{"id":172058,"date":"2025-10-12T11:45:02","date_gmt":"2025-10-12T11:45:02","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=172058"},"modified":"2025-10-12T11:45:56","modified_gmt":"2025-10-12T11:45:56","slug":"la-convulsa-historia-dun-convuls-present","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-convulsa-historia-dun-convuls-present\/","title":{"rendered":"La convulsa hist\u00f2ria d’un convuls present"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “Del D\u00eda Internacional de las Mujeres Ind\u00edgenas”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Una semana violenta: la complicidad de los medios en Estados Unidos”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“El memorial de los sismos” <\/span><\/span><\/strong>i <\/span><\/span>“Del 26 al 68: El Estado autoritario en M\u00e9xico<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats entre els passats 5 de setembre i 3 d’octubre al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong> i als diaris “El Siglo de Torre\u00f3n”<\/strong> i “El Siglo de Durango”<\/strong> i en els que aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i els seus vincles hist\u00f2rics.<\/p>\n

A “Del D\u00eda Internacional de las Mujeres Ind\u00edgenas”, l’expert destaca el necessari reconeixement i respecte de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena de M\u00e8xic, encara que de forma activa i pr\u00e0ctica. “El que es busca en aquest cas, que s’exigeix per just\u00edcia als nostres dies i fins i tot des de la nostra modernitat \u00e9s que les dones natives de totes les nacions i \u00e8tnies siguin integrades plenament com la seva dignitat individual ho exigeix per natura; que tots els governs, institucions i organismes no governamentals pugnin veritablement perqu\u00e8 aquesta integraci\u00f3 es dugui a terme apuntalant-se des de tots els estaments i ordenaments legals, locals i internacionals, transcendint la superficialitat ofensiva del simple folklorisme a qu\u00e8 se les acostuma a remetre (com si fossin nenes o infants a perpetu\u00eftat), convertint-les en ciutadanes amb plens drets i responsabilitats, deixant de romantizar i de lucrar amb el seu amuntegament tant com amb la seva condici\u00f3 de mis\u00e8ria, que \u00e9s el que certs grups o partits pol\u00edtics solen explotar m\u00e9s davant les c\u00e0meres, no per millorar les seves condicions de vida, sin\u00f3 per escalar posicions p\u00fabliques o fins a perpetuar-se en espais de poder”, assenyala.<\/p>\n

Per la seva part, a “Una semana violenta: la complicidad de los medios en Estados Unidos”, l’historiador aborda una s\u00e8rie d’assassinats de motivaci\u00f3 racial i ideol\u00f2gica, amb el de l’activista nord-americ\u00e0 Charlie Kirk<\/strong> com a paradigma, aix\u00ed com la seva lectura medi\u00e0tica. “Esp\u00f2s devot de 31 anys i pare de dos nens petits, Kirk feia m\u00e9s d’una d\u00e8cada que visitava campus d’universitats p\u00fabliques per convidar al debat senzill, directe i cridant a l’intercanvi d’idees transparent acompanyat del seu tradicional logotip ‘Prova que estic equivocat’ (Prove I’m wrong), on a trav\u00e9s de la proximitat, armat nom\u00e9s amb un micr\u00f2fon, confrontava la ideologia socialista juntament amb tota la seva agenda de fal\u00b7l\u00e0cies que tant de mal ha fet a generacions de nord-americans des de la seva disseminaci\u00f3 a les aules. Tot i aix\u00f2, a causa de la seva creixent influ\u00e8ncia directa, alg\u00fa va tenir tanta por dels seus raonaments i a l’abast positiu que estava aconseguint que va decidir apagar la seva vida”, explica.<\/p>\n

\"Zinacantan,A “El memorial de los sismos”, el col\u00b7laborador de la RAED reflexiona sobre la inacci\u00f3 del Govern<\/strong> federal de M\u00e8xic i els casos de desviaci\u00f3 de fons d’ajuda internacional despr\u00e9s de les \u00faltimes trag\u00e8dies d’origen natural que ha patit el pa\u00eds arran d’un simulacre d’alarma que va sonar a tots els tel\u00e8fons m\u00f2bils. “Una altra cosa que ve a la mem\u00f2ria \u00e9s com en els dos \u00faltims casos, davant l’abandonament de les autoritats, com la ciutadania es va imposar certament (vam veure homes i dones d’altres estats agafant autobusos per prestar la seva ajuda amb pics, buscant salvar vides atrapades), per\u00f2 tamb\u00e9 la solidaritat internacional, ja que tots els pa\u00efsos civilitzats van enviar avions d’auxili amb lliteres, llums, equip de rescat, aliments enllaunats i aigua per a \u00fas dels damnificats, els ferits i els seus familiars… mentre la classe pol\u00edtica s’apropiava de l’ajuda per a consum propi o especulava organitzant fons a nom de les v\u00edctimes per lucrar econ\u00f2micament amb la trag\u00e8dia”, rememora.<\/p>\n

Finalment, a “Del 26 al 68: El Estado autoritario en M\u00e9xico”, Sada exigeix el record i reconeixement dels diversos episodis violents que ha viscut el pa\u00eds en la seva hist\u00f2ria recent, no nom\u00e9s els que es traslladen al present amb una intencionada voluntat partidista. “S’oblida amb gran biaix i molta desmem\u00f2ria convenient com \u00e9s que el Vell R\u00e8gim que es venia com emanat de la revoluci\u00f3 triomfant va perpetrar un dels pitjors crims de lesa humanitat registrats en la nostra hist\u00f2ria durant la primera meitat del segle XX (nom\u00e9s superats en brutalitat per la persecuci\u00f3 antireligiosa a Espanya i la de dos tipus de socialisme en compet\u00e8ncia genocida en el marc de la Segona Guerra Mundial) com va ser la persecuci\u00f3 antireligiosa a M\u00e8xic, coneguda posteriorment com la Cristiada”, conclou.<\/p>\n