{"id":182033,"date":"2026-03-24T11:13:17","date_gmt":"2026-03-24T11:13:17","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=182033"},"modified":"2026-03-24T11:33:49","modified_gmt":"2026-03-24T11:33:49","slug":"de-les-guerres-internes-a-les-externes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-les-guerres-internes-a-les-externes\/","title":{"rendered":"De les guerres internes a les externes"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional als articles “\u00bfQu\u00e9 pasa con la competencia en materia de migraciones?”<\/strong>, “Reuniones informales”<\/strong>, “Ley y decreto en materia de extranjer\u00eda”<\/strong>, “Responsabilidad de proteger a Ir\u00e1n”<\/strong> i “\u00bfY la protecci\u00f3n de los atrapados en el conflicto de Oriente Pr\u00f3ximo?”<\/strong>, publicats al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> i el diari digital The Objective<\/strong> entre els passats 17 de febrer i 8 de mar\u00e7. Aix\u00ed mateix, Freixes participa al costat del tamb\u00e9 acad\u00e8mic de la RAED Javier Cremades<\/strong><\/em><\/a>, president de l’Associaci\u00f3 Mundial de Juristes<\/strong>, president i fundador de Cremades & Calvo-Sotelo Abogados<\/strong>, a una nova edici\u00f3 del cicle World Young Jurist<\/strong>, una s\u00e8rie de sessions acad\u00e8miques i trobades amb l\u00edders defensors de l’estat de dret dirigit a estudiants i joves professionals de l’\u00e0mbit del Dret.<\/p>\n

A “\u00bfQu\u00e9 pasa con la competencia en materia de migraciones?”, l’experta aborda les negociacions del Govern d’Espanya<\/strong> amb el de Catalunya per transferir les compet\u00e8ncies en immigraci\u00f3, que la Constituci\u00f3<\/strong> considera exclusives de l’Estat. “Continuen creient, pel que sembla, que n’hi ha prou amb prendre acords pol\u00edtics del tipus que sigui per convertir-los en realitats substancials. Fidels a la fal\u00b7l\u00e0cia que la pol\u00edtica \u00e9s per sobre de la llei, s\u00f3n incapa\u00e7os de distingir entre el que poden, legalment i leg\u00edtimament, fer i el que no \u00e9s possible per la seva incompatibilitat amb el marc regulatori vigent, nacional i europeu. Al marge de la consideraci\u00f3 que regularitzar la situaci\u00f3 de persones que faci temps que estan al territori d’un estat membre \u00e9s una compet\u00e8ncia de cadascun dels estats, cal advertir que qualsevol decisi\u00f3 que es prengui al respecte ha de complir, a m\u00e9s de les regles internes, amb la normativa adoptada al marc europeu, sobretot perqu\u00e8 qualsevol regularitzaci\u00f3 massiva a un d’ells implica poder accedir a tot l’espai Schengen per part dels qui siguin regularitzats”, considera.<\/p>\n

D’altra banda, a “Reuniones informales”, Freixes critica la creixent tend\u00e8ncia a les trobades pol\u00edtiques i negociacions que es porten a terme al marge de les institucions i dels f\u00f2rums que les haurien d’acollir, on assumptes d’inter\u00e8s ciutad\u00e0 arriben ja decidits per a la seva ratificaci\u00f3. “Cada vegada coneixem m\u00e9s situacions en les quals es prenen decisions fora de les institucions, al marc de reunions informals a les quals acudeixen vost\u00e8 vagi a saber qui, sense saber-se’n o no amb competents i, a m\u00e9s, sense tenir clars els efectes que pot tenir all\u00f2 que s’hi parli o s’hi acordi. De vegades, fins i tot, com quan s’han decidit q\u00fcestions essencials del funcionament de l’Estat auton\u00f2mic a l’estranger, participant en la presa de decisi\u00f3 personatges que han de retre comptes davant la just\u00edcia. O a l’\u00e0mbit de la UE, apartant de la deliberaci\u00f3 els qui estaran subjectes al que a aquestes reunions es prefigura, anticipant uns quants (o uns molts) el que ha de ser debatut i decidit entre tots”, argumenta.<\/p>\n

A “Ley y decreto en materia de estranjer\u00eda”, l’acad\u00e8mica es refereix a la controvertida regularitzaci\u00f3 d’immigrants que ha empr\u00e8s el Govern de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> per la via del decret. “No \u00e9s que no puguin efectuar-se regularitzacions excepcionals per part de les autoritats espanyoles. Poden fer-se sempre que siguin conformes a la legislaci\u00f3 vigent, tant l’europea com l’espanyola, sobretot si es pret\u00e9n regular-les per decret. Ja sabem que l’actual Govern fuig del Parlament<\/strong> com el gat de l’aigua freda, i per aix\u00f2 recorre al decret, per evitar els controls democr\u00e0tics de diputats i senadors. Tot plegat no l’eximeix que hagi de respectar la jerarquia normativa i torni a la l\u00f2gica del sistema juridicoconstitucional. I si no vol fer-ho, no pot establir dreceres que, aix\u00ed que pretenguin entrar en vigor, siguin recurribles davant els tribunals, com pot succeir en aquest cas davant el Tribunal Suprem<\/strong>. La seguretat jur\u00eddica pr\u00f2pia dels sistemes democr\u00e0tics imposa, a m\u00e9s, una certa predictibilitat que, en el sup\u00f2sit que analitzem, no trasllada un ‘fumus boni iuris’ o aparen\u00e7a de bon dret sobre el decret controvertit, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al contrari”.<\/p>\n

\"\"

Fotografia de Jolanda Flubacher \/ World Economic Forum (Flickr)<\/a>, sota llic\u00e8ncia CC BY-NC-SA 2.0 <\/a><\/p><\/div>\n

La vicepresidenta de la RAED posa el focus a la pol\u00edtica internacional en “Responsabilidad de proteger a Ir\u00e1n”, on evoca una experi\u00e8ncia personal: quan l’any 2015 va aconseguir que viatgessin a Barcelona un grup d’estudiants iranians que s’acabaven de titular en Ci\u00e8ncies Socials i Humanitats per exposar els seus treballs de recerca davant un jurat internacional. Arran d’aqu\u00ed, analitza els l\u00edmits del Dret Internacional. “Qu\u00e8 haur\u00e0 estat de tots ells aquests \u00faltims mesos? Seran donant suport als aiatol\u00b7l\u00e0s o a l’oposici\u00f3? Conservaran la vida o la llibertat o les hauran perdut a mans de les forces repressores? Es parla de desenes de milers de morts i una innombrable llista de detinguts, torturats, segrestats\u2026 Aquesta matan\u00e7a a la qual la societat civil iraniana, especialment les seves dones, ha estat sotmesa m’ha portat repetidament a fer-me aquestes preguntes”, assenyala.<\/p>\n

Finalment, a “\u00bfY la protecci\u00f3n de los atrapados en el conflicto de Oriente Pr\u00f3ximo?”, Freixes incideix a la guerra oberta a l’Orient Mitj\u00e0 i es q\u00fcestiona sobre el paper de la Uni\u00f3 Europea respecte als seus ciutadans que s\u00f3n v\u00edctimes col\u00b7laterals del conflicte. “No s’ent\u00e9n l’apagada informativa sobre qu\u00e8 est\u00e0 fent, concretament, la UE en aquest context. \u00c9s possible que estigui actuant, per\u00f2 ho desconeixem i aquesta falta d’informaci\u00f3 no aporta res de bo. Acostumats, com estem, a ser v\u00edctimes del relat que a cada moment serveixi millor a determinats interessos, pot ser que siguem desinformats deliberadament a uns moments crucials, els m\u00e9s crucials des que la UE va comen\u00e7ar a tenir compet\u00e8ncies en pol\u00edtica exterior i de defensa. O no. I el que succeeix \u00e9s que ning\u00fa no sap estar a l’altura de les circumst\u00e0ncies. La UE compta amb instruments precisos i no s’ent\u00e9n com no s\u00f3n millor aprofitats ni per les institucions europees ni per estats com el nostre, que ni tan sols sol\u00b7licita l’activaci\u00f3 dels mecanismes d’urg\u00e8ncia per protegir els seus propis ciutadans. Tampoc no s’ent\u00e9n com Espanya no \u00e9s capa\u00e7 de coordinar-se amb les representacions consulars d’altres estats membre per fer efectiva la protecci\u00f3 consular a qu\u00e8 tots els europeus tenim de dret”, conclou.<\/p>\n