{"id":167954,"date":"2025-09-15T10:55:43","date_gmt":"2025-09-15T10:55:43","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=167954"},"modified":"2025-09-15T10:57:06","modified_gmt":"2025-09-15T10:57:06","slug":"lestat-de-dret-no-sen-va-de-vacances","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lestat-de-dret-no-sen-va-de-vacances\/","title":{"rendered":"L’Estat de dret no se’n va de vacances"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes d’actualitat als articles “Cuesta abajo y sin frenos”<\/strong>, “El 51% y la polarizaci\u00f3n”<\/strong>, “Tejidos de vecindad”<\/strong>, “Sin novedad en el frente de Flandes”<\/strong> i “Independencia y jerarqu\u00eda en el poder judicial”<\/strong>, publicats al diari digital The Objective<\/strong> i al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> entre els passats 7 d’agost i 9 de setembre.<\/p>\n

A “Cuesta abajo y sin frenos”, l’acad\u00e8mica incideix en les car\u00e8ncies de l’Estat de dret a Espanya recordant que el Govern<\/strong> no ha donat resposta satisfact\u00f2ria a cap de les 19 recomanacions sobre corrupci\u00f3 que el Grup d’Estats Contra la Corrupci\u00f3<\/strong> del Consell d’Europa<\/strong> li indica des de fa sis anys. “Espanya \u00e9s campiona en les den\u00fancies constatades a l’\u00faltim informe, empatant en 81 amb Bulg\u00e0ria i seguida per Gr\u00e8cia, B\u00e8lgica i Pol\u00f2nia. En volum de sancions pecuni\u00e0ries ens guanyen Pol\u00f2nia, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia i el Regne Unit, que arrossega encara procediments pre Brexit. Pel que fa a casos oberts davant el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/strong> anem tercers, despr\u00e9s de Gr\u00e8cia i It\u00e0lia. \u00c9s significatiu l’\u00e0mbit tem\u00e0tic dels incompliments, ja que en aquest mateix informe es porta la palma l’\u00e0mbit de just\u00edcia i drets fonamentals, seguit de medi ambient i mercat interior”, assenyala.<\/p>\n

D’altra banda, a “El 51% y la polarizaci\u00f3n”, Freixes critica l’aprovaci\u00f3 de pol\u00edtiques per part de l’Executiu de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> sense consens pol\u00edtic ni social, recordant fallits exemples hist\u00f2rics similars. “Comptar amb el 51% significa que tens el 49% en contra. Pr\u00e0cticament a l’altra meitat. I aix\u00f2 no \u00e9s prou valorat malgrat totes les advert\u00e8ncies que la hist\u00f2ria, la doctrina jur\u00eddico-pol\u00edtica i la realitat social llancen a tort i a dret. A tort i a dret perqu\u00e8, a la major part dels casos, ha estat i \u00e9s la dicotomia dreta-esquerra el que \u00e9s en el centre del conflicte. En el nostre cas, sense importar que la majoria absoluta parlament\u00e0ria generadora del denominat govern Frankenstein no es correspon socialment amb una gran majoria. No cal m\u00e9s que veure la realitat espanyola, on una escarida ‘majoria absoluta’ parlament\u00e0ria imposa pol\u00edtiques que no convencen la meitat no representada per ells i, fins i tot, en moltes ocasions, a la gran majoria social, com demostren les enquestes no afectades per ‘cuines creatives'”, argumenta.<\/p>\n

A “Tejidos de vecindad”, la vicepresidenta de la RAED recorda al desaparegut Javier Lamb\u00e1n<\/strong> i rememora la seva visi\u00f3 integradora amb motiu de la presentaci\u00f3 d’un llibre en la seva mem\u00f2ria. “Javier Lamb\u00e1n es va pronunciar clarament a favor de les pol\u00edtiques de cohesi\u00f3, no el desmembrament territorial, la desestructuraci\u00f3 econ\u00f2mica ni l’enfrontament social. El seu tarann\u00e0, la seva tra\u00e7a, saber establir aquells ‘Tejidos de vecindad’ que reclama l’obra que vaig tenir l’honor de presentar, constitueixen un model a imitar al mig d’aquest erm pol\u00edtic en qu\u00e8 estem submergits. No l’hi agrairem mai prou”, explica.<\/p>\n

\"\"L’experta jurista dedica “Sin novedad en el frente de Flandes” a la trobada que ha mantingut el president de la Generalitat<\/strong>, Salvador Illa<\/strong>, amb el seu predecessor Carles Puigdemont<\/strong> a Brussel\u00b7les. “Reunint-se amb el pr\u00f2fug colpista a la seu de la representaci\u00f3 de la Generalitat a Brussel\u00b7les, no \u00e9s que hagi posat una pica a Flandes, sin\u00f3 que s’ha saltat tots els contrapesos que en un Estat de dret, en una democr\u00e0cia, estan en la base de tota acci\u00f3 pol\u00edtica. Continuant aquell processisme que ha hagut de penetrar en el m\u00e9s profund del seu \u00e9sser, fidel al lema colpista consistent que la pol\u00edtica \u00e9s per sobre de la llei, Illa acudeix com lacai del sanchisme<\/em> a entrevistar-se amb qui no t\u00e9 cap legitimitat per representar ning\u00fa m\u00e9s que si mateix”, critica.<\/p>\n

Finalment, a “Independencia y jerarqu\u00eda en el poder judicial”, la presidenta de Citizens pro Europe presenta el posicionament del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea sobre el govern i la independ\u00e8ncia de la just\u00edcia. “Que els jutges han de ser independents, i imparcials, queda fora de tot dubte a un Estat de dret. Que s’organitzen mitjan\u00e7ant un sistema en el qual els tribunals inferiors han de complir i tenir en compte les sent\u00e8ncies emeses pels tribunals superiors, tamb\u00e9. La seguretat jur\u00eddica pressuposa, tret de prova en contra, la validesa i correcci\u00f3 de les decisions judicials. Perqu\u00e8 tot funcioni s’ha instaurat un sistema de recursos, al marc del qual pot ser contestada la suposada independ\u00e8ncia de concrets jutges o magistrats i que pot ser seguit fins a l’obtenci\u00f3 d’una sent\u00e8ncia ferma o d’una decisi\u00f3 jurisdiccional en un procediment de garanties constitucionals”, conclou.<\/p>\n