![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/lengua-idioma-espanol-shutt-1.67.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Frigdiano \u00c1lvaro Dur\u00e1ntez<\/strong>, director de la C\u00e0tedra d’Estudis Iberoamericans i de la Iberofonia<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Universit\u00e0ria Iberoamericana<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre el paper de l’idioma espanyol com a llengua internacional a l’article “El espa\u00f1ol, esperanto natural”<\/strong>, publicat el passat 11 d’abril a la prestigiosa secci\u00f3 “La Tercera”<\/strong> del diari “ABC”<\/strong>. D’altra banda, l’expert va participar a la 33\u00e8 edici\u00f3 de les Trobades de Filosofia<\/strong> organitzades per la Fundaci\u00f3 Gustavo Bueno<\/strong>, que es van celebrar entre els passats 27 i 29 de mar\u00e7 a la seu de la fundaci\u00f3, a Oviedo, sota el t\u00edtol “Dial\u00e9ctica de imperios y dial\u00e9ctica de estados”<\/strong>. A m\u00e9s de participar en la sessi\u00f3 d’obertura al costat de Gustavo Bueno S\u00e1nchez<\/strong>, president de la Fundaci\u00f3 Gustavo Bueno, ho va fer a la taula rodona “Relaciones internacionales y geopol\u00edtica”<\/strong>.<\/p>\n Al seu article, Dur\u00e1ntez considera que, davant l’hegemonia de l’angl\u00e8s com a llengua global, l’espanyol es configura com una mena de llengua d’\u00fas com\u00fa per la seva neutralitat, l\u00f2gica i capacitat per preservar la diversitat cultural, fins al punt de comparar-ho amb l’esperanto, idioma artificial creat el 1887 per Ludwik Lejzer Zamenhof<\/strong> amb l’objectiu de convertir-se en una llengua neutral i f\u00e0cil d’aprendre, per\u00f2 que al seu cas no va aconseguir mai despla\u00e7ar a les lleng\u00fces naturals per la seva falta d’arrelament cultural i identitari. Des del 1945, l’angl\u00e8s ha consolidat el seu domini tant al poder pol\u00edtic, militar, econ\u00f2mic i cient\u00edfic com al cultural i medi\u00e0tic, impulsat per estrat\u00e8gies angl\u00f2fones que amenacen l’equilibri ling\u00fc\u00edstic i cultural de la humanitat. Davant d’aquesta realitat, Dur\u00e1ntez afirma que l’espanyol compleix les condicions ideals per actuar com a contrap\u00e8s. No dep\u00e8n d’un \u00fanic estat hegem\u00f2nic a difer\u00e8ncia de l’angl\u00e8s, el xin\u00e8s, el rus o el franc\u00e8s i representa una civilitzaci\u00f3 hisp\u00e0nica diversa amb arrels amer\u00edndies, ib\u00e8riques i afrodescendents.<\/p>\n Dr. Frigdiano \u00c1lvaro Dur\u00e1ntez<\/p><\/div>\n Entre les fortaleses de l’espanyol que destaca el col\u00b7laborador de la RAED al seu article destaca que \u00e9s la segona llengua materna del m\u00f3n (per darrere del xin\u00e8s i per davant de l’angl\u00e8s), la primera llengua llatina, la tercera m\u00e9s utilitzada a internet i el fet de ser la llengua oficial en una vintena de pa\u00efsos repartits a diversos continents. A m\u00e9s, assenyala, \u00e9s l’idioma principal de la iberofonia i presenta gran intel\u00b7ligibilitat amb el portugu\u00e8s, incloent-hi entre els dos espais uns 900 milions de persones. La seva fon\u00e8tica, ortografia i gram\u00e0tica, a m\u00e9s, s\u00f3n clares i l\u00f2giques, perqu\u00e8 s’escriu com es parla i es pronuncia com s’escriu, la qual cosa el converteix en un esperanto natural des del punt de vista filol\u00f2gic, cultural i pol\u00edtic, considera Dur\u00e1ntez.<\/p>\n L’articulista conclou que l’espanyol ja \u00e9s un b\u00e9 com\u00fa global al servei de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i crida a dissenyar estrat\u00e8gies actives per potenciar-lo com a llengua cooficial de fet als Estats Units, a la projecci\u00f3 exterior de pot\u00e8ncies com la Xina i R\u00fassia, a l’\u00c0frica, als organismes internacionals, al ciberespai i al desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Per aix\u00f2, proposa la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’Institut Cervantes<\/strong>, la Reial Acad\u00e8mia Espanyola<\/strong>, les acad\u00e8mies de la llengua hisp\u00e0nica, la societat civil i una concertaci\u00f3 politicodiplom\u00e0tica entre els pa\u00efsos hispanoparlants i altres interessats en preservar la pluralitat cultural. “\u00c9s fonamental assegurar la concertaci\u00f3 politicodiplom\u00e0tica amb els altres pa\u00efsos hispanoparlants i amb els quals no ho s\u00f3n, ja que aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’aut\u00e8ntic inter\u00e8s mundial; perqu\u00e8 l’espanyol, per tot el que hem apuntat, s’ha convertit ja un aut\u00e8ntic b\u00e9 com\u00fa global al servei de la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica de tota la humanitat”, conclou.<\/p>\n![\"Frigdiano](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Frigdiano-Alvaro-Durantez.webp\")
Llegiu l’article<\/a><\/em><\/h2>\n