{"id":177074,"date":"2025-12-15T11:50:33","date_gmt":"2025-12-15T11:50:33","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=177074"},"modified":"2025-12-15T11:50:33","modified_gmt":"2025-12-15T11:50:33","slug":"la-fortalesa-de-lestat-de-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-fortalesa-de-lestat-de-dret\/","title":{"rendered":"La fortalesa de l’Estat de dret"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional als articles “El abogado general, los \u00e1rboles y el bosque”<\/strong>, “Juan Carlos I: de la clandestinidad al trono”<\/strong>, “Otra vez autodeterminaci\u00f3n o independencia a plazos”<\/strong>, “Remember Sarajevo<\/strong>“<\/strong> i\u00a0“En el 47 aniversario de la Constituci\u00f3n”<\/strong>, publicats entre els mesos de novembre i desembre al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> i els diaris digitals The Objective<\/strong> i El Imparcial<\/strong>.<\/p>\n

A “El abogado general, los \u00e1rboles y el bosque”, la jurista aborda les consideracions de l’advocat general del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/strong> relatives a les q\u00fcestions prejudicials presentades per l’Audi\u00e8ncia Nacional<\/strong> i el Tribunal de Comptes<\/strong> sobre determinats aspectes de la llei org\u00e0nica d’Amnistia. “Crida poderosament l’atenci\u00f3 que l’advocat general recorri sistem\u00e0ticament al dret internacional humanitari com a generador de principis interpretatius de la seva opini\u00f3. S\u00f3n desenes les vegades que ho esmenta, aix\u00f2 s\u00ed, gen\u00e8ricament, sense especificar qu\u00e8 normes o articles considera aplicables al cas. \u00c9s sorprenent perqu\u00e8 el dret internacional humanitari \u00e9s un corpus jur\u00eddic integrat per diversos tractats i altres normes de dret internacional regulador del dret de la guerra que nom\u00e9s pot aplicar-se en cas de conflicte armat. Busca, sobretot, delimitar els drets de combatents i no combatents, aix\u00ed com la protecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 civil. I no \u00e9s aplicable al terrorisme, tret que es produeixi al context d’un conflicte armat, la qual cosa implica actuaci\u00f3 d’ex\u00e8rcits, guerrilles identificades com a tals o un altre personal combatent com mil\u00edcies organitzades i similars. \u00bfNo sap l’advocat general que el dret internacional humanitari no \u00e9s aplicable al terrorisme? \u00bfO \u00e9s que ens est\u00e0 insinuant que el proc\u00e9s va ser un conflicte armat o se li ha de considerar com a tal?”, considera.<\/p>\n

Per la seva part, a “Juan Carlos I: de la clandestinidad al trono”, l’acad\u00e8mica elogia el paper que el rei em\u00e8rit va tenir a l’impuls de la transici\u00f3 pol\u00edtica cap a la democr\u00e0cia a Espanya despr\u00e9s de la mort de Francisco Franco<\/strong>. “Pocs sabien dels contactes, directes o indirectes, que el pr\u00edncep mantenia amb l’oposici\u00f3 al franquisme, aglutinada entorn de la denominada Platajunta<\/strong> i visibilitzada a trav\u00e9s de la denominada Comissi\u00f3 dels 9<\/strong>. Entre elles van destacar persones de l’entorn del Juan de Borb\u00f3<\/strong>, comte de Barcelona i pare de Juan Carlos<\/strong>, aix\u00ed com socialistes, democristians, comunistes, liberals, i mon\u00e0rquics antifranquistes, que van haver d’arribar a acords primaris i parcials que possibilitessin el bon \u00e8xit del cam\u00ed iniciat ja abans de la mort de Franco”, detalla.<\/p>\n

Freixes dedica l’article “Otra vez autodeterminaci\u00f3n o independencia a plazos” als intents al seu entendre desesperats que el president del Govern<\/strong>, Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, planteja per mantenir tant s\u00ed com no el suport de Junts<\/strong> i del seu l\u00edder, Carles Puigdemont<\/strong>. “No est\u00e0 satisfet Puigdemont amb tot el que ha pactat amb S\u00e1nchez i arrencat a la democr\u00e0cia, penjarella a penjarella, des de Waterloo o des de Ginebra, com a pr\u00f2fug de la just\u00edcia privilegiat, que ha aconseguit blanquejar el colpisme i donar suport, tamb\u00e9 privilegiat, als hereus del terrorisme, donant-los pres\u00e8ncia institucional, que ja ning\u00fa no recorda, una ostentosa recepci\u00f3 al Parlament de Catalunya<\/strong>, presidit per la militant de Converg\u00e8ncia Carme Forcadell<\/strong>, fet que escasses persones vam valorar llavors com un dels indicis del totalitarisme que s’estava instal\u00b7lant a Catalunya. Poc pod\u00edem imaginar el que vindria despr\u00e9s”, explica.<\/p>\n

\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

A “Remember Sarajevo”, la presidenta de Citizens pro Europe apel\u00b7la a la seva experi\u00e8ncia professional a l’antiga Iugosl\u00e0via amb motiu de la investigaci\u00f3 de la Fiscalia de Mil\u00e0<\/strong> sobre un presumpte “turisme de franctiradors” que sembla ser s’havia organitzat a B\u00f2snia, especialment a Sarajevo, per fer de la “ca\u00e7a” de civils durant la guerra un negoci i una macabra diversi\u00f3. “Aquestes not\u00edcies m’han afectat especialment perqu\u00e8 he estat all\u00e0 i he conegut de primera m\u00e0 les seq\u00fceles d’una guerra terrible, que aqu\u00ed ocupava un telenot\u00edcies despr\u00e9s d’un altre i all\u00e0 una trag\u00e8dia despr\u00e9s d’una altra. A m\u00e9s de matances com la de Srebrenica, el degoteig permanent d’atacs a la societat civil mostraven una crueltat sense l\u00edmits, al que s’afegeix el que ara estem descobrint. No s\u00e9 si podia saber-se llavors. Espero que a Fiscalia de Mil\u00e0 ens il\u00b7lustri al respecte”, assenyala.<\/p>\n

Finalment, “En el 47 aniversario de la Constituci\u00f3n” \u00e9s un reconeixement a una Constituci\u00f3<\/strong> que, per a Freixes, ha aconseguit portar la conc\u00f2rdia i el progr\u00e9s a Espanya. “Resistint, resistint, podem preguntar-nos qu\u00e8 \u00e9s el que ens ha perm\u00e8s tenir-la, i mantenir-la. Si girem la vista cap als anys en qu\u00e8 es va conjuminar, perqu\u00e8 per tal que en uns mesos es tingu\u00e9s el text van ser necessaris anys de context, podem assenyalar diversos factors. Jur\u00eddicament, vam aprendre dels textos constitucionals d’altres pa\u00efsos que tamb\u00e9 van transitar de dictadura a democr\u00e0cia, a m\u00e9s de les constitucions d’aquells que, despr\u00e9s de v\u00e8ncer per les armes al feixisme, van elaborar constitucions de consens. Socialment, busquem una abra\u00e7ada, com el del quadre de Juan Genov\u00e9s<\/strong> que s\u2019exhibeix al Congr\u00e9s<\/strong>, en el qual ens fonem espanyols de dins i de fora, d’esquerra i de dreta, del centre i, cr\u00e8iem, de la perif\u00e8ria.\u2026 Econ\u00f2micament, vam aconseguir uns Pactes de la Moncloa<\/strong> en els que vam establir les bases del di\u00e0leg social i del tr\u00e0nsit de l’economia cap a la modernitat. I vam tenir un llavors pr\u00edncep d’Ast\u00faries que, en aquells anys, va passar de la clandestinitat al tron. Vol\u00edem viure en democr\u00e0cia i vol\u00edem homologar-nos amb els altres pa\u00efsos d’Europa”, conclou.<\/p>\n