{"id":177881,"date":"2026-01-04T11:10:43","date_gmt":"2026-01-04T11:10:43","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=177881"},"modified":"2026-01-04T11:10:43","modified_gmt":"2026-01-04T11:10:43","slug":"la-crisi-climatica-com-a-questio-destat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-crisi-climatica-com-a-questio-destat\/","title":{"rendered":"La crisi clim\u00e0tica com a q\u00fcesti\u00f3 d’Estat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Jos\u00e9 Mar\u00eda Baldasano<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya<\/strong>, Premi Nobel de la Pau<\/strong> com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), ha concedit tres entrevistes als diaris “La Vanguardia”<\/strong> i “La Raz\u00f3n”<\/strong> i a l\u2019ag\u00e8ncia Efe<\/strong>, que ha reprodu\u00eft diversos mitjans espanyols i hispanoamericans, arran de la recent presentaci\u00f3 de la seva \u00faltima obra divulgativa, “Dos grados m\u00e1s no son para tanto. Una historia del negacionismo clim\u00e1tico”<\/strong> (C\u00e1tedra), en la qual aborda la controvertida hist\u00f2ria de la negaci\u00f3 de la crisi clim\u00e0tica, sempre abanderada per interessos pol\u00edtics i comercials. Aix\u00ed mateix, l’expert presenta conceptes de recent creaci\u00f3 com el retardisme i la neutralitat tecnol\u00f2gica i crida a la responsabilitat col\u00b7lectiva davant l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica.<\/p>\n

\"\"A l’edici\u00f3 del passat 20 d’octubre de “La Vanguardia”, l’acad\u00e8mic explica al reconegut periodista Antonio Cerrillo<\/strong> com des del segle XIX existeix la certesa cient\u00edfica de la relaci\u00f3 entre la quantitat de di\u00f2xid de carboni a l’atmosfera i la temperatura global despr\u00e9s de les investigacions del Premi Nobel de Qu\u00edmica Svante August Arrhenius<\/strong>. A partir d’aqu\u00ed, explica, tot han estat pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 de les empreses responsables de l’escalfament per negar o posar en dubte els postulats cient\u00edfics. “Fins al 1990, el moviment negacionista \u00e9s molt corporatiu, propi de les empreses de combustibles f\u00f2ssils. Per\u00f2 a partir dels anys 90 el canvi clim\u00e0tic deixa de ser un assumpte cient\u00edfic per convertir-se tamb\u00e9 en un assumpte pol\u00edtic. I aqu\u00ed exerceix un paper el fet que el 1989 cau el mur de Berl\u00edn. Des de la perspectiva occidental, el comunisme rus ha estat ven\u00e7ut i llavors ha de sorgir un nou enemic. \u00c9s el moment en qu\u00e8 el moviment econ\u00f2mic neoliberal, que ja ha anat emergint des dels finals dels 70, es converteix en un component que va molt m\u00e9s enll\u00e0 del vessant econ\u00f2mic empresarial per ser un component d’ideologitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Llavors, aqu\u00ed es busca un nou enemic on projectar el model de consum i el model capitalista radical”, explica.<\/p>\n

D’altra banda, a l’edici\u00f3 del 12 de desembre de “La Raz\u00f3n”, Baldasano incideix a aquestes estrat\u00e8gies negacionistes que han evolucionat al llarg de les d\u00e8cades, passant del tradicional negacionisme expl\u00edcit al retardisme amb missatges com que hi ha emissions, per\u00f2 existeixen les alternatives tecnol\u00f2giques per capturar-les, una cosa que l’expert rebutja considerant-ho una falsedat i anteposant l’evid\u00e8ncia. “La combusti\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils t\u00e9 efectes cancer\u00edgens, a m\u00e9s de generar problemes respiratoris, cardiovasculars, cerebrals i en el sistema reproductor. Despr\u00e9s hi ha efectes globals i a llarg termini del canvi clim\u00e0tic per les onades de calor, sequeres, etc. I tamb\u00e9 per fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems com la Dana del 2024. Inundacions sempre n’hi ha hagut. Per\u00f2 el canvi clim\u00e0tic va fer que fos un 15-20% m\u00e9s intensa del que hagu\u00e9s estat. I despr\u00e9s hi ha importants efectes de salut indirectes”, assegura.<\/p>\n

Finalment, a l’entrevista a Efe, difosa el 26 de desembre, l’expert considera que el clima hauria de ser q\u00fcesti\u00f3 d’Estat i no un tema de confrontaci\u00f3 pol\u00edtica, tot i que creu que es fa molt dif\u00edcil pels plantejaments de pensament dels diferents actors pol\u00edtics a Espanya. “No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de creure o no creure, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’an\u00e0lisi de dades. Ocupar-se de les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic \u00e9s econ\u00f2micament molt m\u00e9s eficient que esperar a l’arribada de fen\u00f2mens clim\u00e0tics extrems, com en el cas de la dana del 29 d’octubre del 2024 a Val\u00e8ncia. L’evoluci\u00f3 de l’actual canvi clim\u00e0tic exigeix resposta pol\u00edtica i el negacionisme prova d’endarrerir-la al m\u00e0xim possible per continuar vivint en la civilitzaci\u00f3 dels combustibles f\u00f2ssils”, conclou.<\/p>\n

“Els negacionistes i esc\u00e8ptics del canvi clim\u00e0tic ens volen fer creure que tota la q\u00fcesti\u00f3 de l’escalfament global \u00e9s una idea somiada per un grup de cient\u00edfics entossudits a destruir l’economia i la societat. Tot i aix\u00f2, les arrels del pensament cient\u00edfic sobre la temperatura de la Terra i les seves causes deriven del desenvolupament del coneixement al llarg dels segles XIX i XX. La ra\u00f3 per comptar tot aquest viatge al temps de coneixements cient\u00edfics que ens han perm\u00e8s con\u00e8ixer millor el funcionament de l’atmosfera terrestre i del sistema clim\u00e0tic \u00e9s que molts dels mites, mentides i falsedats negacionistes estan basats en un \u00fas esbiaixat, manipulat i falsejat d’aquests.<\/p>\n

\"Dr.

Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Baldasano<\/p><\/div>\n

El negacionisme clim\u00e0tic \u00e9s, fonamentalment, un fenomen econ\u00f2mic, ideol\u00f2gic, pol\u00edtic, social i medi\u00e0tic que rebutja o subestima el consens cient\u00edfic sobre l’actual canvi clim\u00e0tic i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, que t\u00e9 per objectiu b\u00e0sic i principal que la humanitat continu\u00ef a la civilitzaci\u00f3 dels combustibles f\u00f2ssils”, afegeix Baldasano a la presentaci\u00f3 de la monografia.<\/p>\n

Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi clim\u00e0tic”<\/strong> que va debatre la Comissi\u00f3 d’Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica<\/strong> del Parlament de Catalunya<\/strong> i va elaborar tamb\u00e9 l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Clim\u00e0tic”<\/strong>, que va signar juntament amb Jos\u00e9 Luis Rubio<\/strong> i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i<\/strong> de la Presid\u00e8ncia<\/strong> de la Generalitat Valenciana<\/strong>. L’acad\u00e8mic va presentar aix\u00ed mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats”\u00a0<\/strong>a la trobada virtual “Barcelona, \u200b\u200bzona de baixes emissions”<\/strong>, celebrada pel diari “La Vanguardia”<\/strong>. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducci\u00f3 d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”<\/strong>, on apel\u00b7lava a la implementaci\u00f3 de noves pol\u00edtiques de mobilitat urbana despr\u00e9s de certificar una reducci\u00f3 d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de mar\u00e7 del 2020.<\/p>\n