![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/shutt_inteligencia-artificial-robots-2.91.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Cecilia Kindel\u00e1n<\/strong><\/em><\/a>, professora de comunicaci\u00f3 i directora dels programes EMBA<\/strong> i PIDD<\/strong> d’ESIC Business & Marketing School<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va participar el passat 9 de setembre a l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, de la qual \u00e9s acad\u00e8mica corresponent, amb la confer\u00e8ncia “Convergencia de la inteligencia humana y de las m\u00e1quinas”<\/strong>, en la qual va analitzar els or\u00edgens de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, les seves conflu\u00e8ncies amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana i la hipot\u00e8tica connexi\u00f3 entre totes dues, que va definir com a possible -i desitjable- “simbiosi productiva”. La sessi\u00f3 va ser presentada i moderada per Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong>, acad\u00e8mic numerari i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED i, al seu torn, vicepresident de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote.<\/p>\n La ponent va iniciar la seva exposici\u00f3 parlant dels mecanismes neurol\u00f2gics del cervell hum\u00e0, recordant la creaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial des dels seus primers models en les albors del segle XX, el seu desenvolupament a l’abric de la computaci\u00f3, les seves perspectives actuals, la possibilitat que superi a la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana en els aspectes en els quals encara no ho ha fet i, finalment, el cam\u00ed apuntat d’una possible simbiosi que contempli la complementarietat entre \u00e9sser hum\u00e0 i m\u00e0quina sense rebutjar ni renunciar al potencial de les dues intel\u00b7lig\u00e8ncies. En aquest punt va destacar la import\u00e0ncia de continuar investigant per desentranyar alguns dels misteris que per a la ci\u00e8ncia encara suposen aspectes del cervell hum\u00e0 com la consci\u00e8ncia i la subjectivitat.<\/p>\n <\/p>\n Dra. Cecilia Kindel\u00e1n<\/p><\/div>\n Kindel\u00e1n va destacar algunes dades sobre el funcionament del cervell hum\u00e0, concloent que la tecnologia actual no pot encara replicar ni aproximar-se a la combinaci\u00f3 \u00f2ptima de pot\u00e8ncia, efici\u00e8ncia i capacitat adaptativa de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana. El cervell, de fet, ha estat des del principi el model que van provar de continuar ja els pioners en el desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, com ara Geoffrey Hinton<\/strong>, Alan Turing<\/strong> i Marvin Minsky<\/strong>, i que continuen utilitzant els investigadors actuals. Aix\u00ed mateix, els errors i deteriorament que pot presentar el cervell hum\u00e0 tamb\u00e9 suposen un model d’aprenentatge per al cervell digital.<\/p>\n Sobre les difer\u00e8ncies entre els dos sistemes, Kindel\u00e1n va destacar que les eines creades a partir de models d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial es limiten a imitar, ja que manquen de consci\u00e8ncia i aprenen a partir de dades, tot i que aquestes es generin en temps real. En aquest sentit, va apuntar els seus avantatges, que parteixen de la seva productivitat, processament massiu de dades i precisi\u00f3 infal\u00b7lible, aspectes en els quals la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana \u00e9s molt m\u00e9s limitada. Els seus l\u00edmits actuals, tot i aix\u00f2, s\u00f3n precisament aquest raonament lineal, que fa a aquestes eines mancar d’un sentit com\u00fa real, presentar problemes amb pensaments abstractes i una depend\u00e8ncia extrema de les dades pr\u00e8vies. En dependre d’elles, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, ara com ara, no t\u00e9 capacitat creativa, d’innovar, de la mateixa forma que tampoc no pot empatitzar amb l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n L’experta va explicar que, per provar de pal\u00b7liar aquestes limitacions, les \u00faltimes investigacions en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial han impulsat el que ja es coneix com a revoluci\u00f3 del cervell digital, que consisteix en la creaci\u00f3 de xarxes neuronals artificials que imiten les connexions de les neurones del cervell hum\u00e0 i que han aconseguit el desenvolupament d’un aprenentatge profund gr\u00e0cies a models amb m\u00faltiples capes de processament que poden descobrir representacions molt complexes i abstractes i d’extreure conceptes a partir de dades brutes i similar a aquell processament jer\u00e0rquic cerebral. Aquests mecanismes, va explicar, poden detallar el seu proc\u00e9s de raonament pas a pas, fent-ho comprensible per als \u00e9ssers humans. En paral\u00b7lel, es desenvolupen organoides intel\u00b7ligents, que s\u00f3n cervells biol\u00f2gics que comencen a interactuar en entorns computacionals, trencant una frontera entre neuroci\u00e8ncia i computaci\u00f3 que planteja els primers problemes \u00e8tics.<\/p>\n Pel que fa a la simbiosi entre la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, l’acad\u00e8mica va apuntar com possibilitats els diversos nivells que ja s’entreveuen, que van des d’una integraci\u00f3 neuronal directa a una amplificaci\u00f3 cognitiva, una cognici\u00f3 distribu\u00efda o la creaci\u00f3 d’una intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva h\u00edbrida, formant un ecosistema intel\u00b7ligent global amb capacitats superiors a la suma de cada una de les parts. En aquest punt va posar com a exemples alguns dels aven\u00e7os de projectes com Neuralink<\/strong> i els seus competidors. L’experta va acabar apuntant els desafiaments \u00e8tics que planteja aquesta evoluci\u00f3 cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica, com ara l’acc\u00e9s equitatiu als productes que es desenvolupin, l’autonomia mental, la privacitat neuronal o la identitat personal.<\/p>\n![\"Dra.](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Cecilia-Kindelan-ponencia-en-Universidad-de-Sharjah-Emiratos-Arabes.webp\")