![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/emergencias-y-eclosion-del-poder-mundial-orden-global-cGPT-2.91.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Alfredo Rocafort<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona<\/strong>, membre de la Junta de Govern<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Independent<\/strong>, acad\u00e8mic numerari de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres<\/strong> (RACEF) i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Junta de Govern de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED); Jaume Llopis<\/strong><\/em><\/a>, professor em\u00e8rit d’IESE-Universitat de Navarra<\/strong>, autor de llibres de refer\u00e8ncia a l’\u00e0mbit de la gesti\u00f3 empresarial i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED, i Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong>, president de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, acad\u00e8mic numerari de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre corresponent i d’honor de diverses acad\u00e8mies cient\u00edfiques i acad\u00e8mic d’honor de la RAED, van participar el passat 25 de febrer a una sessi\u00f3 extraordin\u00e0ria de l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote que va girar al voltant de l’obra “Emergencias y eclosi\u00f3n del poder mundial. Transformaciones estrat\u00e9gicas en el orden global contempor\u00e1neo”<\/strong>, escrita pel mateix Rocafort i presentada el mes d’octubre passat durant el seu reconeixement com a doctor honoris causa per la Universitat Cat\u00f2lica de la Nova Espanya<\/strong> de Miami (Florida).<\/p>\n Exposant els arguments recollits a la completa monografia, l’autor defensa la premissa que Europa no \u00e9s una geografia, sin\u00f3 una consci\u00e8ncia, i va apel\u00b7lar a la construcci\u00f3 d’un futur fonamentat als valors democr\u00e0tics que han configurat el continent, demostrant que la intel\u00b7lig\u00e8ncia i l’\u00e8tica poden superar la for\u00e7a de l’actual ordre internacional. Al llarg de vuit cap\u00edtols avalats per nombroses dades d’organisme oficials, Rocafort repassa l’actual crisi de l’ordre internacional, que oscil\u00b7la de l’hegemonia de blocs que ha marcat la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia i, en particular, la del segle XX, a la fragmentaci\u00f3. Aix\u00ed mateix aborda les noves emerg\u00e8ncies globals que obliguen a redefinir els cl\u00e0ssics conceptes de sobirania, seguretat i interdepend\u00e8ncia i les noves formes de poder, ara protagonitzades per actors no estatals i definides per la tecnologia i la narrativa. A aquest punt introdueix la crisi de la democr\u00e0cia i l’auge de nous populismes i autoritarismes adaptatius, el que defineix com a multipolaritat asim\u00e8trica i disputes de legitimitat, i s’atura a nous escenaris geopol\u00edtics com l’\u00c0frica o el denominat Sud Gobal, on es produeixen diversos conflictes invisibilitzats per apressar al gran i peremptori desafiament de pensar el poder al segle \u0425\u0425\u0406.<\/p>\n Concebut com una reflexi\u00f3 acad\u00e8mica oberta, els participants van abordar l’obra des dels seus \u00e0mbits d’estudi. Llopis va aportar una perspectiva estrat\u00e8gica sobre els desafiaments empresarials derivats del nou entorn multipolar i va subratllar la necessitat d’un nou lideratge adaptatiu, visi\u00f3 a llarg termini i capacitat d’anticipaci\u00f3 davant escenaris d’alta incertesa, en tant que Gonz\u00e1lez de Posada, que va intervenir com a amfitri\u00f3 de la trobada telem\u00e0tica, va enquadrar el debat en una lectura interdisciplin\u00e0ria dels processos hist\u00f2rics que acompanyen els canvis d’hegemonia mundial. La sessi\u00f3 va abordar tamb\u00e9 q\u00fcestions com la redistribuci\u00f3 del poder econ\u00f2mic, l’impacte de la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, la compet\u00e8ncia estrat\u00e8gica entre blocs geopol\u00edtics i les implicacions per a la governan\u00e7a global a tall de f\u00f2rum d’an\u00e0lisi cr\u00edtica sobre els grans desafiaments contemporanis i com a espai de di\u00e0leg acad\u00e8mic sobre l’evoluci\u00f3 de l’ordre internacional.<\/p>\n “No ens trobem davant una simple mutaci\u00f3 d’equilibris entre pot\u00e8ncies, com ha passat a d’altres moments de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 davant un canvi qualitatiu en la manera mateixa de comprendre i exercir el poder. El poder ja no rau \u00fanicament als estats ni s’expressa nom\u00e9s a trav\u00e9s de la for\u00e7a militar o del control dels mercats. Avui, el poder \u00e9s m\u00e9s fluid, m\u00e9s fragmentat, m\u00e9s simb\u00f2lic i m\u00e9s tecnol\u00f2gic, i el seu exercici requereix una lectura complexa i multidimensional. Dins d’aquest context, dos riscos es perfilen amb claredat. El primer \u00e9s el replec c\u00ednic, que assumeix la impossibilitat de comprendre o transformar el nou escenari i opta per la resignaci\u00f3, l’oportunisme o l’a\u00efllament estrat\u00e8gic. El segon \u00e9s el fals universalisme, que insisteix a aplicar receptes caduques a problemes in\u00e8dits, negant-se a recon\u00e8ixer la pluralitat d’actors, models i visions que avui coexisteixen i competeixen al m\u00f3n. Davant ambd\u00f3s perills, aquest treball proposa una alternativa basada en una \u00e8tica de la responsabilitat, entesa no com a simple actitud moral, sin\u00f3 com a principi estructurant de l’acci\u00f3 pol\u00edtica, acad\u00e8mica i institucional en temps de transici\u00f3”, havia assenyalat Rocafort a la presentaci\u00f3 de l’obra.<\/p>\n <\/p>\n