{"id":176085,"date":"2025-11-21T11:04:12","date_gmt":"2025-11-21T11:04:12","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=176085"},"modified":"2025-11-21T11:05:43","modified_gmt":"2025-11-21T11:05:43","slug":"la-vella-i-la-nova-europa-i-els-fantasmes-del-passat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-vella-i-la-nova-europa-i-els-fantasmes-del-passat\/","title":{"rendered":"La vella i la nova Europa i els fantasmes del passat"},"content":{"rendered":"
\"Dra.

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional als articles “La Comisi\u00f3n de Venecia se posiciona claramente”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Del discurso del odio al delito del odio”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Puro relato, puro teatro”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Bajo la bota”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Moci\u00f3n de censura instrumental: no es tan f\u00e1cil”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Se creen Mandela”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0“9 de noviembre: aniversario de la ca\u00edda del muro de Berl\u00edn<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats entre els mesos d’octubre i novembre al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> i els diaris digitals The Objective<\/strong> i El Imparcial<\/strong>.<\/p>\n

En “La Comisi\u00f3n de Venecia se posiciona claramente”, l’experta recorda que aquest organisme consultiu i assessor del Consell d’Europa<\/strong> ha em\u00e8s recentment dos dict\u00e0mens cr\u00edtics amb el Govern d’Espanya<\/strong> en relaci\u00f3 amb la llei d’Amnistia i el model d’elecci\u00f3 dels membres del Consell General del Poder Judicial<\/strong>. “Qui ens ho hauria dit! Que un Estat com Espanya, considerat mod\u00e8lic per la seva transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i les seves aportacions a la integraci\u00f3 europea, necessit\u00e9s acudir repetidament a un \u00f2rgan especialitzat europeu, a causa dels problemes jur\u00eddico-constitucionals derivats de les actuals tensions pol\u00edtiques, era impensable fa pocs lustres”, assenyala.<\/p>\n

Per la seva part, a “Del discurso del odio al delito del odio”, alerta sobre pr\u00e0ctiques de protesta violenta i deshumanitzaci\u00f3 de l’altre que s’estan produint a Espanya amb el benepl\u00e0cit o l’aprovaci\u00f3 directa dels representants institucionals. “\u00c9s lamentable que entre els contextos en qu\u00e8 el discurs d’odi, tant en el seu vessant populista com en el vinculat al nacionalisme, s’est\u00e0 profusament manifestant siguin precisament l’universitari o el de la cultura, precisament els que m\u00e9s allunyats, per la seva pr\u00f2pia natura, haurien d’estar de tal perversi\u00f3. Aix\u00f2 no \u00e9s nou. Hanna Arend<\/strong>, a la seva obra ‘Els or\u00edgens del totalitarisme’<\/strong>, se’ns posa davant cronistes oficials, col\u00b7legues universitaris i altres comparses amb crues paraules: ‘El seu aspecte cient\u00edfic [el del totalitarisme] \u00e9s secundari i sorgeix, en primer lloc, del desig de proporcionar arguments contundents i, en segon lloc, perqu\u00e8 el seu poder persuasiu tamb\u00e9 assoleix als cient\u00edfics que deixen d’interessar-se llavors pel resultat de les seves recerques, abandonen els seus laboratoris i corren a predicar a la multitud les seves noves interpretacions de la vida i del m\u00f3n'”, explica.<\/p>\n

A “Puro relato, puro teatro”, Freixes critica el que considera un mercadeig entre el Govern i Junts<\/strong> perqu\u00e8 la formaci\u00f3 sobiranista permeti la governabilitat a canvi d’exig\u00e8ncies com l’oficialitat del catal\u00e0 a la Uni\u00f3 Europea. “Utilitzen aix\u00ed mateix l’argument que gaireb\u00e9 nou milions de catalans s\u00f3n discriminats per la UE, per culpa del molt antipatriota Partit Popular<\/strong>, quan existeixen estats membres amb molta menor poblaci\u00f3 la llengua de la qual s\u00ed que t\u00e9 all\u00e0 car\u00e0cter oficial. Cert, es tracta d’estats membres que l\u00f2gicament tenen la seva llengua oficial, sigui quina sigui la seva mida poblacional i, per aix\u00f2, d’acord amb les normes europees en vigor, aquella llengua t\u00e9 car\u00e0cter oficial a les institucions europees. Si al nombre de parlants hagu\u00e9ssim de referir-nos, haur\u00edem d’oficialitzar l’\u00e0rab, el turc o el rus, perqu\u00e8 s\u00f3n milions qui, al si de la UE, tenen alguna d’aquestes lleng\u00fces com a llengua materna”, considera.<\/p>\n

L’acad\u00e8mica dedica l’article “Sota la bota” a desmentir la imposici\u00f3 per part de les Forces Armades<\/strong> de diversos articles a la Constituci\u00f3 Espanyola<\/strong>. “No cont\u00e9 la Constituci\u00f3 cap cl\u00e0usula aliena al constitucionalisme democr\u00e0tic. La integritat territorial constitueix un principi que, tret d’excepcions molt explicades que avui no \u00e9s procedent examinar aqu\u00ed, \u00e9s present a tots els estats. Fins i tot la Uni\u00f3 Europea la regula, tot i que no tingui [encara] unes Forces Armades pr\u00f2pies que la puguin garantir, en \u00faltima inst\u00e0ncia, com a compet\u00e8ncia dels estats membres que la UE ha de respectar”, argumenta.<\/p>\n

A “Moci\u00f3n de censura instrumental: no es tan f\u00e1cil”, l’acad\u00e8mica exposa les dificultats per convertir la figura de la moci\u00f3 de censura al Govern en una estrat\u00e8gia per convocar eleccions anticipades. “La Constituci\u00f3 va optar pel model alemany de moci\u00f3 de censura constructiva. Se la denomina aix\u00ed perqu\u00e8 no n’hi ha prou amb presentar-la i votar-la, com passa, per exemple, a It\u00e0lia o al Regne Unit, sin\u00f3 que, en presentar-la, l’escrit de sol\u00b7licitud ha de contenir el nom del candidat alternatiu a la presid\u00e8ncia del Govern. Si la cambra l’aprova per majoria absoluta, el candidat proposat \u00e9s nomenat directament president del Govern pel Rei. Com \u00e9s f\u00e0cil d’endevinar, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil presentar una moci\u00f3 de censura constructiva, \u00e9s a dir, que contingui un candidat a presidir el nou Govern, que una moci\u00f3 de censura ordin\u00e0ria, sense candidat alternatiu. A Fran\u00e7a i It\u00e0lia, on la censura no \u00e9s constructiva, les mocions de censura s\u00f3n nombroses. A Alemanya, on s\u00ed que ho \u00e9s, les mocions de censura s\u00f3n escass\u00edssimes i a Espanya, de sis mocions presentades, nom\u00e9s una en va prosperar, contra Mariano Rajoy<\/strong>, formant-se el govern de coalici\u00f3 entre el PSOE<\/strong> i Unides Podem<\/strong> presidit per Pedro S\u00e1nchez<\/strong>“, explica.<\/p>\n

A “Se creen Mandela”, la presidenta de Citizens pro Europe constata com l’independentisme ha anat perdent totes les seves batalles judicials a Europa. “Els dirigents del cop del 2017 contra la democr\u00e0cia acudeixen una vegada i una altra al Tribunal Europeu de Drets Humans<\/strong> (TEDH) pretenent ser v\u00edctimes d’un Estat que no respecta els seus drets. Acudeixen una vegada i una altra, per\u00f2 no n’han guanyat ni un de sol dels casos en els quals han intentat que Espanya fos condemnada per violaci\u00f3 de drets. La major part de les demandes presentades no han estat admeses a tr\u00e0mit i, en el primer cas que ha arribat a sent\u00e8ncia en el TEDH, han comprovat que les seves \u00e0nsies de semblar-se a Mandela han quedat en sac estripat”, conclou.<\/p>\n

Finalment, a “9 de noviembre: aniversario de la ca\u00edda del muro de Berl\u00edn”, la jurista rememora el final de la divisi\u00f3 d’Alemanya i alerta del risc que s’aixequin nous murs ideol\u00f2gics. “Tot i que sembli que la modernitat impedeix que coses semblants es repeteixin, cal ser conscients que no estem immunitzats. I que no podem deixar que es vagin construint m\u00e9s murs divisoris, perqu\u00e8 el desastre pot estar penetrant-se entre nosaltres. Per invisibles a l’ull hum\u00e0, aquests murs mentals s\u00f3n fins i tot m\u00e9s perillosos i rebutjables que els murs f\u00edsics. Com fer-los front? Com vacunar a la ciutadania perqu\u00e8 no sucumbeixi davant aquell desfermament moral? Com aconseguir que no hagi de ser qualificat de valent el rebuig d’aquest apartheid que \u00e9s impl\u00edcit en la configuraci\u00f3 dels meus i els teus? Perqu\u00e8, avui dia, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil continuar el corrent frontista impl\u00edcit al mur mental que s’instaura entre nosaltres que denunciar-lo, oposar-se’n i, malgrat ser objecte de desqualificacions i insults, mantenir-se com ciutadans lliures i informats, conscients del que significa el vot en democr\u00e0cia, actius socialment i prestos a defensar els valors sobre els quals sobren murs, tanques i, sobretot, reserves mentals periclitades”, rasa.<\/p>\n