{"id":183003,"date":"2026-04-10T09:07:01","date_gmt":"2026-04-10T09:07:01","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=183003"},"modified":"2026-04-10T09:09:12","modified_gmt":"2026-04-10T09:09:12","slug":"democracia-populisme-i-propaganda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/democracia-populisme-i-propaganda\/","title":{"rendered":"Democr\u00e0cia, populisme i propaganda"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional als articles “Dante, Habermas y el patriotismo constitucional”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Las dos orillas”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Relato en tiempo de guerra” <\/span><\/span><\/strong>i <\/span><\/span>“El derecho a la financiaci\u00f3n singular<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats al portal especialitzat, Art\u00edculo 14<\/strong> i al diari digital The Objective<\/strong> entre els passats 22 de mar\u00e7 i 5 d’abril.<\/p>\n

A “Dante, Habermas y el patriotismo constitucional”, l’experta jurista reflexiona sobre el sentit de la democr\u00e0cia entorn de la decisiva figura del fil\u00f2sof i soci\u00f2leg alemany J\u00fcrgen Habermas<\/strong>. “L’Estat democr\u00e0tic constitucional ha estat, des de tal perspectiva, un paradigma amb vocaci\u00f3 universal. \u00c9s significatiu, al respecte, el di\u00e0leg de Habermas amb Joseph Ratzinger<\/strong> a l’obra ‘Entre ra\u00f3 i religi\u00f3. Dial\u00e8ctica de la secularitzaci\u00f3’<\/strong>. I la influ\u00e8ncia que el pensament de Habermas ha exercit a la concepci\u00f3 intel\u00b7lectual del proc\u00e9s d’integraci\u00f3 europea i a l’\u00e0mbit de la interpretaci\u00f3 jur\u00eddica realitzada pels tribunals constitucionals, com a paradigma \u00e8tic vinculant, \u00e9s tamb\u00e9 rellevant, tot i que aix\u00f2 no sempre fos acompanyat d’un altre concepte constitucional consagrat a alguns sistemes, que \u00e9s el de democr\u00e0cia militant, implicant el rebuig, fins i tot legal, als qui introdu\u00efssin pr\u00e0ctiques de rebuig dels valors constitucionals”, assenyala.<\/p>\n

Per la seva part, a “Las dos orillas”, la vicepresidenta de la Reial Acad\u00e8mia se centra al debat sobre la conquesta espanyola d’Am\u00e8rica i el “genocidi” denunciat per alguns governs. “El genocidi\u2026 que n’al\u00b7leguen alguns\u2026 tot conflicte armat, i ells ho reconeixen, comporta mort i viol\u00e8ncia, pel rebuig de l’estrany i, en aquells sup\u00f2sits concrets, tamb\u00e9 per les picabaralles internes. Els espanyols, tant al Per\u00fa com a M\u00e8xic, van poder aconseguir el territori a causa de la guerra civil interna que, fins i tot abans de la seva arribada, era present entre les diferents \u00e8tnies i comunitats. \u00c9s ben coneguda l’ajuda tlaxcalteca i d’altres tribus ind\u00edgenes a Hern\u00e1n Cort\u00e9s<\/strong> (totonaques, huejotzinques, texcocans, txolulteques o otomies) contra els asteques, a causa de la tirania exercida per aquests sobre aquelles, afavorint d’aquesta manera la presa de Tenochtitlan pels espanyols i, no ho oblidem, els seus aliats, tot i que tot aix\u00f2 sembl\u00e9s capitalitzat per Cort\u00e9s i els seus. Tamb\u00e9 \u00e9s necessari recordar que l’Incanat tenia sotmeses a nombroses comunitats (canyaris, txatxapoies, huanques, txanques o aimares, entre d’altres), algunes en r\u00e8gim d’esclavitud (normal en aquella \u00e8poca, no s’ha de veure amb els nostres ulls ja habituats a altres par\u00e0metres), ja que el Tahuantinsuio va ser un imperi expansionista i que la guerra civil entre els clans de Hu\u00e0scar<\/strong> i Atahualpa<\/strong> va ser h\u00e0bilment aprofitada per Francisco Pizarro<\/strong> per neutralitzar la resist\u00e8ncia a la conquesta”, explica.<\/p>\n

Freixes dedica “Relato en tiempo de guerra” a la recuperaci\u00f3 de l’esl\u00f2gan “No a la guerra” per part del Govern<\/strong> de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> denunciant el seu car\u00e0cter populista. “Ens omplen els mitjans de comunicaci\u00f3 de missatges contra la guerra. El ‘No a la guerra’ es repeteix a tot arreu en to pretesament pacifista, ressuscitant l’esl\u00f2gan que es va encunyar quan la de l’Iraq, tamb\u00e9 llavors v\u00edctima d’un relat interessat, ja que, cosa que la major part de l’actual ciutadania desconeix, Espanya no va intervenir en combat a aquella guerra, tot i que va donar suport pol\u00edtic i diplom\u00e0tic a aquesta. S\u00ed que es va integrar, el 2003, despr\u00e9s de la caiguda de Bagdad, a la Brigada Plus Ultra<\/strong>, composta per militars espanyols i del Salvador, Hondures, Nicaragua i la Rep\u00fablica Dominicana, sota mandat de l’ONU<\/strong> (Resoluci\u00f3 1483) amb les finalitats de contribuir a la seguretat a la seva zona de responsabilitat, donar suport a la reconstrucci\u00f3 i el restabliment de serveis b\u00e0sics, aix\u00ed com facilitar la transici\u00f3 pol\u00edtica iraquiana. Ara, nom\u00e9s ens falta incorporar l”OTAN<\/strong> no, bases fora’ per mostrar al m\u00f3n el bonisme subjacent en la nostra pol\u00edtica oficial. Per\u00f2 millor creure’ns que vulnerem tot el vulnerable al passat, perqu\u00e8 aix\u00ed ens conv\u00e9 al present”, afirma.<\/p>\n

\"\"Finalment, a “El derecho a la financiaci\u00f3n singular”, l’acad\u00e8mica incideix a les recents campanyes de comunicaci\u00f3 sobre el model de finan\u00e7ament que el Govern de l’Estat negocia amb el de la Generalitat<\/strong> catalana. “La pol\u00e8mica ha sorgit per diversos motius i ha arribat fins a la presentaci\u00f3 de den\u00fancies per part de Junts<\/strong> i algun particular medi\u00e0tic, sobre la base que s’est\u00e0 fent propaganda subliminar sobre l’acci\u00f3 de govern i es dona per fet que es pot explicar amb total facilitat amb les aportacions d’aquest model ‘singular’. Afirmen a la publicitat institucional que aix\u00f2 nom\u00e9s necessita un acord pol\u00edtic que presenten com a imminent. Tan imminent que van dient que, amb els canvis haguts recentment al Govern, des de Madrid es veu amb millors ulls que Catalunya tingui aquell sistema ‘propi’ al que, segons ells, t\u00e9 dret. Obliden i no informen enlloc que perqu\u00e8 aix\u00f2 pugui donar-se \u00e9s necessari reformar la Constituci\u00f3<\/strong>, que no t\u00e9 previst un model singular per a Catalunya, sin\u00f3 que situa aquesta comunitat aut\u00f2noma dins del r\u00e8gim general de finan\u00e7ament”, conclou.<\/p>\n