{"id":167943,"date":"2025-09-15T10:18:09","date_gmt":"2025-09-15T10:18:09","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=167943"},"modified":"2025-09-15T10:18:09","modified_gmt":"2025-09-15T10:18:09","slug":"la-manipulacio-politica-de-la-historia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-manipulacio-politica-de-la-historia\/","title":{"rendered":"La manipulaci\u00f3 pol\u00edtica de la hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “Bronce sangriento”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Maromas y desmemoria pol\u00edtica”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “\u00bfQu\u00e9 culpa tienen los historiadores y cronistas?”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Del rescate de una carta de Hern\u00e1n Cort\u00e9s”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Del patrimonio hist\u00f3rico y su salvaguarda” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span> “Un mito contra otro<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats entre els passats 24 de juliol i 29 d’agost al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong> i al diari “El Siglo del Torre\u00f3n”<\/strong> i en els que aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i els seus vincles hist\u00f2rics.<\/p>\n

A “Bronce sangriento”, Sada parteix de la m\u00e0xima de qu\u00e8 una les premisses b\u00e0siques dels r\u00e8gims totalitaris en la hist\u00f2ria moderna del m\u00f3n \u00e9s l’apologia del crim, referint-se al populisme que s’ha instal\u00b7lat a moltes democr\u00e0cies occidentals i referint-se, en concret, al seu pa\u00eds. “En el cas mexic\u00e0, la hist\u00f2ria acad\u00e8mica s’ha encarregat de desentranyar i permetre l’exhibici\u00f3 tant com el q\u00fcestionament en profunditat sobre la galeria de falsos pr\u00f2cers amb els quals l’imaginari p\u00fablic ha estat contaminat des de la m\u00e9s tendra infantesa al nostre pa\u00eds, ja fos a trav\u00e9s del ditot presidencial i el calendari de la Secretaria d’Educaci\u00f3 P\u00fablica<\/strong> o la impostura d’hemicicles, monuments i grans avingudes dedicades a personatges que en pa\u00efsos lliures i desenvolupats no trobarien lloc digne per ser exhibits m\u00e9s que a les clavegueres”, explica.<\/p>\n

Per la seva part, a “Maromas y desmemoria pol\u00edtica”, incideix en el mateix tema, assegurant que una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s t\u00edpiques de la classe pol\u00edtica, en particular dels r\u00e8gims socialistes, \u00e9s la incongru\u00e8ncia, posant com a mostra d’aix\u00f2 els festejos celebrats a Ciutat de M\u00e8xic amb motiu dels 700 anys de la fundaci\u00f3 de Tenochtitlan, malgrat que ja s’havien celebrat el 2021, o la nacionalitat espanyola que tramita la fam\u00edlia de l’expresident Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador<\/strong> despr\u00e9s de repudiar Espanya. “El primer \u00e9s una ocurr\u00e8ncia antihist\u00f2rica tan desafortunada com xen\u00f2foba i racista per partida doble, ja que no nom\u00e9s atempta contra les nostres arrels hisp\u00e0niques (la titular de l’Executiu no ho va dir en nahuatl ni en otom\u00ed), sin\u00f3 que tamb\u00e9 pret\u00e9n esborrar de cop de ploma a les m\u00e9s de 200 \u00e8tnies que no nom\u00e9s no s’identifiquen en l’absolut amb els mexiques als quals van patir, i que tampoc no s\u00f3n reconeguts des de la mesquinesa d’aquest tipus de celebracions centralistes”, considera.<\/p>\n

L’expert dedica “\u00bfQu\u00e9 culpa tienen los historiadores y cronistas?” a revelar les car\u00e8ncies educatives a M\u00e8xic, especialment pel qque fa a l’educaci\u00f3 superior, arran de les cr\u00edtiques d’uns estudiants de la Universitat Aut\u00f2noma de Durango<\/strong> que revelen el seu baix nivell acad\u00e8mic. “A m\u00e9s de confessar que no nom\u00e9s no llegeixen, sin\u00f3 que menyspreen i desconeixen el que s\u00f3n fonts prim\u00e0ries o fonts secund\u00e0ries de recerca, manifesten una ignor\u00e0ncia profunda i dolosa respecte als qui critiquen, ja que ignoren que els qui exerceixen com investigadors i cronistes no nom\u00e9s no solen cobrar un sou digne, sin\u00f3 que a m\u00e9s es veuen limitats per la falta de suport del Govern<\/strong> (que sol ser una constant) i de les seves institucions p\u00fabliques culturals i educatives, que en donat cas s\u00f3n els veritables responsables que no s’auxili\u00ef degudament als qui a m\u00e9s solen pagar de la seva pr\u00f2pia butxaca per difondre o publicar les seves troballes en la majoria dels casos”, afirma.<\/p>\n

\"\"A “Del rescate de una carta de Hern\u00e1n Cort\u00e9s”, l’historiador es refereix document firmat per Hern\u00e1n Cort\u00e9s<\/strong> fa 500 anys retornat a M\u00e8xic 30 anys d’haver estat robat pel Govern dels Estats Units. “L’FBI<\/strong> va informar que va tornar a les autoritats mexicanes una p\u00e0gina original del manuscrit firmat pel pare del mestissatge mexic\u00e0 el 20 de febrer del 1527. Segons va informar l’agent especial Jessica Dittmer<\/strong>, que va dirigir la recerca i rescat juntament amb el Departament de Policia de Nova York<\/strong>, el document \u00e9s una ordre de pagament en or que va fer Cort\u00e8s per a una expedici\u00f3. L’esmentat manuscrit va ser robat a finals de la d\u00e8cada del 1980 a la capital del pa\u00eds, on formava part d’una col\u00b7lecci\u00f3 de documents de Cort\u00e9s a l’Arxiu General de la Naci\u00f3<\/strong>“.<\/p>\n

Sada incideix sobre el retorn d’aquesta carta d’Hern\u00e1n Cort\u00e9s a “Del patrimonio hist\u00f3rico y su salvaguarda”. “Tot i que aquesta pe\u00e7a de valor hist\u00f2ric \u00e9s nom\u00e9s part d’una de les 14 cartes que van ser sostretes fa gaireb\u00e9 40 anys (mateixes que ja es troben en cam\u00ed de ser repatriades tamb\u00e9), cal recon\u00e8ixer que aquest assoliment va ser realitzat no per inst\u00e0ncies mexicanes ni per una constant recerca d’anys per part de les nostres autoritats, sin\u00f3 per iniciativa del fam\u00f3s FBI, l’operaci\u00f3 del qual va ser encap\u00e7alada per una professional en la mat\u00e8ria”, recorda.<\/p>\n

Finalment, a “Un mito contra otro”, el col\u00b7laborador de la RAED critica el poc rigor, quan no oberta manipulaci\u00f3, de creacions audiovisuals que aprofiten una lectura interessada de la hist\u00f2ria. “\u00c9s ben sabut que Ridley Scott<\/strong>, al geni del qual devem cl\u00e0ssics com ‘Blade Runner’<\/strong> i ‘Los duelistas’<\/strong>, reconeix el seu menyspreu per la hist\u00f2ria acad\u00e8mica per prendre llic\u00e8ncies pr\u00f2pies, com va fer amb el seu lliurament fallit de ‘Napole\u00f3n’<\/strong>. Tot i aix\u00f2, almenys t\u00e9 l’honradesa de manifestar-lo obertament a difer\u00e8ncia d’altres com Guillermo del Toro<\/strong>, Pedro Almod\u00f3var<\/strong> o Alejandro Amen\u00e1bar<\/strong>, que s\u00ed que incorren en la impostura del frau antihist\u00f2ric a l’hora de vendre propaganda pol\u00edtica com a certa en pel\u00b7l\u00edcules com ‘\u00c1gora’<\/strong>, ‘El laberinto del fauno’<\/strong> o ‘Mientras dure la guerra’<\/strong>, per citar-ne algunes”, conclou.<\/p>\n