{"id":169898,"date":"2025-09-29T08:25:16","date_gmt":"2025-09-29T08:25:16","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=169898"},"modified":"2025-09-29T08:25:16","modified_gmt":"2025-09-29T08:25:16","slug":"de-la-societat-de-la-informacio-a-la-de-la-desinformacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-societat-de-la-informacio-a-la-de-la-desinformacio\/","title":{"rendered":"De la societat de la informaci\u00f3 a la de la desinformaci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\"Fernando

Sr. Fernando \u00d3nega<\/p><\/div>\n

Fernando \u00d3nega<\/strong><\/em><\/a>, reconegut periodista, president del portal especialitzat\u00a065ym\u00e1s\u00a0<\/strong>i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica l’emotiu discurs que va oferir durant la recepci\u00f3 del Premi d’Honor<\/strong> de l’Associaci\u00f3 de Premsa de Madrid<\/strong>, el mes de maig passat, en un acte presidit pels Reis Felip VI<\/strong> i Letizia<\/strong>, a l’Auditori Caja de M\u00fasica<\/strong> de l’espai CentroCentro<\/strong>, actual seu de l’Ajuntament de Madrid<\/strong>. L’acte va comptar tamb\u00e9 amb la pres\u00e8ncia de l’alcalde de Madrid, Jos\u00e9 Luis Mart\u00ednez-Almeida<\/strong>; el ministre de la Presid\u00e8ncia, Just\u00edcia i Relacions amb les Corts, F\u00e9lix Bola\u00f1os<\/strong>; el delegat del Govern<\/strong> a la Comunitat de Madrid, Francisco Mart\u00edn Aguirre<\/strong>, i la delegada de Cultura, Turisme i Esport de l’Ajuntament de Madrid, Marta Rivera de la Cruz<\/strong>. El jurat va destacar d’\u00d3nega les seves sis d\u00e8cades d’exercici de la professi\u00f3 i el seu comprom\u00eds tant amb el rigor period\u00edstic com amb la llibertat de premsa en plena transici\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

Cap de premsa de la\u00a0Presid\u00e8ncia\u00a0<\/strong>del\u00a0Govern\u00a0<\/strong>durant el mandat d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> i autor de bona part dels seus discursos, \u00d3nega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la r\u00e0dio, va inaugurar el g\u00e8nere radiof\u00f2nic de la tribuna pol\u00edtica en plena transici\u00f3 en el programa “Hora 25”<\/strong> de la Cadena Ser<\/strong>. Despr\u00e9s ha estat director d’informatius de la mateixa cadena, aix\u00ed com de la Cadena Cope<\/strong>, a m\u00e9s de director general d’Onda Cero<\/strong>. En aquesta mateixa emissora, va col\u00b7laborar amb Luis del Olmo<\/strong> i amb Carlos Herrera<\/strong>. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche”<\/strong> de Santiago de Compostela. Dos anys despr\u00e9s ja firmava una p\u00e0gina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso”<\/strong> de Lugo. Va dirigir el diari “Ya”<\/strong>, va fundar el confidencial i l’ag\u00e8ncia “Off the record”<\/strong> i actualment \u00e9s columnista als diaris “La Vanguardia”<\/strong> i “La Voz de Galicia”<\/strong>. En televisi\u00f3, va ser director de diversos programes a Televisi\u00f3 Espanyola<\/strong>, aix\u00ed com director de relacions externes de la cadena p\u00fablica. Tamb\u00e9 va presentar els espais informatius de Telecinco<\/strong> i Antena3<\/strong>. \u00c9s autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El term\u00f3metro de la vida”<\/strong>, “Puedo prometer y prometo”<\/strong>, “Juan Carlos I”<\/strong> y “Qu\u00e9 nos ha pasado, Espa\u00f1a”<\/strong>. Al llarg de la seva traject\u00f2ria tamb\u00e9 ha rebut m\u00e9s d’un centenar de guardons.<\/p>\n

Discurs de Fernando \u00d3nega<\/h3>\n

Confesso davant v\u00f3s, majestats, que la carn \u00e9s tan feble com deia el catecisme. I com la carn \u00e9s tan feble, ahir vaig caure en una temptaci\u00f3: vaig decidir posar-me en el costat bo del vers d’Antonio Machado<\/strong> (“de deu caps, nou \/ envesteixen i un en pensa”) i em va semblar que un discurs com aquest calia pensar-ho. Tampoc molt, perqu\u00e8 pensar en aquest pa\u00eds sol ser pecat mal compatible amb la lit\u00fargia de la crispaci\u00f3.<\/p>\n

A m\u00e9s, et poses a pensar imaginant que fas una cosa innocent, i als qui creiem en meigas i altres governants, comencem a veure fantasmes. El m\u00e9s aclaparador, qui soc jo per parlar en nom de ning\u00fa. Qui soc jo per parlar en nom de Vicente Vall\u00e9s<\/strong>, que et deixa mut cada nit en interpretar l’actualitat i em va trepitjar la floreta en dir-me que el meu premi engrandeix el seu, quan ell sap que \u00e9s a l’inrev\u00e9s. Qui soc jo per saber qu\u00e8 n’opina Ana del Barrio<\/strong>, gran cronista dels quixots que ensopeguen amb els molins madrilenys d’Isabel D\u00edaz Ayuso<\/strong> i Jos\u00e9 Luis Mart\u00ednez-Almeida. I qui soc per imaginar qu\u00e8 diria Irene Dorta<\/strong>, tan jove i tan magistral periodista d’investigaci\u00f3. Nom\u00e9s acudeixo a la mem\u00f2ria per recordar que una tal Letizia Ortiz Rocasolano<\/strong> va guanyar el seu mateix premi, llavors anomenat Mariano Jos\u00e9 de Larra<\/strong>, fa 24 anys, gaireb\u00e9 al segle passat. Qu\u00e8 dic? Gaireb\u00e9 al mil\u00b7lenni passat!<\/p>\n

Feta aquesta confessi\u00f3, comen\u00e7o per un mat\u00eds:\u00a0Manu Leguineche\u00a0<\/strong>va escriure que “s\u00f3n molts els que viuen dels premis”. Crec que no es referia a aquests, perqu\u00e8 viure, el que es diu viure, \u00e9s a dir, arribar a fi de mes, fins i tot prendre una copa aquesta nit, \u00e9s gaireb\u00e9 com la jornada laboral de Yolanda D\u00edaz<\/strong>: la m\u00e9s bonica de les utopies.<\/p>\n

El que jo vull proclamar \u00e9s que, si existeix la gl\u00f2ria, la gl\u00f2ria \u00e9s aix\u00f2.\u00a0Josep\u00a0Pla<\/strong>, que havia de tenir un rampell masclista, imaginava la gl\u00f2ria com un “estar envoltat de senyores que parlen posant la boca en forma de cul de gallina”. Perdoneu-me, per\u00f2 la frase \u00e9s textual. Doncs veur\u00e0 vost\u00e8, mestre Pla: pensant, pensant, la gl\u00f2ria \u00e9s que en una professi\u00f3 ca\u00efnita et premi\u00efn companys d\u2019ofici m\u00e9s il\u00b7lustres que tu i et lliurin el premi ni m\u00e9s ni menys que els Reis d’Espanya, amb el superministre F\u00e9lix Bola\u00f1os de testimoni excepcional i Almeida d’amfitri\u00f3.<\/p>\n

I aquesta gl\u00f2ria no encongeix, per\u00f2 es fa ef\u00edmera, si es recorda a l’enorme Fernando Fern\u00e1n G\u00f3mez<\/strong> i un dels seus dits, gaireb\u00e9 tan celebrat com els seus c\u00e8lebres “a la merda!”. En recollir un premi, Fern\u00e1n G\u00f3mez sostenia aquest punyent realisme: “A mi m’\u00e9s igual. Total, l’any que ve se’l donaran a un altre”.<\/p>\n

Ficat en exercicis d’humilitat, torno a la saviesa de Leguineche, per un dit necess\u00e0riament citable aquests dies: la premsa no \u00e9s el quart poder; el quart poder \u00e9s la xafarderia. Aix\u00f2 val per a una redacci\u00f3, per a Sarsuela, Moncloa, o aquesta Casa de Cibeles. La xafarderia, motor de l’opini\u00f3 p\u00fablica! La xafarderia, guia de la democr\u00e0cia! Fins a Televisi\u00f3 Espanyola ho considera un b\u00e9 d’Estat que cal alimentar.<\/p>\n

En pensar es descobreixen coses que he de dir, perqu\u00e8 si no les dic, la gent creu que vius com l’alcalde quan no est\u00e9n la roba a casa -ara estendr\u00e0 bolquers- o la presidenta Ayuso, quan no aconsegueix comprar fruita. Aquelles coses pitjors s\u00f3n les ‘fake’, les m\u00e0quines del fang i els fabricants de falsedats l’espectre dels quals sobresalta Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i Bola\u00f1os com si topessin amb el jutge Juan Carlos Peinado<\/strong>.<\/p>\n

Aix\u00f2 em condueix al que\u00a0Jordi Juan<\/strong>, director de “La Vanguardia”, escriu avui mateix: que el nostre ofici \u00e9s el millor del m\u00f3n. Pot ser, director. Per\u00f2 viu una transici\u00f3 desconcertant. I no \u00e9s per la tecnologia. \u00c9s per la seva ess\u00e8ncia. \u00c9s perqu\u00e8 estem passant de la societat de la informaci\u00f3 (recordeu quan ens havia de fer feli\u00e7os?) a la societat de la desinformaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s que all\u00e0 hi ha les xarxes, que signifiquen llibertat a l’abast de tots i la llibertat \u00e9s democr\u00e0cia. Per\u00f2 temeu-les, perqu\u00e8 estan suplantant als mitjans. Poden treure ofici i pa al periodista de sempre. I alarmeu-vos, perqu\u00e8 he llegit a M\u00e0rius Carol<\/strong> que els reporters passen m\u00e9s hores buscant not\u00edcies a les xarxes que al carrer, els jutjats i els bars, que \u00e9s on \u00e9s la informaci\u00f3. Vaig escoltar l\u00edders de la televisi\u00f3 que no presumien de la seva audi\u00e8ncia, sin\u00f3 d’haver estat ‘trending topic’. \u00c9s el triomf de l’escombriaire d’idiotes, que diria Umberto Eco<\/strong>.<\/p>\n

En aquella lluminosa penombra apareixen ‘influencers’ que competeixen amb poderosos emporis de publicitat. Famosos amb m\u00e9s seguidors que tots els diaris espanyols junts. Espontanis de l’opini\u00f3 amb m\u00e9s influ\u00e8ncia a l’economia que les borses i m\u00e9s influ\u00e8ncia en la pol\u00edtica que molts partits. Poderosos que volen fabricar i guanyar el relat per derrotar la veritat. Triomf de la mentida, amb la qual ja es guanyen eleccions. Deteriorament del sistema democr\u00e0tic. Davant tot plegat, el meu pensador de cap\u00e7alera, Manuel Cruz<\/strong>, planteja una greu q\u00fcesti\u00f3: “Els professionals de la comunicaci\u00f3 estan obligats a preguntar-se qu\u00e8 han fet malament per perdre l’autoritat moral en la transmissi\u00f3 de la veritat”.<\/p>\n

La meva resposta parteix de la\u00a0trucada\u00a0del\u00a0Rei\u00a0Felip\u00a0a la dignitat en el seu \u00faltim missatge de\u00a0Nadal\u00a0i el\u00a0Premi\u00a0Carlemany<\/strong>. “Dignitat, aquella paraula tan devaluada”, va escriure\u00a0Carlos Boyero<\/strong>. Malgrat tal devaluaci\u00f3, l’hem escoltat, senyor: lluitem per la dignitat. Aquesta \u00e9s una missi\u00f3 de tota la societat i de les associacions de la premsa, comen\u00e7ant per aquesta de Madrid que explica amb actius com Vicente<\/strong>, Irene<\/strong> i Ana<\/strong> i la presid\u00e8ncia d’una dona de la talla de Mar\u00eda Rey<\/strong>.<\/p>\n

De la seva m\u00e0 o per lliure, lluitem contra els poderosos que alimenten la desinformaci\u00f3, perqu\u00e8 creuen que aix\u00ed prolongaran els seus privilegis. Combatem l’anonimat d’internet, perqu\u00e8 l’anonimat \u00e9s de covards, o de delinq\u00fcents potencials, o d’organitzacions que amaguen la seva identitat per fer malb\u00e9 a l’adversari i al diferent. Assumim la petici\u00f3 de Lle\u00f3 XIV<\/strong>: “Desarmem la comunicaci\u00f3 de tot prejudici, ressentiment, fanatisme i odi”.<\/p>\n

I deixeu-me exclamar: Ombr\u00edvol moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 s’acaba de celebrar el Dia de la Llibertat d’Expressi\u00f3<\/strong> amb aquests titulars: r\u00e8cord de periodistes assassinats l’any passat i “la llibertat d’expressi\u00f3 est\u00e0 en retroc\u00e9s”! Pat\u00e8tic balan\u00e7 de les llibertats, si a m\u00e9s Bill Clinton<\/strong> avisa que, quan el ciutad\u00e0 no sap el que \u00e9s veritat i el que \u00e9s mentida, est\u00e0 en perill la democr\u00e0cia! Trist m\u00f3n el condemnat a la por de l’engany dels qui dominen la seva economia i governen els seus drets! Fosc horitz\u00f3 per la den\u00fancia de Jos\u00e9 Antonio Marina<\/strong> que el signe d’aquest segle \u00e9s cridar l’atenci\u00f3 com sigui i negar-se a aprendre, perqu\u00e8 tot \u00e9s a internet! Nom\u00e9s ens falta que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial escrigui editorials\u2026 si no els est\u00e0 escrivint ja.<\/p>\n

Per\u00f2 anoto una petici\u00f3 de Jordi Bast\u00e9<\/strong>: “Fes-me somiar, no em mostris les teves ombres”. Aix\u00ed que dic: Alegre i esperan\u00e7ador m\u00f3n en el qual sempre guanyen l’honradesa i la qualitat i avui em permet llan\u00e7ar un somni! El somni de fer de la premsa, dels mitjans informatius, de vosaltres, companys, de tots nosaltres, el port refugi de la veritat! Potser aquesta sigui l’aut\u00e8ntica llibertat d’expressi\u00f3.<\/p>\n

Quan\u00a0Bono<\/strong>, el cantant d’U2<\/strong>, proposa “de lluitar contra aquella sensaci\u00f3 general que el m\u00f3n est\u00e0 fotut”, torno a l’origen de les meves paraules sobre el pecat de pensar i m’emparo una altra vegada en Antonio Machado: “Confiem, (confiem!) \/ que no ser\u00e0 veritat \/ res del que pensem”. Estimats amics, amigues, companys, autoritats, majestats: sempre tenen ra\u00f3 els poetes; facin-los cas, que en alguna cosa cal confiar.<\/p>\n

I estimats membres del jurat dels Premis de l’Associaci\u00f3 de la Premsa de Madrid: en nom de Vicente Vall\u00e9s, Ana del Barrio, Irene Dorta i aquest escrivent, gr\u00e0cies per honrar-nos tant. I un dubte que copio d’alg\u00fa m\u00e9s enginy\u00f3s que jo: ignoro per qu\u00e8 diem “fallo” a alguna cosa que ha estat tan just, tan correcte i tan merescut com donar-nos aquesta distinci\u00f3.<\/p>\n