{"id":176011,"date":"2025-11-21T09:55:44","date_gmt":"2025-11-21T09:55:44","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=176011"},"modified":"2025-11-21T09:58:16","modified_gmt":"2025-11-21T09:58:16","slug":"mitges-veritats-i-manipulacio-de-la-historia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/mitges-veritats-i-manipulacio-de-la-historia\/","title":{"rendered":"Mitges veritats i manipulaci\u00f3 de la hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"
\"La

The Conquest of Tenochtitlan (Conquest of M\u00e9xico series), domini p\u00fablic, via Picryl<\/a><\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “Maciel y Netflix: cortina de humo”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Octubre, mes de la Hispanidad” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span> “\u00bfOtra vez perd\u00f3n a Espa\u00f1a?<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats entre els passats 10 d’octubre i l’1 de novembre al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong> i al diari “El Siglo de Torre\u00f3n”<\/strong>, en els quals aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i els seus vincles hist\u00f2rics. Aix\u00ed mateix, Sada ha participat com a ponent a la primera edici\u00f3 del Congr\u00e9s Internacional “Fundaci\u00f3 de ciutats i processos de poblament a la Nova Espanya: fonts, metodologies, actors i espais”<\/strong>, organitzat per la C\u00e0tedra Refugio Reyes<\/strong> de la Universitat Aut\u00f2noma de Zacatecas<\/strong> i celebrat a aquesta ciutat mexicana, capital de l’estat hom\u00f2nim, el passat 12 de novembre. L’expert va intervenir a la sessi\u00f3 “Dimensi\u00f3n comercial: Camino Real de Tierra Adentro”<\/strong> amb el treball “A la vera del Camino Real. El caso de san Joseph y Santiago del \u00c1lamo de Parras (siglos XVII y XVIII)”<\/strong>.<\/span><\/span><\/p>\n

A “Maciel y Netflix: cortina de humo”, l’historiador es refereix a la s\u00e8rie televisiva que la plataforma dels Estats Units va realitzar sobre la pol\u00e8mica figura de Marcial Maciel<\/strong>, assegurant que manca de tot rigor hist\u00f2ric. “Enguany, la cadena Netflix<\/strong> va estrenar un documental m\u00e9s amarillista que informatiu titulat ‘Maciel. El lobo de Dios’<\/strong>, on en comptes de fer recompte de fonts documentals serioses com les referides o citar documents de l’Arxiu Vatic\u00e0<\/strong> com aquell en qu\u00e8 l’heroic Papa Pius XII<\/strong> va estar a punt de dissoldre els Legionaris de Crist<\/strong> abans de morir, recorren al que ja s’ha dit o a persones ignorants en mat\u00e8ria historicoreligiosa -com ara Carmen Ar\u00edstegui<\/strong>– sense aportar una cosa de qu\u00e8 tots ja tenim gust sobre aquest soci\u00f2pata”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, “Octubre, mes de la Hispanidad”, Sada reflexiona sobre les lectures pol\u00edtiques i partidistes que es fan entorn del descobriment d’Am\u00e8rica per part de Crist\u00f2for Colom<\/strong> ja fa m\u00e9s de cinc segles. “Poques vegades a la hist\u00f2ria de la humanitat existeixen esdeveniments, creuaments de vides i destins de tal magnitud que arribin a canviar completament no nom\u00e9s el m\u00f3n que ens envolta, sin\u00f3 la nostra concepci\u00f3 integral del mateix tal com el coneixem. I \u00e9s que el descobriment d’Am\u00e8rica va donar d’alguna manera sepultura a tot quant havia estat acreditat com a \u00fanic i absolut des de l’Edat Antiga fins al moment mateix en qu\u00e8 es va donar el que alguns acad\u00e8mics s’han dignat a anomenar ni m\u00e9s ni menys que la primera globalitzaci\u00f3, com s’ha anat difonent a partir de l’\u00faltima d\u00e8cada”, considera.<\/p>\n

\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

Finalment, a “\u00bfOtra vez perd\u00f3n a Espa\u00f1a?”, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia incideix en el descobriment i conquesta espanyola d’Am\u00e8rica en relaci\u00f3 amb les disculpes pronunciades recentment pel ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya<\/strong>, Jos\u00e9 Manuel Albares<\/strong>, i les reaccions d’altres historiadors com ara Juan Miguel Zunzunegui<\/strong> al diari digital El Debate<\/strong>: “Imagina’t: arriba Hern\u00e1n Cort\u00e9s<\/strong> amb 400 homes, i amb 400 homes pren Tenochtitlan. Aix\u00f2 \u00e9s rid\u00edcul! Sobretot, si t’expliquen que Tenochtitlan era la gran capital d’un gran imperi poderos\u00edssim. Pensar que un imperi aix\u00ed cau davant 400 persones \u00e9s absurd. La realitat \u00e9s que la ciutat cau davant m\u00e9s de 99.000 guerrers que s\u00f3n indis; s\u00f3n tlaxcalteques, txoluteques, txitximeques, txalques, totonaques… que tots s\u00f3n aliats d’Hern\u00e1n Cort\u00e9s”, refereix Sada fent-se ress\u00f2 d’aquesta reacci\u00f3.<\/p>\n

Pel que fa al Congr\u00e9s Internacional de Zacatecas, la trobada acad\u00e8mica es va centrar en la fundaci\u00f3 de Guadalajara, de la Vila Celaya, les rutes de les missions del nord-oest de Sonora i la intend\u00e8ncia de Valladolid de Michoacan, entre d’altres aspectes de la formaci\u00f3 de la Nova Espanya a l’actual nord de M\u00e8xic. Especial rellev\u00e0ncia va tenir el tema de Zacatecas, la fundaci\u00f3 de municipis com Pinos, Sa\u00edn Alto, P\u00e1nuco, la capital, Hacienda Nueva, Chupaderos o La Pila, pertanyents a Morelos, Nieves i el poble caxcan de Mecatabasco. Igualment, es van referir a com es van anar generant igualment les hisendes de benefici i els assentaments humans generats al voltant de la mineria, segons va destacar la mateixa organitzaci\u00f3 de l’esdeveniment.<\/p>\n