![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/sistema-pensiones-longevidad-vejez-jubilacion-shutt-2.91.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Esther Subir\u00e1<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona<\/strong>, vocal de la Junta de Govern<\/strong> de l’Escola d’Economistes de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i membre de la Junta de Govern de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va protagonitzar el passat 6 d’octubre l’\u00faltima sessi\u00f3 de l’Aula Telem\u00e0tica de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, de la qual \u00e9s acad\u00e8mica corresponent, amb la confer\u00e8ncia “De la pir\u00e1mide al cilindro: longevidad y exclusi\u00f3n, la paradoja del edadismo<\/span><\/span>“<\/strong>. La sessi\u00f3 va ser presentada i moderada per Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong>, acad\u00e8mic numerari i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED i, al seu torn, vicepresident de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote.<\/p>\n La ponent va abordar el repte que afronten les societats occidentals, aturant-se espec\u00edficament a l’espanyola, davant l’envelliment continu i imparable de la poblaci\u00f3, vinculat amb l’increment de l’esperan\u00e7a de vida. D’entrada, Subir\u00e1 va presentar les pir\u00e0mides poblacionals dels cinc continents i l’evoluci\u00f3 de la pir\u00e0mide poblacional mundial, amb la seva evoluci\u00f3 des del 1950 i la seva projecci\u00f3 l’any 2100. La conclusi\u00f3, summament gr\u00e0fica, \u00e9s que avui dia nom\u00e9s s\u00f3n pir\u00e0mides les de la poblaci\u00f3 africana i la mundial de fa mig segle, ja que totes les altres han evolucionat cap a la forma de cilindre. Un nou gr\u00e0fic m\u00e9s que evident en la seva nova forma en la projecci\u00f3 de finals del segle XXI. “Aquest \u00e9s el retrat demogr\u00e0fic i tapar-se els ulls no far\u00e0 que desaparegui. Entendre’l, al contrari, \u00e9s el primer pas per actuar”, va considerar.<\/p>\n Per a l’acad\u00e8mica, aquesta evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica ve acompanyada d’un canvi de consideraci\u00f3 cap a la poblaci\u00f3 gran. “Hem passat de la saviesa a la mol\u00e8stia”, va assenyalar amb refer\u00e8ncia a la vellesa, per citar exemples sobre l’evoluci\u00f3 d’aquestes valoracions sobre els m\u00e9s grans al llarg de la hist\u00f2ria. En assolir ja el segle XX, l’experta va citar diversos autors que, amb les seves aportacions, han fet evolucionar aquest concepte per convertir-lo en el que avui dia es coneix. En aquest sentit, es va referir al bi\u00f2leg Ili\u00e0 M\u00e8txnikov<\/strong>, que va establir les bases a comen\u00e7aments de segle del que es coneix per gerontologia i va ser pioner a promoure una vellesa activa; el pedagog \u00c9mile Durkheim<\/strong>, qui va definir les estructures socials; el neur\u00f2leg Sigmund Freud<\/strong>, com a pioner a l’estudi de l’elasticitat mental i l’evoluci\u00f3 del cervell al llarg dels anys; l’historiador Peter Laslett<\/strong>, qui va analitzar el concepte de tercera edat en vista de les seves implicacions socials i culturals; la psic\u00f2loga Bernice Neugarten<\/strong>, per la seva diferenciaci\u00f3 entre edat cronol\u00f2gica i edat funcional, o el psiquiatre Robert Butler<\/strong>, qui va definir l’edatisme com una nova forma de discriminaci\u00f3 sistem\u00e0tica i un estigma cultural per a les persones grans.<\/p>\n Dra. Esther Subir\u00e1<\/p><\/div>\n Pel que fa a l’an\u00e0lisi espec\u00edfica de l’evoluci\u00f3 biol\u00f2gica i cognitiva, Subir\u00e1 es va aturar en els psic\u00f2legs Raymond Cattell<\/strong> i John L. Horn<\/strong>, autors dels conceptes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia fluida, que implica la capacitat de resoldre nous problemes i adaptar-se a situacions desconegudes, i intel\u00b7lig\u00e8ncia cristal\u00b7litzada, referida a l’acumulaci\u00f3 de coneixements i habilitats al llarg del temps. Aix\u00ed com en uns altres dos psic\u00f2legs clau per analitzar la influ\u00e8ncia que una poblaci\u00f3 envellida pot tenir en la societat des del coneixement: John B. Carroll<\/strong> i Kevin McGrew<\/strong>, els estudis dels quals, sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia, mostren que l’acumulaci\u00f3 de coneixement fa que les capacitats cognitives s’enriqueixin amb l’edat. En relaci\u00f3 a un enfocament sist\u00e8mic i econ\u00f2mic, l’acad\u00e8mica va acabar presentant autors com els bi\u00f2legs Leonard Hayflick<\/strong> i Paul Moorhead<\/strong>, pels seus estudis sobre el fals mite de la immortalitat de les c\u00e8l\u00b7lules i l’anhel d’una joventut eterna com a \u00fanic model de productivitat; la psic\u00f2loga Laura Carstensen<\/strong>, amb la seva proposta d’una reformulaci\u00f3 cultural de la longevitat; l’economista Axel B\u00f6rsch-Supan<\/strong>, per a qui l’envelliment no ha de ser una c\u00e0rrega econ\u00f2mica per a la societat; el soci\u00f2leg Serge Gu\u00e9rin<\/strong>, amb la seva formulaci\u00f3 d’una cultura d’envelliment actiu, inclusiu i participatiu, i la psic\u00f2loga Lynda Graton<\/strong> i l’economista Andrew J. Scott<\/strong>, per a qui l’actual esperan\u00e7a de vida requereix una nova definici\u00f3 del model econ\u00f2mic de treball i lleure.<\/p>\n Finalment, la ponent va exposar el repte que suposa el que ja es coneix com a quarta edat: la de la depend\u00e8ncia avan\u00e7ada, la cronificaci\u00f3 de malalties sovint incapacitants i el declivi cognitiu, avui dia molt diferent d’aquella tercera edat de la jubilaci\u00f3, l’autonomia i la realitzaci\u00f3. “El repte actual suposa allargar el m\u00e0xim possible la tercera edat per constr\u00e8nyer al m\u00e0xim aquella etapa final de depend\u00e8ncia absoluta”, va considerar. Un repte que ve acompanyat del creixement de l’esperan\u00e7a de vida, per m\u00e9s que els \u00faltims estudis considerin que la barrera dels 100 anys resulti encara infranquejable; de les variables de la denominada taxa de depend\u00e8ncia, que si b\u00e9 \u00e9s senil en el cas de pa\u00efsos com el Jap\u00f3, \u00e9s b\u00e0sicament juvenil als pa\u00efsos europeus, i de la reformulaci\u00f3 dels sistemes de pensions, sanitari i laboral per adaptar-los a una poblaci\u00f3 amb noves necessitats.<\/p>\n Subir\u00e1 \u00e9s una reconeguda investigadora als \u00e0mbits de les finances i el m\u00e0rqueting i ha exercit com a docent en diverses universitats i escoles de negocis internacionals. \u00c9s vocal de la Junta de Govern del Col\u00b7legi d’Economistes de Catalunya<\/strong> i ha estat reconeguda pel Consell General d’Economistes d’Espanya<\/strong> amb la Medalla al Servei a l’Economia Espanyola<\/strong> pel seu destacat exercici en la professi\u00f3 d’economista i el seu servei a la instituci\u00f3 col\u00b7legial i a la societat en general.<\/p>\n![\"Esther](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/VII-Acto-Internacional-Egipto-11-Esther-Subira.webp\")