{"id":185451,"date":"2026-05-21T16:27:00","date_gmt":"2026-05-21T16:27:00","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=185451"},"modified":"2026-05-21T16:27:00","modified_gmt":"2026-05-21T16:27:00","slug":"el-que-es-va-perdre-a-cuba-i-a-les-filipines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-que-es-va-perdre-a-cuba-i-a-les-filipines\/","title":{"rendered":"El que es va perdre a Cuba (i a les Filipines)"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Dr. Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/p><\/div>\n

Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Farmacologia i vicerector de Recarca, Ci\u00e8ncia i Doctorat de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> i d’altres acad\u00e8mies nacionals i internacionals i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda l’efem\u00e8ride de la guerra que van entaular els Estats Units i Espanya a finals del segle XIX, el Desastre del 98 i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en les relacions geopol\u00edtiques contempor\u00e0nies als articles “25 de abril del 1898. La Declaraci\u00f3n de Guerra de Estados Unidos a Espa\u00f1a”<\/strong>, publicat el passat 25 d’abril als canals de l’Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies i les Arts Militars<\/strong>, de la qual tamb\u00e9 \u00e9s membre, i “\u00bfQu\u00e9 nos cuenta la guerra entre Estados Unidos y Espa\u00f1a por Cuba sobre el intervencionismo y la geopol\u00edtica actual?”<\/strong>, publicat al portal especialitzat The Conversation<\/strong> el passat 11 de maig i, despr\u00e9s, a diversos mitjans de comunicaci\u00f3 espanyols i hispanoamericans<\/p>\n

A “25 de abril de 1898. La Declaraci\u00f3n de Guerra de Estados Unidos a Espa\u00f1a”, l’expert narra els fets que van desencadenar la declaraci\u00f3 de guerra, basats en la desinformaci\u00f3 sobre les causes de l’enfonsament del vaixell “Maine”<\/strong> al port de l’Havana, i analitza l’oportunisme de Washington davant un conflicte que sabia guanyat. “Des de la perspectiva estrat\u00e8gica, la declaraci\u00f3 va formalitzar una guerra breu, diplom\u00e0ticament calculada i acuradament preparada, ja que els Estats Units havien accelerat el seu programa de modernitzaci\u00f3 naval en les d\u00e8cades anteriors, la qual cosa li va permetre entrar en conflicte amb una clara superioritat material. Al contrari, Espanya, sota el govern presidit per Pr\u00e1xedes Mateo Sagasta<\/strong>, es va veure empesa a una guerra per a la qual no estava plenament preparada, amb unes capacitats militars especialment obsoletes a l’\u00e0mbit naval i amb la dificultat pol\u00edtica d’acceptar l’ultim\u00e0tum sense combatre”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, a “\u00bfQu\u00e9 nos cuenta la guerra entre Estados Unidos y Espa\u00f1a por Cuba sobre el intervencionismo y la geopol\u00edtica actual?”, a m\u00e9s d’oferir de forma succinta el relat de les guerres de Cuba i les Filipines i considerar la poca perspic\u00e0cia d’Espanya per evitar-les, l’acad\u00e8mic se centra en les seves repercussions a curt i mitj\u00e0 termini. “La firma del Tractat de Par\u00eds<\/strong>, el 10 de desembre del 1898, va formalitzar el final de les hostilitats i va suposar la cessi\u00f3 de Cuba (sota tutela), Puerto Rico, les Filipines i Guam (la m\u00e9s gran de les illes de l\u2019arxip\u00e8lag de les Marianas) als Estats Units i el col\u00b7lapse definitiu de l’imperi espanyol. Aix\u00f2 va generar una absoluta crisi moral, pol\u00edtica i social a la Pen\u00ednsula, popularment coneguda com el Desastre del 98 i un proc\u00e9s de reacci\u00f3 popular i pol\u00edtic que va forjar en el moviment regeneracionista liderat per Joaqu\u00edn Costa<\/strong>. Des de la perspectiva militar, la derrota va posar de manifest la necessitat de modernitzaci\u00f3 de les Forces Armades<\/strong> i de revisi\u00f3 de la doctrina estrat\u00e8gica espanyola. Tot i aix\u00f2, per als Estats Units la guerra va representar la seva consolidaci\u00f3 com a pot\u00e8ncia emergent amb projecci\u00f3 global, marcant l’inici d’una pol\u00edtica exterior m\u00e9s activa i intervencionista”, conclou.<\/p>\n

Reconegut divulgador de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, L\u00f3pez Mu\u00f1oz \u00e9s doctor en Medicina i Cirurgia, en Llengua i Literatura Espanyoles i en Biomedicina i Farm\u00e0cia, especialista en Medicina Farmac\u00e8utica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust<\/strong> de Iad Vaixem, a Jerusalem. \u00c9s investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre<\/strong> de Madrid, membre del Consell Rector<\/strong> de l’Institut de Recarca Sanit\u00e0ria HM Hospitals<\/strong> i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes<\/strong> de la Universitat d’Alcal\u00e1 de Henares<\/strong>, vocal del Consell de Ci\u00e8ncia i Tecnologia de la Comunitat de Madrid<\/strong>, assessor cient\u00edfic del Comit\u00e8 Iberoameric\u00e0 d’\u00c8tica i Bio\u00e8tica<\/strong>, membre del Comit\u00e8 d’Observaci\u00f3<\/strong> de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya<\/strong>, del Cap\u00edtol Espanyol<\/strong> del Club de Roma<\/strong> i membre d’honor de la Fundaci\u00f3 Ghandi-Mandela<\/strong>.<\/p>\n

Ha participat en nombroses investigacions i \u00e9s autor de monografies i articles a les seves \u00e0rees d’investigaci\u00f3. Recentment ha estat nomenat de forma honor\u00edfica coronel de Kentucky i Gu\u00e0rdia Civil Honorari<\/strong>, coincidint amb el 25\u00e8 aniversari de la creaci\u00f3 d’aquesta figura, la m\u00e0xima distinci\u00f3 civil del cos, que s’atorga de forma excepcional, i el passat 20 de mar\u00e7 va ser reconegut amb la Medalla al\u00a0M\u00e8rit\u00a0en la\u00a0Ciberdefensa<\/strong> que atorga per l’Associaci\u00f3 Professional de P\u00e8rits de Noves Tecnologies<\/strong>.<\/p>\n