{"id":182417,"date":"2026-03-27T10:06:23","date_gmt":"2026-03-27T10:06:23","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=182417"},"modified":"2026-03-27T13:02:29","modified_gmt":"2026-03-27T13:02:29","slug":"ramon-y-cajal-en-profunditat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/ramon-y-cajal-en-profunditat\/","title":{"rendered":"Ram\u00f3n y Cajal, en profunditat"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya\u00a0<\/strong>i de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Farm\u00e0cia\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), incideix a la seva tasca de divulgaci\u00f3 de la vida i l’obra del llegendari cient\u00edfic aragon\u00e8s Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>, Premi Nobel<\/strong> en Medicina el 1906, a la confer\u00e8ncia “Santiago Ramon y Cajal. Sus decisivos a\u00f1os en Barcelona (1887-1892)”<\/strong>, que va pronunciar el passat 11 de febrer a la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya, i als articles “‘Los t\u00f3nicos de la voluntad’ de Ram\u00f3n y Cajal”<\/strong>, “Los disc\u00edpulos de Ram\u00f3n y Cajal en Barcelona” <\/strong>i “Los rasgos humanistas de Ram\u00f3n y Cajal”<\/strong>, publicats entre els passats mesos de gener i febrer a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. Callabed va participar aix\u00ed mateix, aquest 24 de mar\u00e7, a la sessi\u00f3 “Ram\u00f3n y Cajal: creaci\u00f3n cient\u00edfica y art\u00edstica”<\/strong>, celebrada a l’Ateneu de Madrid<\/strong> al costat d’altres reconeguts experts.<\/p>\n

L’acad\u00e8mic va dedicar la seva pon\u00e8ncia a l’Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia a explorar l’etapa de Santiago Ram\u00f3n y Cajal a Barcelona, com un per\u00edode decisiu a la consolidaci\u00f3 de la seva carrera cient\u00edfica. Despr\u00e9s de la seva arribada com a professor universitari, l’investigador es va enfrontar a un entorn acad\u00e8mic limitat en recursos, la qual cosa el va obligar a desenvolupar el seu treball amb mitjans precaris i una forta iniciativa personal. Tot i aix\u00f2, malgrat aquelles dificultats, Ram\u00f3n y Cajal va estudiar al microscopi el sistema nervi\u00f3s, dedicant llargues jornades a l’observaci\u00f3 i al perfeccionament de les seves t\u00e8cniques. Malgrat l’a\u00efllament inicial de les seves recerques, que no van rebre atenci\u00f3 immediata per part de la comunitat cient\u00edfica, aquest per\u00edode va establir les bases dels descobriments que posteriorment li atorgarien un gran prestigi internacional.<\/p>\n

A l’article “‘Los t\u00f3nicos de la voluntad’ de Ram\u00f3n y Cajal”, l’expert emfatitza aquella const\u00e0ncia i tenacitat que va marcar la traject\u00f2ria del cient\u00edfic citant un dels seus escrits menys coneguts, les seves “Reglas y consejos sobre la investigaci\u00f3n cient\u00edfica”<\/strong>, una guia per a investigadors i estudiants enfocada a l’\u00e8tica, la disciplina i el cultiu del rigor i la voluntat necessaris per a l’\u00e8xit cient\u00edfic, basant-se a la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a pioner de la neuroci\u00e8ncia. “El llibre va n\u00e9ixer del seu discurs d’ingr\u00e9s a la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Exactes, F\u00edsiques i Naturals<\/strong> i exalta la curiositat, la tenacitat i la passi\u00f3 per la ci\u00e8ncia com veritables t\u00f2nics per a la ment. El prop\u00f2sit era formar joves cient\u00edfics, inculcant la import\u00e0ncia del m\u00e8tode, l’\u00e8tica i la perseveran\u00e7a”, explica.<\/p>\n

\"Santiago

Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/p><\/div>\n

Per la seva part, a “Los disc\u00edpulos de Ram\u00f3n y Cajal en Barcelona”, el president del Club de Pediatria Social aborda de nou aquell per\u00edode decisiu entre el 1887 i el 1892 en el qual el futur Nobel va exercir com a catedr\u00e0tic d’Histologia a la Universitat de Barcelona<\/strong>, on va establir les bases de la teoria neuronal i la neuroanatomia moderna amb ajuda de joves alumnes. “Entre els professors del claustre que van compartir experi\u00e8ncies amb Santiago Ram\u00f3n y Cajal hi havia Jaume Pi Sunyer<\/strong>, catedr\u00e0tic de Patologia General, Ignasi Valent\u00ed<\/strong>, de Cirurgia, i Rafael Rodr\u00edguez M\u00e9ndez<\/strong>, d’Higiene, que eren partidaris de la investigaci\u00f3 a laboratori. Tamb\u00e9 hi era Bartolom\u00e9 Robert Yarz\u00e1bal<\/strong>, catedr\u00e0tic de Patologia M\u00e8dica, que va arribar a ser alcalde de Barcelona. D’altres van ser Joaquim Bonet<\/strong>, que van arribar a ser rector, i Joan Gin\u00e9 i Partag\u00e1s<\/strong>, promotor el 1886 de l’Institut M\u00e8dic de Barcelona<\/strong>.<\/p>\n

Finalment, a “Los rasgos humanistas de Ram\u00f3n y Cajal”, Callabed repassa la dedicaci\u00f3 del cient\u00edfic a \u00e0mbits tan diversos com la lectura, l’escriptura, el dibuix, la filosofia, la fotografia i fins i tot a la gimn\u00e0stica, disciplines conreades des de la seva infantesa i joventut aragoneses. “Wilder Penfield<\/strong>, gran neurocient\u00edfic americ\u00e0, va dir de Ram\u00f3n y Cajal: ‘Era un geni polifac\u00e8tic impulsat per aquell misteri\u00f3s murmuri que arriba als pocs elegits de D\u00e9u, que els empeny sempre endavant per explorar m\u00e9s enll\u00e0 dels coneixements existents, sense rep\u00f2s i sense m\u00e9s recompensa que saber que han penetrat a la terra promesa dels descobriments'”, resumeix amb una cita despr\u00e9s d’abordar de forma succinta totes aquestes facetes del Nobel.<\/p>\n

Llegiu “‘Los t\u00f3nicos de la voluntad’ de Ram\u00f3n y Cajal”<\/a><\/em><\/h2>\n

Llegiu “Los disc\u00edpulos de Ram\u00f3n y Cajal en Barcelona”<\/a><\/em><\/h2>\n

Llegiu “Los rasgos humanistas de Ram\u00f3n y Cajal”<\/a><\/em><\/h2>\n