{"id":167212,"date":"2025-09-05T11:16:12","date_gmt":"2025-09-05T11:16:12","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=167212"},"modified":"2025-09-05T11:16:12","modified_gmt":"2025-09-05T11:16:12","slug":"lactualitat-economica-amb-la-mirada-de-lexperiencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lactualitat-economica-amb-la-mirada-de-lexperiencia\/","title":{"rendered":"L’actualitat econ\u00f2mica amb la mirada de l’experi\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"
\"Pedro

Dr. Pedro Nueno<\/p><\/div>\n

Pedro Nueno<\/strong><\/em><\/a>, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra<\/strong>, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa<\/strong> i acad\u00e8mic em\u00e8rit de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat econ\u00f2mica, espanyola i internacional, als articles “Viajando”<\/strong>, “Ayudando”<\/strong>, “Cambiando”<\/strong>, “Manteniendo”<\/strong>, “Aconsejando” <\/strong>i “Emprendiendo”<\/strong>, que ha publicat a la secci\u00f3 d’Economia del diari “La Vanguardia”<\/strong> entre els mesos de juliol i agost.<\/p>\n

A “Viajando”, l’expert reflexiona sobre el futur que pot oferir als Estats Units la pol\u00edtica proteccionista de l’Administraci\u00f3 Trump en un m\u00f3n globalitzat malgrat les barreres aranzel\u00e0ries. “Els Estats Units s\u00f3n enormes i els americans que viuen all\u00e0 en ciutats grans tenen moltes coses semblants als europeus. Per\u00f2 als Estats Units hi ha milions d’americans que viuen a les enormes extensions internes i fora de les grans ciutats. Molts no han sortit mai del pa\u00eds. Per a ells viatjar alguna vegada a una de les seves grans ciutats ha estat una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica, no tenen passaport i fins i tot els pot caure b\u00e9 que Trump posi problemes als xinesos i als europeus per invertir i exportar als Estats Units. Per\u00f2, qu\u00e8 passar\u00e0 quan algun dia la Xina es converteix en la primera economia del m\u00f3n? No vull ni pensar en la reacci\u00f3 d’aquells milions d’americans que desconeixen el m\u00f3n”, considera.<\/p>\n

D’altra banda, a “Ayudando”, l’acad\u00e8mic destaca la import\u00e0ncia del contacte personal tant a l’\u00e0mbit acad\u00e8mic com al professional per desenvolupar una carrera i optimitzar el desenvolupament laboral. “Un directiu que treballa en una multinacional pot escoltar moltes vegades al president de l’empresa donant discursos a un grup a Nova York, per\u00f2 transmetent-ho per internet a tots els directius de l’empresa al m\u00f3n. Si alguna vegada ve aquell president, fa a la filial d\u2019aqu\u00ed un discurs que es transmet a tot el m\u00f3n, per\u00f2 despr\u00e9s hi ha un caf\u00e8 o un dinar a la nostra filial i podem saludar-lo, parlar una mica amb ell i fer-nos una foto, aquesta reuni\u00f3 personal val molt\u00edssim m\u00e9s que el que veiem en l\u00ednia. Continuem fent b\u00e9 les coses personalment, aprofitem els avantatges d’internet, per\u00f2 anem molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’ordinador creant amics i de\u00adsarrollando nostra valoraci\u00f3 de forma positiva”, assenyala.<\/p>\n

A “Cambiando”, Nueno explica, a trav\u00e9s d’una experi\u00e8ncia personal, la sensaci\u00f3 que li va oferir al seu dia el principal executiu de la firma Kodak<\/strong> i com aquell model de gesti\u00f3 autoritari i r\u00edgid del qual va ser testimoni no va ser sin\u00f3 en avan\u00e7ament del final de la reconeguda empresa fotogr\u00e0fica unes d\u00e8cades despr\u00e9s. “Vaig aconseguir que em reb\u00e9s el gran cap de Kodak a primera hora de la tarda d’un dia determinat. Vaig veure que podia agafar un vol al mat\u00ed per anar-hi, seria un vol d’unes dues hores des de Boston, i agafar-ne un altre per tornar cap a les vuit de la tarda. Vaig ser a Kodak, tot va ser molt b\u00e9, per\u00f2 quan vaig arribar a l\u2019aeroport per tornar a Boston havien anul\u00b7lat el vol i, aix\u00f2 s\u00ed, em van deixar un lloc per tornar en un altre vol a primera hora del mat\u00ed de l’endem\u00e0. Em van dir que m’esper\u00e9s a l’aeroport. All\u00e0 vaig haver de passar la nit i vaig aprofitar per anar fent el que el meu cap -m\u00e9s aviat el meu amo, perqu\u00e8 jo era com el seu esclau- volia sobre Kodak. Es notava que el cap de Kodak era un dictador i cap dels seus executius no discrepava amb ell”, explica.<\/p>\n

\"\"Aix\u00ed mateix, a “Manteniendo”, l’expert es basa en les seves pr\u00f2pies viv\u00e8ncies per recordar els inicis de l’escola de negocis IESE i la f\u00f3rmula del seu \u00e8xit, basat en el model de Harvard i, als \u00faltims temps, a apostar fermament per la presencialitat a les aules. “El gran model per a mi \u00e9s l’IESE, fundat en Barcelona els anys 50 pel professor Antonio Valero<\/strong>. Va aconseguir formar un equip de professors que venien d’empreses amb les quals estaven treballant i va fer un bon esfor\u00e7 per formar-los. Alguns fins i tot van anar a un programa que havia llan\u00e7at la Universitat de Harvard<\/strong> per preparar professors. El programa els va ajudar a manejar el fam\u00f3s m\u00e8tode del cas, en el qual s’estudien cada dia dos o tres casos en els quals s’explica una s\u00e8rie de problemes o alternatives que t\u00e9 un directiu que est\u00e0 gestionant una empresa. A la classe, els participants discuteixen quin \u00e9s la millor acci\u00f3, el professor gestiona la discussi\u00f3 i al final aporta maneres d’analitzar, desenvolupar situacions i generar un proc\u00e9s per a una bona soluci\u00f3 empresarial”, reflexiona.<\/p>\n

Nueno tamb\u00e9 dedica l\u2019article “Aconsejando” a fer la vista enrere i explicar la mala impressi\u00f3 que li va donar la seva primera participaci\u00f3 al consell d’administraci\u00f3 d’una important empresa espanyola que prefereix no identificar, tant per la seva poca concreci\u00f3 com per la seva informalitat, destacant-ho com a exemple d’una mala gesti\u00f3. “Despr\u00e9s d’un parell d’hores parlant de futbol i de pol\u00edtica, el director general va dir: ‘Passem a la nostra empresa’. Per\u00f2 un dels directius va dir: ‘Us informar\u00e9 breument d’un canvi important al nostre sector’, i va explicar que s’havia assabentat que una important multinacional del sector estava parlant amb una empresa espanyola de poca dimensi\u00f3 i que podia ser una forma que aquell competidor creix\u00e9s notablement a Espanya si adquiria aquella empresa. Finalment, es va comen\u00e7ar a parlar de la situaci\u00f3 de l’empresa per part del director general analitzant el balan\u00e7 i el compte d’explotaci\u00f3, per\u00f2 eren les 14.00 hores i va entrar la seva secret\u00e0ria suggerint despla\u00e7ar-se a una sala pr\u00f2xima on s’havia organitzat el dinar”, recorda.<\/p>\n

Finalment, en “Emprendiendo”, l’acad\u00e8mic recorda els seus inicis acad\u00e8mics a la Xina, un pa\u00eds que desconeixia, per\u00f2 en el qual va veure un enorme potencial. “Quan vaig comen\u00e7ar a anar a la Xina perqu\u00e8 em va semblar que el pa\u00eds es desenvoluparia b\u00e9 i una escola de direcci\u00f3 d’empreses podia ser de gran ajuda, se’m va acudir de provar de llan\u00e7ar-la a Pequ\u00edn. Jo no coneixia la Xina. Vaig contactar a l’ambaixador d\u2019Espanya, a qui la meva idea li va semblar un tema impossible, per\u00f2 em va explicar que algunes, molt poques, empreses espanyoles havien muntat a Pequ\u00edn una sucursal i que hi havia tamb\u00e9 alguna empresa europea molt ben establerta i em va esmentar a Bayer”, rememora.<\/p>\n