{"id":178074,"date":"2026-01-12T11:55:22","date_gmt":"2026-01-12T11:55:22","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=178074"},"modified":"2026-01-12T11:56:21","modified_gmt":"2026-01-12T11:56:21","slug":"el-cami-que-van-assenyalar-els-classics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-cami-que-van-assenyalar-els-classics\/","title":{"rendered":"El cam\u00ed que van assenyalar els cl\u00e0ssics"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya\u00a0<\/strong>i de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Farm\u00e0cia\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica una nova s\u00e8rie d’articles en els quals aborda de forma succinta i amb \u00e0nim divulgador la figura i llegat de diversos autors de l’Antiguitat cl\u00e0ssica. Es tracta, en concret, d’“El legado <\/span>n<\/span>eoplatonista<\/span> de Plotino”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Las ense\u00f1anzas de Cicer\u00f3n”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Jenofonte, un fil\u00f3sofo aventurero de pel\u00edcula”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “La influencia de Plutarco” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“Tuc\u00eddides, padre de la historiograf\u00eda cient\u00edfica<\/span><\/span><\/strong>“<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats 27 de novembre i 10 de desembre a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l\u2019edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “El legado neoplatonista de Plotino”, l’expert s’atura en la vida i l’obra del reconegut fil\u00f2sof hel\u00b7len\u00edstic, autor de “Les En\u00e8ades”<\/strong>, a qui es considera fundador del neoplatonisme. “L’obra de Plot\u00ed<\/strong> \u00e9s en ess\u00e8ncia un original comentari de les obres de Plat\u00f3<\/strong> al costat d’altres escoles filos\u00f2fiques, d’una forma molt m\u00e9s estructurada de com ho va fer Fil\u00f3 d’Alexandria<\/strong>. Va n\u00e9ixer a Egipte (al voltant de l’any 205 d.C. a Lic\u00f2polis) i es va educar a Alexandria, sent alumne d’Ammoni Sacas<\/strong>, autor conegut per haver intentat harmonitzar els ensenyaments d’Arist\u00f2til<\/strong> i Plat\u00f3. Finalment, es va establir a Roma. La seva obra va tenir una important influ\u00e8ncia hist\u00f2rica en diversos autors i religions i a l’Acad\u00e8mia Florentina de Marsilio Ficino<\/strong>. La seva vida i filosofia han deixat una empremta profunda a la hist\u00f2ria del pensament occidental”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, a “Las ense\u00f1anzas de Cicer\u00f3n”, el president del Club de Pediatria Social se centra al pol\u00edtic, orador, escriptor i fil\u00f2sof, moralista i divulgador rom\u00e0 de la cultura grega reconegut universalment. “Reconegut com un dels autors m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria romana, Cicer\u00f3<\/strong> \u00e9s responsable de la introducci\u00f3 de les m\u00e9s c\u00e8lebres escoles filos\u00f2fiques hel\u00b7lenes a la intel\u00b7lectualitat republicana, aix\u00ed com de la creaci\u00f3 d’un vocabulari filos\u00f2fic en llat\u00ed. Se li recorda pels seus escrits de car\u00e0cter humanista, filos\u00f2fic i pol\u00edtic. Les seves cartes, la majoria enviades a \u00c0tic<\/strong>, van assolir un enorme reconeixement en la literatura europea per la introducci\u00f3 d’un depurat estil epistolar”, detalla.<\/p>\n

A “Jenofonte, un fil\u00f3sofo aventurero de pel\u00edcula”, Callabed introdueix la figura d’un destacat deixeble de S\u00f2crates<\/strong> que va participar en l’expedici\u00f3 dels deu mil mercenaris de Cir el Jove<\/strong> a P\u00e8rsia. “Xenofont<\/strong> (c. 430, Atenes-355 aC, Corint) va n\u00e9ixer al si d’una fam\u00edlia benestant. Va ser un destacat historiador, militar i fil\u00f2sof de l’antiga Gr\u00e8cia, conegut per les seves cr\u00f2niques detallades del seu temps i les seves obres sobre l’economia dom\u00e8stica, la cavalleria, la pol\u00edtica i la filosofia socr\u00e0tica. \u00c9s una de les fonts importants d’informaci\u00f3 sobre S\u00f2crates, que va ser el seu mestre. D’entre les seves obres destaca la continuaci\u00f3 de la inacabada per Tuc\u00eddides<\/strong>, les ‘Hel\u00b7l\u00e9niques’<\/strong>. Va participar en l’expedici\u00f3 de Cir el Jove contra Artaxerxes II<\/strong>, i en la retirada dels deu mil grecs que ens relata a l’‘An\u00e0basi’<\/strong>“, assenyala.<\/p>\n

\"\"L’acad\u00e8mic dedica “La influencia de Plutarco” a ressenyar el paper que ha tingut en la hist\u00f2ria del pensament universal l’obra del reconegut historiador i erudit conegut per les seves “Vides paral\u00b7leles”<\/strong>, la filosofia de les quals se centra a la moral, la virtut, l’educaci\u00f3, l’\u00e8tica i la felicitat individual. “Plutarc<\/strong> va ser un fil\u00f2sof d’orientaci\u00f3 plat\u00f2nica. Va combatre tant l’esto\u00efcisme com l’epicureisme. \u00c9s important per la informaci\u00f3 doxogr\u00e0fica que aporta la seva obra, \u00e9s a dir recopilaci\u00f3 d’opinions o pensaments de fil\u00f2sofs i cient\u00edfics del passat, que aporta en algunes de les seves obres. No fa atenci\u00f3 a les gestes m\u00e9s importants de cada personatge, sin\u00f3 que s’ocupa preferentment dels detalls i de les an\u00e8cdotes que millor mostrin el seu car\u00e0cter”, afirma.<\/p>\n

Finalment, s “Tuc\u00eddides, padre de la historiograf\u00eda cient\u00edfica”, l’expert es focalitza en el popular historiador i militar aten\u00e8s autor de la “Hist\u00f2ria de la guerra del Pelopon\u00e8s”<\/strong>. “A la seva obra, escrita amb gran rigor, descarta tot element anecd\u00f2tic, literari o fant\u00e0stic, i la intervenci\u00f3 divina el m\u00e0xim possible, tot i que la tingui en compte pel que fa a les motivacions dels homes. Analitza les causes recents i llunyanes dels fets i busca les motivacions objectives d’Atenes o Esparta o les personals dels protagonistes. El seu estil dens i conc\u00eds, que despr\u00e9s va ser imitat per historiadors romans com Sal\u00b7lusti<\/strong> i T\u00e0cit<\/strong>. Tuc\u00eddides estava especialment interessat en la relaci\u00f3 entre la intel\u00b7lig\u00e8ncia i el judici humans, la fortuna i la necessitat, i la idea que la hist\u00f2ria \u00e9s massa irracional i incalculable per predir-la”, conclou.<\/p>\n