{"id":168334,"date":"2025-09-19T13:30:12","date_gmt":"2025-09-19T13:30:12","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=168334"},"modified":"2025-09-19T13:30:12","modified_gmt":"2025-09-19T13:30:12","slug":"una-dosi-de-mitologia-i-art-grecs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/una-dosi-de-mitologia-i-art-grecs\/","title":{"rendered":"Una dosi de mitologia i art grecs"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya\u00a0<\/strong>i de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Farm\u00e0cia\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0i acad\u00e8mic numerari i vicepresident de la\u00a0Secci\u00f3\u00a0de\u00a0Ci\u00e8ncies\u00a0de la\u00a0Salut\u00a0de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), repr\u00e8n les seves reflexions sobre la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica i la seva mitologia als articles “Homero y los aqueos”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Las lecciones de Anaximandro”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“El origen del universo, seg\u00fan Anax\u00edmenes”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“El impacto de ‘La Victoria de Samotracia'” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span> “La agon\u00eda humana reflejada en <\/span>Laocoonte”<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre aquests mesos de juny i setembre a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Homero y los aqueos”, l’acad\u00e8mic explica com gr\u00e0cies a l\u2019autor de l’“Odissea”<\/strong> i la “Il\u00edada”<\/strong> es poden con\u00e8ixer avui dia les caracter\u00edstiques de la societat de la seva \u00e8poca, ja que la seva obra, m\u00e9s enll\u00e0 del seu abast literari, constitueix un important document social i antropol\u00f2gic. “Homer<\/strong> ens transmet que els aqueus eren un poble de gran bellesa f\u00edsica: atletes i reines de bellesa. Parla d’eleg\u00e0ncia i que la roba habitual era el lli. Ens diu que les cases eren de tova i palla per als pobres i de ma\u00f3 i fonaments de pedra per als rics. En la majoria dels casos no hi havia divisions d’habitacions ni finestres. La cuina no existia. Es cuinava al mig de l’\u00fanica estada que tenia forat al sostre perqu\u00e8 sort\u00eds el fum. El bany era per als grans senyors. No descriu temples. Es malgastava molt a propis palaus, per\u00f2 els d\u00e9us no eren dignament allotjats. Ulisses<\/strong> en la seva vellesa es va construir un pati amb platabandes, arbres i cavallerissa. Sobre alimentaci\u00f3 ens diu que els generals de Troia eren carn\u00edvors, els sotsoficials i soldats tenien alimentaci\u00f3 vegetariana i s\u2019alimentaven de blat torrat. Es feia servir el ganivet com a \u00fanic cobert”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, a “Las lecciones de Anaximandro”, el president del Club de Pediatria Social aborda la figura del reconegut deixeble de Tales<\/strong>, qui va postular que l’origen de totes les coses era l’\u00e0peiron, un principi infinit i indeterminat del qual sorgien totes les oposicions: calent i fred, sec i humit. “Anaximandre<\/strong> va ser considerat el primer dels grecs coneguts en publicar una obra sobre la natura. Natural de Milet, J\u00f2nia (610 a.C.-546 a.C.) va ser un fil\u00f2sof i ge\u00f2graf de l’Antiga Gr\u00e8cia. Fill de Prax\u00edades<\/strong>. Compatriota i alumne del Tales de Milet, tamb\u00e9 sembla que va ser un dels seus parents”, el presenta.<\/p>\n

A “El origen del universo, seg\u00fan Anax\u00edmenes”, l’expert s’atura en un altre dels deixebles de Tales i company d’Anaximandre, amb qui va coincidir que el principi de totes les coses est\u00e0 invariable davant tots els canvis \u00e9s infinit, encara que a difer\u00e8ncia de l’\u00e0peiron parla d’un element concret: l’aire. “Aquesta subst\u00e0ncia, afirmava, es transforma en les altres coses a trav\u00e9s de la rarefacci\u00f3 i la condensaci\u00f3. La rarefacci\u00f3 genera el foc, mentre que la condensaci\u00f3, el vent, els n\u00favols, l’aigua, la terra i les pedres; a partir d’aquestes subst\u00e0ncies, es creen la resta de les coses. Anax\u00edmenes<\/strong> t\u00e9 importants aportacions en f\u00edsica, cosmologia i meteorologia”, assenyala.<\/p>\n

Callabed dedica “El impacto de ‘La Victoria de Samotracia'” a la coneguda escultura “Nik\u00e9”<\/strong>, exposada al Museu del Louvre<\/strong> de Par\u00eds, que pertany a l’escola r\u00f2dia del per\u00edode helen\u00edstico. Atribuida a Pith\u00f2crit<\/strong> de Rodas, “La Vict\u00f2ria de Samotr\u00e0cia”<\/strong> (190 a.C.) \u00e9s considerada una de les obres mestres de l’art hel\u00b7len\u00edstic. \u00c9s una de les escultures m\u00e9s admirades del m\u00f3n i un s\u00edmbol de l’art cl\u00e0ssic. El poeta Rainer Maria Rilke<\/strong> va veure en aquesta escultura ‘una imperible recreaci\u00f3 de l’aire grec en all\u00f2 que t\u00e9 de vast i de grandi\u00f3s’. \u00c9s una escultura rodia de l’escola hel\u00b7len\u00edstica en marbre que representa la deessa alada Nik\u00e9<\/strong> (Vict\u00f2ria<\/strong>, en la mitologia romana) posant-se a la proa d’un vaixell. Va ser trobada el 1863 a l’illa de Samotr\u00e0cia”, narra.<\/p>\n

Finalment, a “La agon\u00eda humana reflejada en Laocoonte”, l’acad\u00e8mic de la RAED es refereix a una altra obra escult\u00f2rica de refer\u00e8ncia de l\u2019Antiguitat, “Laocoont i els seus fills”<\/strong>, denominat com “la icona protot\u00edpica de l’agonia humana a l’art occidental”. “Representa la mort del sacerdot troi\u00e0 Laocoont<\/strong>, castigat pels d\u00e9us a morir escanyat per serps marines al costat dels seus dos fills, Ant\u00edfant<\/strong> i Timbreu<\/strong>. L’agonia es transmet a trav\u00e9s de les expressions caragolades dels rostres, en particular les celles inflades de Laocoont. Aquestes expressions es reflecteixen als cossos que lluiten desesperadament, especialment el de Laocoont, en el qual cada part del seu cos es mostra en tensi\u00f3”, conclou.<\/p>\n