{"id":176347,"date":"2025-12-01T10:01:15","date_gmt":"2025-12-01T10:01:15","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=176347"},"modified":"2025-12-01T10:01:15","modified_gmt":"2025-12-01T10:01:15","slug":"cartes-que-no-shan-de-publicar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/cartes-que-no-shan-de-publicar\/","title":{"rendered":"Cartes que no s’han de publicar"},"content":{"rendered":"
\"Javier

Dr. Javier L\u00f3pez-Galiacho<\/p><\/div>\n

Javier L\u00f3pez-Galiacho<\/strong><\/em><\/a>, professor titular de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos<\/strong>, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas<\/strong> (FCC), president de l’Associaci\u00f3 d’Amics dels Teatres Hist\u00f2rics d’Espanya<\/strong> i del F\u00f2rum Mazzantini<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre els l\u00edmits del dret a la intimitat a l’article “Cartas que no se deben publicar: reflexiones sobre la divulgaci\u00f3n por Isabel Preysler de las cartas \u00edntimas de Vargas Llosa”<\/strong>, publicat el passat 14 de novembre al portal especialitzat Confilegal<\/strong>. D’altra banda, dedica la seva popular tribuna de R\u00e0dio Albacete<\/strong>, una de les emissores de la Cadena Ser<\/strong>, que es va emetre el passat 30 d’octubre, a l’aniversari de la dana que es va cobrar la vida de m\u00e9s de dos centenars de persones, principalment a Val\u00e8ncia i Castella-la Manxa, fent especial \u00e8mfasi a la trag\u00e8dia que va viure el municipi de Letur, a Albacete.<\/p>\n

A Confilegal, l’acad\u00e8mic critica la decisi\u00f3 d’Isabel Preysler<\/strong> de publicar les cartes \u00edntimes que li va escriure Mario Vargas Llosa<\/strong> sense comptar amb el consentiment de l’autor ni el dels seus hereus, considerant que constitueix una intromissi\u00f3 il\u00b7leg\u00edtima en drets fonamentals, ja que aquestes missives continuen protegides tant per la propietat moral de l’autor com pel dret a la intimitat. L\u00f3pez-Galiacho recorda que la Constituci\u00f3<\/strong> reconeix expl\u00edcitament la protecci\u00f3 de la intimitat i el secret de les comunicacions i argumenta que revelar correspond\u00e8ncia privada vulnera aquestes garanties. A m\u00e9s, cita la llei que desenvolupa aquest dret, on es considera de forma expl\u00edcita un acte lesiu publicar escrits personals de car\u00e0cter \u00edntim sense perm\u00eds.<\/p>\n

Des del punt de vista de la propietat intel\u00b7lectual, l’acad\u00e8mic defensa que les cartes s\u00f3n obres escrites, la qual cosa implica que Vargas Llosa conserva drets morals sobre elles, fins i tot despr\u00e9s de la seva mort. L\u00f3pez-Galiacho adverteix tamb\u00e9 que els hereus podrien reclamar part dels guanys derivats de la seva publicaci\u00f3. Per al jurista, el fet de publicar aquestes cartes no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 legal, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00e8tica: representa tra\u00efci\u00f3 al pacte t\u00e0cit de confidencialitat entre qui escriu i qui rep, i converteix una cosa \u00edntima en espectacle. L’articulista cita el cas d’Emilia Pardo Baz\u00e1n<\/strong> i Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s<\/strong>, on es van preservar cartes d’ella per respecte a la intimitat en vista del seu contingut. “Les cartes, com les abra\u00e7ades, no es presten. Es guarden”, conclou.<\/p>\n

Per la seva part, a la seva tribuna radiof\u00f2nica, l’acad\u00e8mic rememora la trag\u00e8dia soferta fa un any en aquest municipi de la Serra del Segura que prova de recuperar la normalitat despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 que van provocar les riuades, segant la vida de sis ve\u00efns. L\u00f3pez-Galiacho exposa com a m\u00e9s del valor natural i paisatg\u00edstic, Letur vol recuperar la seva identitat cultural i la seva economia local. Els habitants aposten per recuperar el turisme rural, les tradicions serranes i la vida comunit\u00e0ria com motors per rellan\u00e7ar el municipi. Aquesta revitalitzaci\u00f3 es veu com una oportunitat per projectar un futur verd, basat en la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.<\/p>\n

\"\"

De PxHere<\/a><\/strong><\/p><\/div>\n

“L’aigua va voler esborrar la seva hist\u00f2ria, per\u00f2 no va poder amb l’\u00e0nima de la seva gent. Perqu\u00e8 a Letur, com a la pedra, hi ha mem\u00f2ria. I cada ferida es converteix en cicatriu tallada, en testimoni de resist\u00e8ncia. El poble, com el picapedrer, no es rendeix: aixeca el seu futur sobre la runa, esculpeix esperan\u00e7a a cada rac\u00f3, i ens recorda que la vida, com la pedra, es forja amb esfor\u00e7, amb comunitat i amb amor”, argumenta l’acad\u00e8mic en una sentida al\u00b7locuci\u00f3.<\/p>\n

L\u00f3pez-Galiacho\u00a0ha estat director del Col\u00b7legi Major\u00a0San Pablo<\/strong>\u00a0de Madrid i secretari general i cap de la divisi\u00f3 de\u00a0Dret\u00a0de la\u00a0Fundaci\u00f3\u00a0Cisneros\u00a0<\/strong>de la\u00a0Universitat\u00a0Complutense\u00a0de Madrid<\/strong> i va ser director del M\u00e0ster Oficial d’Acc\u00e9s a l’Advocacia<\/strong> de la Facultat de Dret de la Universitat CEU San Pablo<\/strong>, centre del qual tamb\u00e9 va ser patr\u00f3. Atresora un dilatat comprom\u00eds amb la cultura, i a m\u00e9s d’investigador, escriptor i columnista en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 \u00e9s autor de diversos llibres i d’una llarga llista de treballs de recerca en el camp del dret civil, bon govern corporatiu, fundacions i sostenibilitat i \u00e8tica empresarial. El passat 31 de maig va ser reconegut com a Fill Predilecte de Castella-la Manxa<\/strong> pel Consell de Govern<\/strong> de la Junta de Castella-la Manxa<\/strong> per la seva destacada tasca docent i empresarial i el seu ferm comprom\u00eds amb la cultura i el patrimoni com la seva iniciativa per a la preservaci\u00f3 del Teatre Circo<\/strong> d’Albacete, un espai emblem\u00e0tic de les arts esc\u00e8niques.<\/p>\n