{"id":174236,"date":"2025-10-31T19:27:13","date_gmt":"2025-10-31T19:27:13","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=174236"},"modified":"2025-11-04T09:15:21","modified_gmt":"2025-11-04T09:15:21","slug":"quatre-precursors-del-classicisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/quatre-precursors-del-classicisme\/","title":{"rendered":"Quatre precursors del classicisme"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya <\/strong>i acad\u00e8mic numerari i vicepresident de la\u00a0Secci\u00f3\u00a0de\u00a0Ci\u00e8ncies\u00a0de la\u00a0Salut\u00a0de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), repr\u00e8n les seves reflexions sobre la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica presentant alguns dels art\u00edfexs de la seva cultura imperible als articles “Prax\u00edteles, renovador de la escultura cl\u00e1sica”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Lisipo, el retratista oficial de Alejandro Magno”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Escopas, el creador del estilo art\u00edstico pat\u00e9tico”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0“Policleto, creador del canon de la perfecci\u00f3n”<\/span><\/span><\/strong>, publicats al llarg d’aquest mes d’octubre a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Prax\u00edteles, renovador de la escultura cl\u00e1sica”, l’acad\u00e8mic es focalitza en un dels principals art\u00edfexs de la transici\u00f3 de l’art antic a l’escultura hel\u00b7len\u00edstica cl\u00e0ssica, que introdueix nous temes com els nens, la vellesa, personatges de classes socials diverses, amb emocions, dinamisme i moviment intens. “Amb l’obra de Prax\u00edteles d’Atenes<\/strong> (395-330 a.C.) \u00a0l’escultura grega evoluciona des del classicisme cap a una mena d’anticipat manierisme en accentuar el sensualisme. Les seves obres estan caracteritzades per la trucada ‘kharis’ o gr\u00e0cia \u00e0tica i la denominada corba praxiteliana, consistent en un elegant ‘contrapposto'”, explica Callabed.<\/p>\n

D’altra banda, a “Lisipo, el retratista oficial de Alejandro Magno”, l’expert s’acosta a una altra de les grans figures que al costat d’Escopes<\/strong> i Prax\u00edteles s\u00f3n considerats grans escultors de la segona fase de classicisme grec. “Se’l considera reformador del c\u00e0non de Policlet<\/strong> i innovador de convencionalismes. Va ser l’escultor oficial i retratista d’Alexandre el Gran<\/strong>. El c\u00e0non de Policlet el Vell (480-410 a.C.) era una norma de bellesa ideal que s’aconseguia aplicant principis matem\u00e0tics i de proporci\u00f3 per representar el cos hum\u00e0 amb set caps d’altura, buscant l’harmonia, l’equilibri i la simetria”, explica.<\/p>\n

\"\"A “Escopas, el creador del estilo art\u00edstico pat\u00e9tico”, Callabed destaca la figura d’un altre dels grans escultors de l’Antiguitat, considerat l’inventor del denominat estil pat\u00e8tic, aix\u00ed anomenat pel ‘pathos’ (el sentiment) de les seves obres, b\u00e9 definit per l’expressi\u00f3 dolen\u00e7osa caracteritzant la cara de les mateixes est\u00e0tues. “Escopes, juntament amb Prax\u00edteles i Lisip<\/strong>, s\u00f3n els tres escultors m\u00e9s importants de la segona meitat del segle IV a.C. i van canviar completament el car\u00e0cter de l’escultura grega, que en la seva \u00e8poca cl\u00e0ssica reflectia principalment els ideals grecs de bellesa, mesura i harmonia (Mir\u00f3<\/strong>, F\u00eddies<\/strong> i Policlet). A l’escultura grega hel\u00b7len\u00edstica hi ha dinamisme, realisme, expressi\u00f3 d\u2019emocions intenses, allunyant-se de l’idealisme cl\u00e0ssic. A m\u00e9s de d\u00e9us i herois es representen nens, ancians i personatges de classes socials baixes. Les escoles que van fundar van influir a la hist\u00f2ria de l\u2019escultura, despr\u00e9s del Renaixement itali\u00e0 i, a trav\u00e9s d’ell, a l’art modern”, resumeix.<\/p>\n

Finalment, a “Policleto, creador del canon de la perfecci\u00f3n”, el president del Club de Pediatria Social aborda la traject\u00f2ria d’un altre dels escultors clau de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, considerat un gran innovador les idees de proporci\u00f3 i anatomia del qual continuen sent rellevants a l’art contemporani. “A Policlet se li atribueix la creaci\u00f3 d’un estil que emfatitzava la proporci\u00f3 i la simetria, elements que considerava essencials per a la representaci\u00f3 del cos hum\u00e0. El seu llegat va m\u00e9s enll\u00e0 de les seves obres individuals. El seu enfocament en la proporci\u00f3 i l’anatomia va influir a generacions d’artistes, des de l’Antiga Roma fins al Renaixement. Escultors com Miquel \u00c0ngel<\/strong> i Gianlorenzo Bernini<\/strong> es van inspirar en els seus principis, buscant la perfecci\u00f3 en les seves pr\u00f2pies creacions”, conclou.<\/p>\n