus i parents de les dictadures on s’imposa aquest sistema. Exemple d’aix\u00f2 han estat durant d\u00e8cades els fills de Fidel Castro<\/strong>, que com a tir\u00e0 va enfonsar a Cuba en la m\u00e9s profunda mis\u00e8ria durant m\u00e9s de sis d\u00e8cades, convertint l’illa en un camp de concentraci\u00f3 per als seus habitants, exceptuant els seus fills, que van venir a heretar una fortuna de m\u00e9s de 900 milions d’euros i que avui gaudeixen com a part de la jet-set a Espanya i la resta d’Europa. Res diferent va fer el dictador Hugo Ch\u00e1vez<\/strong> amb la seva filla Mar\u00eda Gabriela Ch\u00e1vez<\/strong>, qui s’ostenta com la dona m\u00e9s rica de Vene\u00e7uela, amb una fortuna estimada en m\u00e9s de 4.000 milions de d\u00f2lars en comptes d’Andorra i resid\u00e8ncia als Estats Units, cosa que se li imputa igualment ni m\u00e9s ni menys que a Evaliz Morales<\/strong>, filla de l’exdictador Evo Morales<\/strong> de Bol\u00edvia; igual que a la filla de l’expresidenta argentina Cristina Kirchner<\/strong>, Florencia Kirchner<\/strong>, sota investigaci\u00f3 despr\u00e9s de trobar-li m\u00e9s de sis milions de d\u00f2lars dins de dues borses a un dels banys de casa seva”, assenyala.<\/p>\n

A “La Luz del Mundo, ante sus v\u00edctimas”, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia aborda les fosques i sinistres relacions de la secta mexic\u00e0 La Llum del M\u00f3n<\/strong> amb el poder local. “Joaqu\u00edn Gonz\u00e1lez<\/strong>, ori\u00fcnd de Colotlan, Jalisco, i exmembre de la secta chihuahuense neopentecostal denominada Primera Esgl\u00e9sia Apost\u00f2lica de la Fe en Crist Jes\u00fas<\/strong>, creada el 1915 per Romana Carbajal<\/strong>, va justificar la seva pr\u00f2pia religi\u00f3 pretextant l’aparici\u00f3 d’un personatge celestial que li va fer canviar el seu nom per Aaron i autoproclamar-se ‘ap\u00f2stol de Jesucrist’ i ‘\u00e0ngel de l’Apocalipsi’, fundant la secta de La Llum del M\u00f3n a Guadalajara, Jalisco, on al cap de poc va constituir la seva enorme seu en forma de past\u00eds de casaments i fins a una col\u00f2nia popular per als seus adeptes. Des d’aleshores, l’esmentada organitzaci\u00f3, servil al PRI<\/strong> al seu moment, va cobrar una import\u00e0ncia pol\u00edtica i econ\u00f2mica monumental gr\u00e0cies al seu finan\u00e7ament per part del Govern<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 acumulant serioses acusacions contra la dinastia encap\u00e7alada pels seus l\u00edders familiars que anaven des de blanqueig de diners, enriquiment il\u00b7l\u00edcit, segrestos, violacions, desaparicions i fins a assassinats, reportats al llarg del segle XX”, detalla.<\/p>\n

Sada dedica “Sangre en el Teocalli” al recent esdeveniment que es va donar a la Pir\u00e0mide de la Lluna a Teotihuacan, on un individu va obrir foc contra els turistes que visitaven el recinte arqueol\u00f2gic, i les seves diferents derivades, des de la viol\u00e8ncia en qu\u00e8 viu embolicada la societat mexicana fins a les vinculacions pol\u00edtiques infundades del tiroteig. “No van trigar dos mitjans oficialistes ‘Milenio’<\/strong> i ‘El Pa\u00eds’<\/strong> en tractar acreditar com filonazi o de dreta a l’assass\u00ed, a qui fins i tot un comediant que publica per al segon diari va qualificar d'”ultradreta feixista” a la seva columna, on pontificava tamb\u00e9 contra la ‘masclosfera’ i sobre com aix\u00f2 enfosquia un suposat ‘descens hist\u00f2ric en m\u00e9s d’una d\u00e8cada’ de matances a M\u00e8xic, quedant en rid\u00edcul una vegada que es va comprovar que l’assass\u00ed presumia de fotos sostenint el manifest comunista i l’edici\u00f3 prologada per Carlos Monsiv\u00e1is<\/strong> i Elena Poniatowska<\/strong> de comunicats de l’EZLN<\/strong>“.<\/p>\n

A “Los cr\u00edmenes de Francisco Villa: segunda vuelta”, l’historiador rememora la presentaci\u00f3 de la segona edici\u00f3 de l’obra “Cr\u00edmenes de Pancho Villa”<\/strong>, del tamb\u00e9 historiat Reidezel Mendoza<\/strong>. “Desmitificadora com poques, l’obra de Mendoza ve a omplir una s\u00e8rie de buits hist\u00f2rics desconeguts, quan no gelosament silenciats per aquells que cobren a l’ombra del poder, pel que fa a la vida agitada d’aquest personatge: des del mite que es va llan\u00e7ar pel cam\u00ed del crim com ho \u00e9s el de la suposada -i falsa- defensa de l’honor de la seva germana, fins a la seva incursi\u00f3 a les files del maderisme, menys per convicci\u00f3 i m\u00e9s per la conveni\u00e8ncia de passar de perseguit de la just\u00edcia a perseguidor implacable, fins a la tornada al cam\u00ed del crim amb la mateixa o pitjor acarnissament que abans despr\u00e9s de la seva derrota absoluta als camps de Celaya”, afirma.<\/p>\n

\"Hern\u00e1n

Hern\u00e1n Cort\u00e9s (Museu del Prado, domini p\u00fablic)<\/p><\/div>\n

D’altra banda, a “M\u00e9xico cortesiano”, l’expert s’atura en la pol\u00e8mica visita d’Isabel D\u00edaz Ayuso<\/strong>, presidenta de la Comunitat de Madrid, a M\u00e8xic. “M\u00e8xic com a pa\u00eds \u00e9s fruit cortesi\u00e0, li agradi o no als qui des de la ignor\u00e0ncia dolosa encara combreguen amb el catecisme de la Secretaria d’Educaci\u00f3 P\u00fablica<\/strong> o amb les altres mentides de la mal anomenada Nova Escola Mexicana, responsable de l’endarreriment educatiu que avui ens afligeix, amb tot el que implica no saber d’hist\u00f2ria ni tenir sentit com\u00fa”, argumenta.<\/p>\n

Finalment, a “Gonzalo Celorio: orgullo e identidad”, Sada es felicita de la concessi\u00f3 del Premi Cervantes<\/strong> a l’escriptor mexic\u00e0 Gonzalo Celorio<\/strong>, intel\u00b7lectual cr\u00edtic amb el discurs del Govern del seu pa\u00eds. “Durant la cerim\u00f2nia de lliurament, Gonzalo Celorio va aprofitar l’ocasi\u00f3 per recordar que l’exig\u00e8ncia reiterativa d’un perd\u00f3 per part d’Espanya, com ja s’havia ofert per part del Rei Joan Carles I<\/strong> durant la Cimera de les Am\u00e8riques<\/strong> l’any 1991, ha estat no nom\u00e9s un desprop\u00f2sit sin\u00f3 tamb\u00e9 anacr\u00f2nica, per jutjar que no es pot sol\u00b7licitar un perd\u00f3 per una cosa que va succeir fa tants segles, quan ni tan sols existien els estats naci\u00f3 com existeixen ara, i menys encara quan ja hi havia viol\u00e8ncia entre les mateixes societats ind\u00edgenes d’aquell temps. Tamb\u00e9 desestima com a retrot\u00f2pica aquesta exig\u00e8ncia tan absurda com recurrent per part de la classe pol\u00edtica governant des del 2019 per jutjar aquelles societats ind\u00edgenes com una esp\u00e8cie d’ut\u00f2pic parad\u00eds perdut, sense atendre la seva realitat”, subratlla.<\/p>\n

Tamb\u00e9 defensa una visi\u00f3 de la hist\u00f2ria mexicana molt diferent de l’oficial el manifest promogut per Antonio Cordero. “Quan es refereixen de manera simplista a ‘les atrocitats de la Conquesta’, preguntem: a quins es refereixen? Atrocitats vam cometre els pobles de la ribera de Texcoco en sotmetre els asteques al segle XIII. Sent mexiques, escampem el terror a l’An\u00e0huac, la qual cosa explica per qu\u00e8 la majoria dels pobles mesoamericans es van aliar m\u00e9s tard amb Hern\u00e1n Cort\u00e9s per alliberar-se de nosaltres. Atrocitats vam cometre quan vam ser espanyols per derrotar a Tenochtitlan, i atrocitats esborronadores ordenem com elits independentistes al segle XIX. Tamb\u00e9 ens conquerim i ens mutilem a nosaltres mateixos en cruentes guerres civils i als passatges m\u00e9s foscos de la Revoluci\u00f3. Tota guerra \u00e9s atro\u00e7, i nosaltres som els hereus de tots aquells b\u00e0ndols”, assegura el text firmat tamb\u00e9 per Enrique Sada.<\/p>\n

Llegiu “El Servicio Exterior Mexicano venido a menos”<\/span><\/a>
\nLlegiu “La herederas”<\/a><\/span>
\nLlegiu “La Luz del Mundo, ante sus v\u00edctimas”<\/a><\/span>
\nLlegiu “Sangre en Teocalli”<\/a><\/span>
\nLlegiu “Los cr\u00edmenes de Francisco Villa: segunda vuelta”<\/a><\/span>
\nLlegiu “M\u00e9xico cortesiano”<\/a><\/span>
\nLeer <\/a><\/span>“Gonzalo Celorio: orgullo e identidad<\/span>“<\/a><\/strong><\/p>\n