{"id":173046,"date":"2025-10-17T10:33:28","date_gmt":"2025-10-17T10:33:28","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=173046"},"modified":"2025-10-17T10:43:06","modified_gmt":"2025-10-17T10:43:06","slug":"la-democracia-amenacada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-democracia-amenacada\/","title":{"rendered":"La democr\u00e0cia amena\u00e7ada"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional als articles “Apoteosis sem\u00e1ntica: relato y opini\u00f3n sincronizada”<\/strong>, “A prop\u00f3sito de Moldavia”<\/strong>, “Presupuestos Generales y Constituci\u00f3n mutante”<\/strong> i “A Trump lo que es de Trump”<\/strong>, publicats entre els mesos de setembre i octubre al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> i als diaris digitals The Objective<\/strong> i El Imparcial<\/strong>. La reconeguda jurista ha participat tamb\u00e9 en la IV Jornada per l’Estat de Dret<\/strong> celebrada pel F\u00f2rum Judicial Independent<\/strong> el 17 d’octubre al Tribunal Superior de Just\u00edcia de Madrid<\/strong>.<\/p>\n

A “Apoteosis sem\u00e1ntica: relato y opini\u00f3n sincronizada”, la vicepresidenta de la Reial Acad\u00e8mia considera que la pol\u00edtica espanyola viu de relats prefabricats que es repeteixen fins a la sacietat, dirigits a crear una opini\u00f3 p\u00fablica polaritzada que justifiqui les pol\u00edtiques governamentals i condicions el pluralisme. “Alguns, ara amb poder, institucional i de carrer, fent assajos generals de mobilitzaci\u00f3 i ocupant foto i pressupost, estan marcant els relats de moda segons la seva pr\u00f2pia conveni\u00e8ncia. Tots ells o, almenys, els que trepitgen moqueta institucional, a m\u00e9s de no comptar amb cap rigor i lluny d’exhibir coher\u00e8ncia entre el que prediquen i el que practiquen, estan sent tamb\u00e9 esp\u00e8cimens tergiversadors. Amb l’apoteosi sem\u00e0ntica que ens envaeix, dirigida en el fons a trencar les bases de la democr\u00e0cia que tant ens va costar configurar, estem contribuint, mitjan\u00e7ant la banalitzaci\u00f3 dels conceptes, a la desintegraci\u00f3 de les institucions i la violaci\u00f3 dels drets”, considera.<\/p>\n

Per la seva part, a “A prop\u00f3sito de Moldavia”, es q\u00fcestiona sobre el paper de la Uni\u00f3 Europea en el futur de Mold\u00e0via despr\u00e9s de les recents eleccions parlament\u00e0ries que han revalidat la majoria del Govern<\/strong> europeista malgrat les inger\u00e8ncies russes i el pes de Moscou en algunes de les seves regions. Freixes coneix de primera m\u00e0 la situaci\u00f3 del pa\u00eds, ja que va participar com a integrant d’una delegaci\u00f3 de juristes de la Comissi\u00f3 Europea<\/strong> que va oferir assessorament per a la transici\u00f3 democr\u00e0tica del seu model judicial. “No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 ara a Mold\u00e0via. Pel que llegeixo en aquests dies els prorussos continuen mirant cap a Crimea com a model a continuar a la Transn\u00edstria. Els moldaus ruman\u00f2fons, al contrari, miren cap a la Uni\u00f3 Europea i volen estr\u00e8nyer lla\u00e7os amb ella. El Parlament<\/strong> ha estat assaltat a diverses ocasions, els diputats dels dos b\u00e0ndols han arribat a les mans i tinc la impressi\u00f3 que la R\u00fassia de Vlad\u00edmir Putin<\/strong>, com sempre que pot desestabilitzar a la Uni\u00f3 Europea, o almenys intentar-ho, no mirar\u00e0 ara cap a cap altra banda”, explica.<\/p>\n

\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

A “Presupuestos Generales y Constituci\u00f3n mutante”, la presidenta de Citizens pro Europe es pregunta per la legitimitat de l’Executiu de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> de governar sistem\u00e0ticament sense ni tan sols presentar els Pressupostos Generals de l’Estat<\/strong> a la seva aprovaci\u00f3 per les Corts<\/strong>. “Per tres vegades, els ciutadans complim amb l’obligaci\u00f3 constitucional de contribuir, segons l’article 31 de la Constituci\u00f3<\/strong>, al sosteniment de les despeses p\u00fabliques, all\u00f2 que cal per establir els ingressos que han de constar en el pressupost, sense que aquesta contribuci\u00f3 ciutadana es vegi corresposta amb l’establiment de les despeses per part de l’Executiu, perqu\u00e8 el pressupost \u00e9s, ras i curt, inexistent. Aquest consentiment expr\u00e9s que, per segles, ha legitimat la recaptaci\u00f3 dels fons per part del governant, queda directament violat per aquest quan no el sotmet a l’aprovaci\u00f3 dels representants de la sobirania. \u00bfAmb quina legitimitat recapten i gasten el recaptat si falta el consentiment primordial, que \u00e9s un principi b\u00e0sic en totes les democr\u00e0cies?”, assenyala.<\/p>\n

Finalment, a “A Trump lo que es de Trump”, l’acad\u00e8mica reconeix el paper del president dels Estats Units en la consecuci\u00f3 de l’alto el foc a Gaza que obre l’esperan\u00e7a d’un futur en pau en una de les regions m\u00e9s calentes del m\u00f3n. “Alguns afirmaran que el que est\u00e0 coent \u00e9s un mal acord, perqu\u00e8 no respon al que volen per a aquella zona o perqu\u00e8 no els serveix com a element d’agitaci\u00f3 pol\u00edtica interna. Per\u00f2 no oblidem que, de vegades, els mals acords han finalitzat guerres i han donat pas a la conformaci\u00f3 de plans que, a la fi, han resultat, sin\u00f3 bons, acceptables al context al qual han estat adoptats. Tot i aix\u00f2, queda molt per fer, no nom\u00e9s materialment, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de la configuraci\u00f3 jur\u00eddica antigament conjuminada, d’haver-se acceptat el pla primigeni de les Nacions Unides<\/strong>, el respecte dels drets de les persones presents al territori i la necessitat de canviar el marc mental dels qui no veuen cap altra possibilitat que la viol\u00e8ncia per aconseguir els seus objectius”, afirma.<\/p>\n

Pel que fa a la IV Jornada per l’Estat de Dret, Freixes ha participat en el seu primer panell, que ha portat per t\u00edtol “Amnist\u00eda y Estado de derecho”<\/strong>, al costat de l’exeurodiputada Maite Pagazaurtund\u00faa<\/strong> i el magistrat del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Castella-la Manxa Jaime Lozano<\/strong>. La sessi\u00f3 ha estat moderada per la magistrada de l’Audi\u00e8ncia Provincial de Biscaia Cristina de Vicente<\/strong>.<\/p>\n