{"id":179947,"date":"2026-02-06T09:26:43","date_gmt":"2026-02-06T09:26:43","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=179947"},"modified":"2026-02-06T09:26:43","modified_gmt":"2026-02-06T09:26:43","slug":"la-crisi-de-mexic-de-dins-cap-a-fora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-crisi-de-mexic-de-dins-cap-a-fora\/","title":{"rendered":"La crisi de M\u00e8xic, de dins cap a fora"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “La<\/span> rebeli\u00f3n de Marx”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “La lucha por Ir\u00e1n libre”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Una embajada haciendo agua”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0“El Servicio Exterior Mexicano: venido a menos<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats entre els passats 3 i 31 de gener al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong> i al diari “El Siglo de Torre\u00f3n”<\/strong> i en els quals aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i internacional i els seus vincles hist\u00f2rics. Aix\u00ed mateix, Sada va publicar a l’\u00faltim n\u00famero de la revista “Mensajero”<\/strong>, editada per l’Arxiu Hist\u00f2ric de la Universitat Iberoamericana de Torre\u00f3n<\/strong>, corresponent a desembre del 2025, l’estudi “Preservaci\u00f3n y rescate hist\u00f3rico: Cat\u00e1logo de Bienes del Museo Sacro de Viesca”<\/strong>, on recull els estudis de recuperaci\u00f3 del patrimoni d’aquest “poble m\u00e0gic” de l’estat mexic\u00e0 de Coahuila.<\/p>\n

A “La rebeli\u00f3n de Marx”, l’expert es refereix a la crida del militant comunista mexic\u00e0 que es fa trucar a si mateix Marx Arriaga<\/strong>, a iniciar una mena de rebel\u00b7li\u00f3 des del si del Govern del pa\u00eds contra el mateix Govern. “L’ocurr\u00e8ncia de qui presumia com a patent de cors haver donat el grau doctoral a l’ex No Primera Dama era la d’aixecar-se contra la Secretaria d’Educaci\u00f3 P\u00fabica<\/strong> per ‘refundar-la’, segons les seves pr\u00f2pies paraules, convocant ni m\u00e9s ni menys que a la creaci\u00f3 d’un altre nou \u00f2rgan encarregat de l’educaci\u00f3, per a la qual cosa estaria fent un anomenat per establir ‘comit\u00e8s de defensa obradorista’ per instrumentar el nom de l’expresident i el seu suposat llegat com a part del que serien els plans d’estudi al m\u00e9s pur estil nacionalsocialista o de l’estalinisme de l’ex Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica del segle passat”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, a “La lucha por Ir\u00e1n libre”, l’historiador lloa la mobilitzaci\u00f3 de bona part de la societat iraniana per acabar amb el r\u00e8gim teocr\u00e0tic que governa amb m\u00e0 de ferro el pa\u00eds des de l’enderrocament fa mig segle de l’\u00faltim Xa de P\u00e8rsia. “El que en altre temps havia estat una naci\u00f3 pac\u00edfica i moderna on les dones podien circular als carrers amb vestit i faldilla curta, conduint el seu propi autom\u00f2bil entre places p\u00fabliques i jardins verds amb arbres frondosos, va acabar de la nit al dia amb l’arribada del primer Aiatol\u00b7l\u00e0, qui immediatament va convertir aquell pa\u00eds pr\u00f2sper i pl\u00e0cid en una rep\u00fablica ombr\u00edvola, intolerant per als seus i violenta envers els seus ve\u00efns en un per\u00edode que molts celebraven encara com la Primavera \u00c0rab a la regi\u00f3”, recorda.<\/p>\n

\"BanderaA “Una embajada haciendo agua”, Sada apunta les tumultuoses relacions diplom\u00e0tiques entre M\u00e8xic i el Regne Unit. “Despr\u00e9s de la sortida del Regne Unit de la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s del Brexit, el Govern de M\u00e8xic<\/strong> no es va ocupar mai d’estr\u00e8nyer les relacions diplom\u00e0tiques i econ\u00f2miques necess\u00e0ries mitjan\u00e7ant un nou tractat comercial, abandonant a la seva sort els empresaris, comerciants i exportadors mexicans que des d’aleshores s’han vist obligats a haver de pagar enormes tarifes aranzel\u00e0ries i impostos per a l’intercanvi de b\u00e9ns i serveis, situaci\u00f3 que va continuar gr\u00e0cies a la ineptitud i ignor\u00e0ncia de l’exambaixadora Josefa Gonz\u00e1lez Blanco<\/strong>“, explica.<\/p>\n

Finalment, a “El Servicio Exterior Mexicano: venido a menos”, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia incideix en la degradaci\u00f3 de la diplom\u00e0cia mexicana. “Dotat amb grans quadres de formaci\u00f3 emanats majorit\u00e0riament de l’Institut Mat\u00edas Romero<\/strong>, els diplom\u00e0tics de carrera igual com els representants del nostre pa\u00eds davant l’estranger solien ser personatges la caracter\u00edstica principal dels quals no podia ser cap altra que la que pot esperar-se com a resultat d’una formaci\u00f3 altament capacitada, amb homes i dones versats en grans temes de cultura general a m\u00e9s de diverses especialitats des de l’art o la hist\u00f2ria fins a la pol\u00edtica, l’economia, la ci\u00e8ncia i les humanitats en general. Desafortunadament per a nosaltres, aquesta escola de formaci\u00f3 i aquesta etiqueta de distinci\u00f3 no existeix m\u00e9s des del sexenni anterior”, conclou.<\/p>\n