{"id":181552,"date":"2026-03-05T15:20:41","date_gmt":"2026-03-05T15:20:41","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=181552"},"modified":"2026-03-05T15:21:48","modified_gmt":"2026-03-05T15:21:48","slug":"el-problema-de-lhabitatge-si-te-solucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-problema-de-lhabitatge-si-te-solucio\/","title":{"rendered":"El problema de l’habitatge s\u00ed t\u00e9 soluci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\"Fernando

Dr. Fernando P. M\u00e9ndez<\/p><\/div>\n

Fernando P. M\u00e9ndez<\/strong><\/em><\/a>, registrador de la Propietat Mercantil i de B\u00e9ns Mobles i acad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va analitzar el problema actual de l’habitatge a Espanya i va plantejar algunes vies de resoluci\u00f3 a un col\u00b7loqui celebrat el passat 14 de gener a la Llibreria Byron<\/strong> de Barcelona per Societat Civil Catalana<\/strong> en qu\u00e8 tamb\u00e9 va participar la professora de Dret Civil de la Universitat de Barcelona Chantal Moll<\/strong>. La sessi\u00f3 va ser presentada i moderada per Ferran Brunet<\/strong>, membre de la Junta Directiva<\/strong> i responsable de la vocalia d’Economia i Empresa de l’entitat organitzadora. Els dos experts van analitzar les claus de la pol\u00edtica d’habitatge, la falta de terra edificable, els lloguers cada cop m\u00e9s limitats, la burocr\u00e0cia i les regulacions, la complexa i elevada fiscalitat, l’efecte de la immigraci\u00f3 i la inseguretat de la propietat i l’ocupaci\u00f3, entre altres aspectes.<\/p>\n

M\u00e9ndez i Moll van coincidir que el problema de l’acc\u00e9s a l’habitatge no respon a un \u00fanic factor, sin\u00f3 a la combinaci\u00f3 de diversos elements estructurals que afecten tant l’oferta com la seguretat del mercat immobiliari, destacant que l’escassetat d’habitatge disponible \u00e9s una de les causes centrals de l’encariment dels preus, agreujada per l\u2019exc\u00e9s de regulaci\u00f3 i la inseguretat jur\u00eddica que perceben els propietaris. Aquesta situaci\u00f3, van assenyalar, redueix la inversi\u00f3 i limita l’oferta, el que contribueix a augmentar el cost del lloguer i dificulta l’acc\u00e9s a l’habitatge, especialment per als sectors m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n

“L’escassetat d’habitatge i els seus elevats preus ens han convertit en una societat d’inquilins, la qual cosa suposa una bomba de rellotgeria per a les pensions, perqu\u00e8 una persona amb la casa pagada nom\u00e9s destina el 7% de la seva renda a l’habitatge, en tant que un inquil\u00ed ho fa en un 40%. Qu\u00e8 passar\u00e0 quan aquesta gent es jubili?”, es va preguntar l’acad\u00e8mic de la RAED plantejant un problema de fons, que al seu entendre tindr\u00e0 greus repercussions de cara al futur. Aix\u00ed mateix, el ponent va assenyalar que l’administraci\u00f3 s’ha transformat en una “m\u00e0quina d’impedir”. En aquest sentit, va referir les dades del Tribunal de Defensa de la Compet\u00e8ncia<\/strong> que assenyalen com la gesti\u00f3 del s\u00f2l i la lentitud en les llic\u00e8ncies encareixen el preu final de l’habitatge un 30%.<\/p>\n

Davant d’aquesta situaci\u00f3, M\u00e9ndez va apel\u00b7lar a una important reforma legal i administrativa inspirada en el model alemany, que elimina la llic\u00e8ncia pr\u00e8via. “El dret a edificar ha de partir de la planificaci\u00f3 urban\u00edstica, que \u00e9s la llei, no de la voluntat d’un funcionari, com passa ara”, va considerar. La seva proposta implica substituir el perm\u00eds d’obra actual per una comunicaci\u00f3 responsable d’arquitectes i promotors. I si un consistori veu algun indici d’il\u00b7legalitat, que sigui un jutge qui ho determini i, si \u00e9s el cas, aturi l’obra. D’altra banda, l’acad\u00e8mic va defensar el paper de les socimi (Societats An\u00f2nimes Cotitzades d’Inversi\u00f3 Immobili\u00e0ria) com a actors clau per millorar el funcionament del mercat del lloguer a Espanya, criticant la seva demonitzaci\u00f3, que va titllar d’ideol\u00f2gica. Segons va explicar, el 92% del mercat \u00e9s as les mans de petits propietaris, fet que, a parer seu, genera un sistema “amateur i ineficient” sense capacitat per reduir preus ni oferir estabilitat.<\/p>\n

M\u00e9ndez va argumentar que la pres\u00e8ncia de grans empreses immobili\u00e0ries aportaria professionalitzaci\u00f3 i seguretat als inquilins, ja que, a difer\u00e8ncia dels propietaris particulars, aquestes corporacions no necessiten recuperar l’habitatge per motius personals i poden garantir contractes estables a llarg termini. Aix\u00ed mateix, va comparar el paper potencial de les socimi amb el de les grans superf\u00edcies comercials, que competeixen entre si ajustant preus i millorant el servei. L’economista va destacar que la flexibilitzaci\u00f3 normativa d’aquestes societats el 2012 va afavorir el creixement del mercat del lloguer, amb la incorporaci\u00f3 de 700.000 nous inquilins en quatre anys. Tot i aix\u00f2, va advertir que la llei d’Habitatge del 2023 est\u00e0 generant inseguretat jur\u00eddica i provocant la retirada d’inversors en un moment d’alta demanda.<\/p>\n

\"\"Finalment, M\u00e9ndez va criticar la denominada llei Beckham per considerar que afavoreix els compradors estrangers, que tributen a un tipus fix inferior al dels residents espanyols amb alts ingressos. Segons va afirmar, aquest avantatge fiscal augmenta la demanda estrangera i contribueix a l’encariment de l’habitatge, per la qual cosa va demanar la seva derogaci\u00f3 en considerar-la contradict\u00f2ria amb les pol\u00edtiques d’acc\u00e9s a l’habitatge. Els dos ponents van destacar tamb\u00e9 l’impacte de factors econ\u00f2mics i demogr\u00e0fics, com la pressi\u00f3 fiscal sobre la propietat i el creixement de la poblaci\u00f3, que incrementen la demanda. Dins d’aquest context, adverteixen que les pol\u00edtiques p\u00fabliques s’han de centrar a fomentar la construcci\u00f3, garantir la seguretat jur\u00eddica i crear condicions que afavoreixin l’equilibri entre propietaris i inquilins.<\/p>\n

M\u00e9ndez\u00a0va ser deg\u00e0 del\u00a0Col\u00b7legi\u00a0Registradors\u00a0de la\u00a0Propietat,\u00a0Mercantiles\u00a0i\u00a0B\u00e9ns\u00a0Mobles\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0entre els anys 1993 i el 2001 i del Col\u00b7legi de Registradors de la Propietat, Mercantiles i B\u00e9ns Mobles d’Espanya<\/strong>\u00a0entre el 2001 i el 2006. Posteriorment va assumir el c\u00e0rrec de director de\u00a0Relacions\u00a0Internacionals\u00a0del mateix Col\u00b7legi de Registradors (2013-2017). Per la seva tasca professional i acad\u00e8mica va rebre la Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort<\/strong>. L’octubre del 1993, juntament amb Alfonso Hern\u00e1ndez<\/strong>, va publicar al diari “La Vanguardia”<\/strong> l’article titulat “Coste del cambio de hipoteca”<\/strong>, que va produir un impacte sense precedents en el panorama hipotecari espanyol. El mar\u00e7 del 1994, les Corts<\/strong> van aprovar, per unanimitat, la llei de Subrogaci\u00f3 i Modificaci\u00f3 de pr\u00e9stecs hipotecaris, prenent com a base l’esmentat article. Ha format part dels grups d’experts que han preparat diversos textos normatius, entre d’altres, els de la llei del S\u00f2l del 2007 i la llei 4\/2013 de Mesures de Flexibilitzaci\u00f3 i Foment del Mercat de Lloguer d’Habitatges. Ha publicat cinc monografies, dirigit i participat en diverses obres col\u00b7lectives i publicat nombrosos articles.<\/p>\n

 <\/p>\n