{"id":180511,"date":"2026-02-13T14:10:53","date_gmt":"2026-02-13T14:10:53","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=180511"},"modified":"2026-02-13T14:10:53","modified_gmt":"2026-02-13T14:10:53","slug":"quan-freud-va-trobar-cervantes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/quan-freud-va-trobar-cervantes\/","title":{"rendered":"Quan Freud va trobar Cervantes"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Dr. Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/p><\/div>\n

Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ci\u00e8ncia i Doctorat de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong>, membre de l’Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies i les Arts Militars<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> -a m\u00e9s de les Cadis, de Sevilla, Andalusia Oriental i Castella-la Manxa- i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), ha publicat a la revista cultural “Hasta el Tu\u00e9tano”<\/strong> al costat de Francisco P\u00e9rez Fern\u00e1ndez<\/strong>, professor de Psicologia Criminal i Hist\u00f2ria de la Psicologia de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela, l’article “Psicoan\u00e1lisis, quijotes y perros encantados: cuando Freud encontr\u00f3 a Cervantes”<\/strong>, en el qual aborda l’inter\u00e8s del reconegut psiquiatre amb la literatura cl\u00e0ssica i, en particular, amb l’univers entorn de la bogeria que va crear Miguel de Cervantes<\/strong> a la seva obra.<\/p>\n

Tots dos experts expliquen que, durant la seva adolesc\u00e8ncia, el creador de la psicoan\u00e0lisi va fundar al costat del seu amic Eduard Silberstein<\/strong> una societat secreta anomenada Acad\u00e8mia Espanyola<\/strong> amb l’objectiu d’aprendre l’idioma i llegir Cervantes en versi\u00f3 original. Tots dos van adoptar els noms de Cipi\u00f3n<\/strong> i Berganza, els gossos protagonistes d’“El col\u00b7loqui dels gossos”<\/strong>, una de les “Novel\u00b7les exemplars”<\/strong> cervantines. A la seva correspond\u00e8ncia juvenil -part d’ella escrita en espanyol-, Freud va fer servir aquests pseud\u00f2nims i va desenvolupar un intercanvi epistolar que alguns estudiosos consideren un antecedent embrionari del di\u00e0leg terap\u00e8utic que m\u00e9s tard caracteritzaria al m\u00e8tode psicoanal\u00edtic.<\/p>\n

Per a L\u00f3pez Mu\u00f1oz i P\u00e9rez Fern\u00e1ndez, “El Quixot”<\/strong> i el seu conflicte entre realitat i fantasia que encarnen Quixot<\/strong> i Sancho Panza<\/strong> van marcar la g\u00e8nesi dels principis de la psicoan\u00e0lisi. De fet, l’obra de Cervantes ha estat objecte de m\u00faltiples lectures des de l’\u00f2ptica freudiana. El personatge del Quixot ha estat analitzat en termes de neurosi, narcisisme, repressi\u00f3, pulsi\u00f3 de mort i conflicte entre desig i realitat. Els experts consideren que si b\u00e9 no pot afirmar-se que Cervantes influ\u00eds de manera directa i determinant en la teoria freudiana, l’evid\u00e8ncia epistolar i els paral\u00b7lelismes conceptuals suggereixen que la seva lectura va exercir un paper rellevant en la formaci\u00f3 intel\u00b7lectual del jove Freud i la converg\u00e8ncia entre literatura i psicoan\u00e0lisi, lluny de ser anecd\u00f2tica, forma part constitutiva d’una obra que sempre va oscil\u00b7lar entre la ci\u00e8ncia i la narrativa.<\/p>\n

D’altra banda, L\u00f3pez Mu\u00f1oz comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica la seva participaci\u00f3 a “Las Minervas de la Academia”<\/strong>, una s\u00e8rie d’episodis divulgatius que l’Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies i les Arts Militars difon a trav\u00e9s del seu canal de YouTube<\/strong> per acostar al gran p\u00fablic destacats personatges i episodis de la hist\u00f2ria militar espanyola, en aquest cas dedicat al llegendari cient\u00edfic Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>.<\/p>\n

\"Sigmund

Sigmund Freud<\/p><\/div>\n

“Santiago Ram\u00f3n y Cajal, Premi Nobel de\u00a0Medicina<\/strong> el 1906, sempre es va sentir molt atret per l’Ex\u00e8rcit: ‘Em faria el m\u00e9s feli\u00e7 dels homes’, comenta a les seves ‘Mem\u00f2ries’<\/strong>. Va ingressar al Cos de Sanitat Militar<\/strong> el 1873 com a segon tinent m\u00e8dic i, tot i que destinat al front carl\u00ed, no va arribar a intervenir all\u00e0 en cap acci\u00f3 de guerra. El 1874 va ser destinat a l’Ex\u00e8rcit Expedicionari de Cuba<\/strong> com a capit\u00e0 m\u00e8dic, estant a l’illa durant 14 mesos. Va complir servei en la pitjor destinaci\u00f3 possible, les infermeries de campanya de Vista Hermosa i de San Isidro, estacions a\u00efllades en plena manigua, insalubres i de dif\u00edcil aprovisionament. All\u00e0 va atendre soldats ferits en campanya i malalts de mal\u00e0ria i disenteria, procedents de les columnes volants d’operacions a Camag\u00fcey. Per\u00f2 tamb\u00e9 va arribar a participar, fusell Remington en m\u00e0, en la defensa del seu campament davant l’atac dels mambises, al comandament de tots els seus malalts \u00fatils. El comandament sempre es va mostrar indiferent al seu inter\u00e8s per la investigaci\u00f3 sanit\u00e0ria. De fet, el comandant del seu fort\u00ed va demanar la substituci\u00f3 del f\u00edsic perqu\u00e8 es passava les hores ‘mirant per un tub’. Malalt de mal\u00e0ria i disenteria, Cajal va ser diagnosticat de caqu\u00e8xia pal\u00fadica greu i declarat ‘inutilitzat en campanya’, tornant a Espanya el juny del 1875″, explica l’expert al v\u00eddeo.<\/p>\n

Reconegut divulgador de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, L\u00f3pez Mu\u00f1oz \u00e9s doctor en Medicina i Cirurgia, en Llengua i Literatura Espanyoles i en Biomedicina i Farm\u00e0cia, especialista en Medicina Farmac\u00e8utica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust<\/strong> de Iad Vaixem, a Jerusalem. \u00c9s investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre<\/strong> de Madrid, membre del Consell Rector<\/strong> de l’Institut de Recarca Sanit\u00e0ria HM Hospitals<\/strong> i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes<\/strong> de la Universitat d’Alcal\u00e1 de Henares<\/strong>, vocal del Consell de Ci\u00e8ncia i Tecnologia de la Comunitat de Madrid<\/strong>, assessor cient\u00edfic del Comit\u00e8 Iberoameric\u00e0 d’\u00c8tica i Bio\u00e8tica<\/strong>, membre del Comit\u00e8 d’Observaci\u00f3<\/strong> de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya<\/strong>, del Cap\u00edtol Espanyol<\/strong> del Club de Roma<\/strong> i membre d’honor de la Fundaci\u00f3 Ghandi-Mandela<\/strong>. Ha participat en nombroses investigacions i \u00e9s autor de monografies i articles a les seves \u00e0rees d’investigaci\u00f3. Recentment ha estat nomenat de forma honor\u00edfica coronel de Kentucky i Gu\u00e0rdia Civil Honorari<\/strong>, coincidint amb el 25\u00e8 aniversari de la creaci\u00f3 d’aquesta figura, la m\u00e0xima distinci\u00f3 civil del cos, que s’atorga de forma excepcional.<\/p>\n