{"id":181906,"date":"2026-03-13T11:03:04","date_gmt":"2026-03-13T11:03:04","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=181906"},"modified":"2026-03-13T11:04:14","modified_gmt":"2026-03-13T11:04:14","slug":"nomes-lesser-huma-salvara-la-humanitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/nomes-lesser-huma-salvara-la-humanitat\/","title":{"rendered":"Nom\u00e9s l’\u00e9sser hum\u00e0 salvar\u00e0 la humanitat"},"content":{"rendered":"

[et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.27.5″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” locked=”off”][et_pb_fullwidth_image src=”https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/estrellas-universo-Dios-cielo-dimension-espiritual-del-ser-humano-CC0-pxhere.com-2.91.webp” title_text=”estrellas-universo-Dios-cielo-dimension-espiritual-del-ser-humano, humanidad, CC0 pxhere.com-2.91″ _builder_version=”4.27.5″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_fullwidth_image][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”section” _builder_version=”4.16″ global_colors_info=”{}”][et_pb_row admin_label=”row” _builder_version=”4.27.5″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” max_width=”1400px” use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ sticky_enabled=”0″][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text admin_label=”Text” _builder_version=”4.16″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”]Crist\u00f3bal Col\u00f3n Palas\u00ed<\/strong><\/em><\/a>, fundador del projecte empresarial i social La Fageda<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED); Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la RAED, i Manuel Sans Segarra<\/strong><\/em><\/a>, president de la Secci\u00f3 S\u00e8nior del Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, van protagonitzar el passat 6 de mar\u00e7 la sessi\u00f3 acad\u00e8mica “La humanitat en crisi”<\/strong>, que es va celebrar a Foment del Treball<\/strong>, seu acad\u00e8mica. Els tres ponents van abordar l’actual crisi existencial, especialment visible a l’adolesc\u00e8ncia i la joventut, generacions que creixen dins d’un context de profundes transformacions tecnol\u00f2giques, incertesa cultural i creixent desorientaci\u00f3 vital.<\/p>\n

La taula de debat va abordar la noci\u00f3 de crisi com una categoria central per comprendre el moment hist\u00f2ric que travessa la civilitzaci\u00f3. Lluny de reduir-la a un fenomen conjuntural o a una successi\u00f3 de dificultats econ\u00f2miques, socials o psicol\u00f2giques, els experts van abordar la crisi com una realitat estructural que afecta simult\u00e0niament la cultura, la persona, el treball i la dimensi\u00f3 espiritual de l’\u00e9sser hum\u00e0 partint d’una reflexi\u00f3 general sobre el concepte mateix de crisi. En el seu sentit m\u00e9s profund, van coincidir, la crisi no \u00e9s \u00fanicament ruptura o col\u00b7lapse, sin\u00f3 tamb\u00e9 tr\u00e0nsit, transformaci\u00f3 i possibilitat de redefinici\u00f3. Tot i aix\u00f2, la crisi actual es caracteritza per als tres acad\u00e8mics per una acumulaci\u00f3 de factors desestabilitzadors que generen desorientaci\u00f3 col\u00b7lectiva: acceleraci\u00f3 tecnol\u00f2gica, debilitament de refer\u00e8ncies culturals compartides, fragilitat institucional, incertesa geopol\u00edtica i p\u00e8rdua progressiva d’horitzons de sentit.<\/p>\n

Col\u00f3n Palas\u00ed, Gonz\u00e1lez de Posada i Sans Segarra, van aprofundir en la dimensi\u00f3 existencial de la crisi com una experi\u00e8ncia de p\u00e8rdua de sentit, de fractura interior o de desconnexi\u00f3 entre la persona i el seu entorn vital. En aquest sentit, van examinar els seus factors desencadenants, com la hiperestimulaci\u00f3 digital, a\u00efllament social, debilitament de vincles familiars i comunitaris, pressi\u00f3 competitiva i relativisme cultural, aix\u00ed com les seves manifestacions cl\u00edniques i conductuals. I entre els seus riscos principals van apuntar l’increment de conductes autolesives i su\u00efcidi, especialment entre adolescents i joves, un greu problema que no nom\u00e9s s’ha d’abordar des de la medicina i la psicologia, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de l’educaci\u00f3, la cultura i l’estructura social al seu conjunt.<\/p>\n

Col\u00f3n Palas\u00ed va abordar la crisi actual des de l’\u00e0mbit econ\u00f2mic i laboral, assenyalant que el model productiu genera exclusi\u00f3 social i deixa fora moltes persones que no encaixen als sistemes tradicionals d’ocupaci\u00f3. A partir de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia empresarial, de marcat car\u00e0cter inclusiu i social, va proposar models d’empresa amb responsabilitat, capa\u00e7os d’integrar persones vulnerables al m\u00f3n laboral. Per a ell, una part de la soluci\u00f3 a la crisi humana passa per construir organitzacions econ\u00f2miques m\u00e9s inclusives i centrades a la dignitat de la persona.<\/p>\n

Per la seva part, Gonz\u00e1lez de Posada va focalitzar la seva an\u00e0lisi a una perspectiva cultural i del coneixement, argumentant que la societat contempor\u00e0nia viu una fragmentaci\u00f3 del coneixement: l’especialitzaci\u00f3 extrema dificulta tenir una visi\u00f3 global dels problemes humans. A aquest punt, va defensar la necessitat de recuperar l’humanisme i el di\u00e0leg entre disciplines, integrand ci\u00e8ncia, filosofia i cultura. Segons el seu plantejament, comprendre la crisi de la humanitat requereix una mirada hist\u00f2rica i cr\u00edtica sobre el desenvolupament cient\u00edfic i social.<\/p>\n

Pel que fa a Sans Segarra, va plantejar que la crisi actual de la humanitat no \u00e9s nom\u00e9s material o econ\u00f2mica, sin\u00f3 una crisi de consci\u00e8ncia i de valors, considerant que el progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic ha avan\u00e7at m\u00e9s r\u00e0pid que el desenvolupament \u00e8tic i espiritual de l’\u00e9sser hum\u00e0. L’expert va subratllar que moltes persones viuen amb buit existencial, ansietat i p\u00e8rdua de sentit, la qual cosa es reflecteix en problemes socials i psicol\u00f2gics creixents, i per combatre’l va proposar de recuperar una visi\u00f3 m\u00e9s integral de l’\u00e9sser hum\u00e0, que combini ci\u00e8ncia, espiritualitat i reflexi\u00f3 sobre el prop\u00f2sit de la vida.<\/p>\n

Tots tres acad\u00e8mics van incidir en la import\u00e0ncia del paper del sistema educatiu en la formaci\u00f3 del car\u00e0cter i la resili\u00e8ncia per afrontar els reptes que planteja el present i que plantejar\u00e0 el futur, amb l’anunciada influ\u00e8ncia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en la redefinici\u00f3 de la responsabilitat humana i la import\u00e0ncia de revaloritzar el factor hum\u00e0 s l’\u00e0mbit laboral. Sense eludir a la seva reflexi\u00f3 la q\u00fcesti\u00f3 religiosa i espiritual, integrant perspectives m\u00e8diques, filos\u00f2fiques, econ\u00f2miques i humanistes a una visi\u00f3 articulada i rigorosa.<\/p>\n

Format en\u00a0Psicologia\u00a0a la\u00a0Universitat\u00a0Aut\u00f2noma\u00a0de Barcelona<\/strong>, Col\u00f3n va iniciar la seva traject\u00f2ria professional en diferents centres psiqui\u00e0trics a Saragossa, Martorell i Salt. El 1982 va fundar la cooperativa La Fageda, a Olot, com a resposta a les condicions de vida dels antics manicomis. El projecte combina activitats productives -granja, jardineria, elaboraci\u00f3 de lactis i melmelades i visites guiades- amb un model d’acompanyament integral que inclou ocupaci\u00f3, formaci\u00f3, habitatge, lleure i suport psicosocial.\u00a0La singularitat de La Fageda ha aixecat inter\u00e8s nacional i internacional i s’estudia a escoles de negoci com ara IESE<\/strong>, ESADE<\/strong> o la Universitat de Harvard<\/strong>. El projecte rep anualment milers de visitants i est\u00e0 reconegut com un cas d’\u00e8xit en economia social i gesti\u00f3 centrada en la persona. Al llarg de la seva traject\u00f2ria, Col\u00f3n ha rebut nombroses distincions institucionals, entre les quals destaquen la Creu de Sant Jordi<\/strong>, m\u00e0xima distinci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya<\/strong>, el 2009, o el recent doctorat honoris causa per la Universitat de Girona<\/strong>.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3<\/strong> i fou aix\u00ed mateix rector de la Universitat de Cant\u00e0bria. \u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong> i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. \u00c9s tamb\u00e9 acad\u00e8mic i presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>.<\/p>\n

Finalment, Sans Segarra va ser pioner a l’\u00fas de la laparosc\u00f2pia en cirurgia general, antic cap de Cirurgia Digestiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge<\/strong>, professor de Cirurgia General i Digestiva de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut de la Universitat de Barcelona<\/strong> i Premi a l’Excel\u00b7l\u00e8ncia Professional<\/strong> del Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona. Despr\u00e9s d’estudir l’experi\u00e8ncia d’un dels seus pacients que havia aconseguit recuperar-se d’un estat de mort cl\u00ednica es va interessar per estudiar aquest fenomen des d’un punt de vista estrictament cient\u00edfic. Des d’aleshores ha aconseguit documentar cinc casos cl\u00ednics de pacients en estat de mort cl\u00ednica que van recobrar la vida en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu equip m\u00e8dic. Ha dif\u00f3s els seus coneixements de forma did\u00e0ctica a les seves obres de recent aparici\u00f3 “La supraconciencia: vida despu\u00e9s de la vida”<\/strong> i\u00a0“Ego y supraconciencia: buscando el sentido de la vida”<\/strong>.<\/p>\n