[et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_fullwidth_image src=”https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/ejemplo-de-ART-BRUT-cGPT-2.91.webp” title_text=”ejemplo-de-ART-BRUT-cGPT-2.91″ _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_fullwidth_image][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”section” _builder_version=”4.16″ global_colors_info=”{}”][et_pb_row admin_label=”row” _builder_version=”4.27.4″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” max_width=”1400px” use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ sticky_enabled=”0″][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text admin_label=”Text” _builder_version=”4.27.4″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Paula Plaza<\/strong><\/em><\/a>, doctora en Belles Arts, ha ingressat com a acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED) durant una solemne cerim\u00f2nia que s’ha celebrat aquest divendres, 19 de setembre, en el Cercle de l’Amistat 12 de Gener<\/strong> de Santa Cruz de Tenerife. La recipiend\u00e0ria ha llegit el discurs d’ingr\u00e9s “Los que saben volar dentro de s\u00ed. Introducci\u00f3n al Art Brut”<\/em><\/strong><\/a>. Li ha respost en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic numerari Joan Francesc Pont<\/strong><\/em><\/a>. La sessi\u00f3 ha pogut seguir-se per streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> de la RAEU, on pot visualitzar-se.<\/p>\n L’experta ha presentat el denominat Art Brut, tamb\u00e9 conegut com a art marginal o Outsider Art, que sorgeix de les experi\u00e8ncies vitals d’individus que sovint han viscut en la malaltia, la reclusi\u00f3 o la precarietat i han volgut o han tingut la necessitat vital de plasmar aquella experi\u00e8ncia traum\u00e0tica o marginal mitjan\u00e7ant algun llenguatge art\u00edstic. En tots ells, la creaci\u00f3 art\u00edstica no respon a una recerca de reconeixement extern ni a les exig\u00e8ncies del mercat, sin\u00f3 a una necessitat profunda de resist\u00e8ncia davant l’adversitat, ha explicat Pla\u00e7a. En aquest moviment, ha assenyalat, destaquen els anomenats artistes purs, l’obra dels quals estableix una connexi\u00f3 \u00edntima i inseparable amb la seva vida. Les seves creacions, lluny de ser simples expressions est\u00e8tiques, funcionen com a refugi ps\u00edquic i com a medi de sublimar el patiment en formes simb\u00f2liques que interpel\u00b7len a l’art contemporani. Automatisme, mons alternatius o la canalitzaci\u00f3 de traumes s\u00f3n alguns dels trets comuns a les seves creacions, que sovint esdevenen un aut\u00e8ntic acte de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n Per a la nova acad\u00e8mica, l’impacte de l’Art Brut a l’\u00e0mbit acad\u00e8mic i art\u00edstic ha estat notable, ja que ha obligat a repensar les concepcions tradicionals de l’art, acostant-lo a la dimensi\u00f3 terap\u00e8utica i transformadora. Tot i aix\u00f2, persisteix la paradoxa: mentre el sistema art\u00edstic busca autenticitat, tendeix a ignorar aquestes creacions radicals perqu\u00e8 no s’ajusten a les l\u00f2giques del mercat. Per a Plaza, defensar la llibertat d’aquests artistes significa custodiar un patrimoni hum\u00e0 i creatiu que revela com el dolor i la marginalitat poden convertir-se en for\u00e7a est\u00e8tica, ja que el valor d’aquestes obres rau precisament en la puresa de la seva expressi\u00f3, aliena a modes i coaccions externes. Una riquesa que, per a la recipiend\u00e0ria, no nom\u00e9s amplia els horitzons de l’art, sin\u00f3 que tamb\u00e9 convida a q\u00fcestionar els l\u00edmits de la normalitat i la manera en qu\u00e8 entenem la creativitat.<\/p>\n L’Art Brut va n\u00e9ixer despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial a Europa com una reivindicaci\u00f3 del que \u00e9s marginal, espontani i terap\u00e8utic, en contrast amb un art oficial cada vegada m\u00e9s institucionalitzat. El pintor franc\u00e8s Jean Dubuffet<\/strong> va ser qui va popularitzar i va definir el concepte fascinat per les creacions de persones al marge de l’acad\u00e8mia, particularment interns en hospitals psiqui\u00e0trics, presoners, autodidactes sense formaci\u00f3 art\u00edstica. Abans de Dubuffet, el psiquiatre alemany Hans Prinzhorn<\/strong> havia recopilat milers d’obres de pacients amb malalties mentals al seu llibre “Expressions de la bogeria”<\/strong>. Aquesta publicaci\u00f3 va ser fonamental perqu\u00e8 mostrava com persones excloses del m\u00f3n art\u00edstic podien crear obres de gran pot\u00e8ncia expressiva. Dubuffet va fundar el 1947 la Companyia de l’Art Brut<\/strong> a Par\u00eds al costat del poeta Andr\u00e9 Breton<\/strong> i altres intel\u00b7lectuals i el 1976 va donar la seva col\u00b7lecci\u00f3 a la ciutat su\u00efssa de Lausana, on es va crear la Col\u00b7lecci\u00f3 de l’Art Brut<\/strong>, que continua sent un referent internacional d’aquest corrent.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider show_divider=”off” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” height=”40px” locked=”off” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_code admin_label=”C\u00f3digo v\u00eddeo” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” locked=”off” global_colors_info=”{}”]Discurs d’ingr\u00e9s: “Los que saben volar dentro de s\u00ed. Introducci\u00f3n al Art Brut”<\/a><\/h2>\n