{"id":179960,"date":"2026-02-06T09:52:32","date_gmt":"2026-02-06T09:52:32","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=179960"},"modified":"2026-02-11T15:12:48","modified_gmt":"2026-02-11T15:12:48","slug":"mens-sana-in-corpore-sano","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/mens-sana-in-corpore-sano\/","title":{"rendered":"Mens sana in corpore sano"},"content":{"rendered":"

\"\"Enric Canela<\/strong>, catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Bioqu\u00edmica i\u00a0Biologia\u00a0Molecular de la\u00a0Universitat\u00a0de Barcelona<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els \u00faltims articles que ha publicat en el seu blog, enriccanela.cat<\/strong><\/a>, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a m\u00e9s de la seva \u00faltima publicaci\u00f3 al diari “El Punt-Avui”<\/strong>, on es focalitza en la formaci\u00f3 i la recerca. Es tracta, en concret, de les entrades “G\u00e8ne<\/span>si<\/span> de <\/span>l’<\/span>atero<\/span>escl<\/span>erosi”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span>\u00a0“<\/span>El<\/span> t<\/span>e<\/span>, la <\/span>in<\/span>fusi\u00f3<\/span> reina”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0“<\/span>Int<\/span>oler\u00e0ncia<\/span> a la l<\/span>actosa”<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span>, i de l’article d’opini\u00f3 “<\/span>Re<\/span>f<\/span>ormula<\/span>r<\/span> la<\/span> univer<\/span>sitat”<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span>, apareguts entre els passats 29 de desembre i 28 de gener. L’expert ha compartit recentment els articles “Viure amb el sol”<\/a><\/span><\/span>, <\/span><\/span>“L’edat del cor”<\/a>, <\/span><\/span><\/strong>“El risc de la melatonina”<\/a><\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“Incapa\u00e7os<\/span> de <\/span>cr\u00e9ixer<\/span><\/span>“<\/a><\/strong>.<\/p>\n

A “G\u00e8nesi de l’ateroesclerosi”, l’expert explica qu\u00e8 \u00e9s l’aterioesclerosi i com es diagnostica i combat. “L’ateroesclerosi s’origina quan l’endoteli, la capa interna i molt prima que recobreix tots els vasos sanguinis, es lesiona. Aquest mal pot produir-se per la hipertensi\u00f3, el tabac o la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica, que sovint est\u00e0 relacionada amb l’obesitat visceral, la diabetis o un exc\u00e9s d’esp\u00e8cies reactives -mol\u00e8cules oxidants- que es produeixen a l’organisme. En condicions normals, l’\u00f2xid n\u00edtric (NO) no \u00e9s una esp\u00e8cie reactiva que mant\u00e9 la paret arterial flexible i redueix la inflamaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, altres esp\u00e8cies reactives, end\u00f2genes o ex\u00f2genes, l’inactiven. A m\u00e9s, tant la diabetis com l’exc\u00e9s de greix visceral disminueixen la producci\u00f3 de NO. Quan aix\u00f2 passa, l’endoteli es torna m\u00e9s permeable i perd la capacitat de protegir la paret interna del vas. \u00c9s llavors quan les lipoprote\u00efnes poden penetrar al subendoteli i iniciar el proc\u00e9s de formaci\u00f3 de l’ateroma”, detalla.<\/p>\n

D’altra banda, a “El te, la infusi\u00f3 reina”, Canela aborda les caracter\u00edstiques de la que \u00e9s considerada com la beguda m\u00e9s consumida del m\u00f3n despr\u00e9s de l’aigua, un cop que ja va fer el mateix amb el caf\u00e8. “Al te se li atribueixen moltes propietats saludables. \u00c9s cert que funciona b\u00e9 per millorar la digesti\u00f3 i la salut cardiovascular. Existeixen evid\u00e8ncies cient\u00edfiques que corroboren aquests fets, els resultats dels quals no semblen indicar que una infusi\u00f3 o una altra sigui preferible. Potser per a la digesti\u00f3 vagi millor el te negre, mentre que per a la salut cardiovascular, per millorar l’endoteli i reduir la tensi\u00f3 arterial, \u00e9s igual un o un altre. Existeixen escasses evid\u00e8ncies cient\u00edfiques i poc s\u00f2lides que indiquin que el te va b\u00e9 per tractar el c\u00e0ncer o les malalties neurodegeneratives. La majoria fan refer\u00e8ncia al te blanc i al te verd. La causa d’aquests efectes serien atribu\u00efbles als polifenols i, precisament, s\u00f3n les infusions de te blanc i te verd, menys rovellats, les que m\u00e9s en tenen”, considera.<\/p>\n

\"\"

Foto de Mareefe en Pxhere<\/a><\/p><\/div>\n

A “Intoler\u00e0ncia a la lactosa”, el catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Bioqu\u00edmica i Biologia Molecular s’endinsa a una de les intoler\u00e0ncies aliment\u00e0ries m\u00e9s comunes. “La intoler\u00e0ncia a la lactosa prim\u00e0ria, la que apareix progressivament amb l’edat, \u00e9s una situaci\u00f3 habitual al m\u00f3n i normal entre els \u00e9ssers humans. En realitat, \u00e9s la situaci\u00f3 normal als mam\u00edfers. Mantenir la lactasa \u00e9s una raresa entre els adults. Els mam\u00edfers, en n\u00e9ixer, s’alimenten exclusivament de la llet materna, que \u00e9s rica en lactosa. Per a la seva digesti\u00f3, a tots els mam\u00edfers, la lactasa s’expressa a nivells alts durant la lact\u00e0ncia. Despr\u00e9s del deslletament, l’expressi\u00f3 del gen de la lactasa disminueix de forma programada i l’animal deixa de produir lactasa. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la incapacitat de pair lactosa a l’edat adulta. La p\u00e8rdua \u00e9s total o parcial. Apareix la intoler\u00e0ncia a la lactosa prim\u00e0ria”, explica.<\/p>\n

Finalment, a “Reformular la universitat”, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia apel\u00b7la a la transmissi\u00f3 efectiva de coneixement, de manera que la universitat garanteixi que la recerca arribi a la societat de forma cr\u00edtica i vera\u00e7, sense limitar-se a produir ci\u00e8ncia. “\u00bfFins a quin punt la universitat t\u00e9 capacitat per fer arribar el coneixement al p\u00fablic? Actualment, veiem com molts ciutadans opinen amb desconeixement de temes cient\u00edfics, alguns dels quals posen en risc la seva salut i la d’altres persones. \u00bfCom pot la veu de l’expert arribar m\u00e9s lluny i ser m\u00e9s respectada que la veu del personatge medi\u00e0tic a qui els mitjans li donen totes les facilitats per difondre el seu missatge? Com pot filtrar de forma efectiva la informaci\u00f3? Com pot combatre la interfer\u00e8ncia d’actors que difonen desinformaci\u00f3 pseudocient\u00edfica i narratives conspiradores? Nom\u00e9s una combinaci\u00f3 de supervisi\u00f3 humana, tecnologies avan\u00e7ades i cultura cr\u00edtica pot minimitzar els efectes de la manipulaci\u00f3. Aconseguir-ho implica formar persones capaces de pensar, jutjar i actuar amb criteri en un entorn tecnol\u00f2gic complex, preservant el valor human\u00edstic, social i democr\u00e0tic de l’educaci\u00f3 superior”, afirma.<\/p>\n