{"id":167104,"date":"2025-08-11T13:42:26","date_gmt":"2025-08-11T13:42:26","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=167104"},"modified":"2025-08-11T13:42:26","modified_gmt":"2025-08-11T13:42:26","slug":"de-la-salut-a-la-formacio-beneficis-individuals-i-socials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-salut-a-la-formacio-beneficis-individuals-i-socials\/","title":{"rendered":"De la salut a la formaci\u00f3, beneficis individuals i socials"},"content":{"rendered":"
\"Enric

Enric Canela<\/p><\/div>\n

Enric Canela<\/strong>, catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Bioqu\u00edmica i\u00a0Biologia\u00a0Molecular de la\u00a0Universitat\u00a0de Barcelona<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els \u00faltims articles que ha publicat en el seu blog, enriccanela.cat<\/strong><\/a>, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a m\u00e9s de la seva \u00faltima publicaci\u00f3, en aquest cas dedicada a la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i l’educaci\u00f3, al diari “El Punt-Avui”<\/strong>. Es tracta, en concret, de les entrades “Joves amb ou i remotxa”<\/strong>, “Diu el fetge: caf\u00e8 s\u00ed, alcohol no”<\/strong> y\u00a0“Secrets de l’alimentaci\u00f3”<\/strong> i l’article “El factor educaci\u00f3”<\/strong>, apareguts entre els passats 5 i 29 de juliol.<\/p>\n

A “Joves amb ou i remotxa”, l’expert explica com la societat actual es troba en una lluita per aturar els efectes de l’envelliment i fins i tot revertir-los, fins al punt que molts productes i ter\u00e0pies s’han convertit en aut\u00e8ntics mantres i grans negocis per als qui els promouen. En aquest sentit, recomana, m\u00e9s que productes o complements alimentaris, una bona dieta que inclogui micronutrients com la colina o la beta\u00efna. “Quins s\u00f3n els aliments m\u00e9s rics en colina? El que m\u00e9s t\u00e9 \u00e9s el rovell d’ou i despr\u00e9s l’ou sencer. En quantitat similar a l’ou, el fetge de bou i els fetges en general. Prenent ous ja ho farem molt b\u00e9. Quins s\u00f3n els aliments m\u00e9s rics en beta\u00efna? La remolatxa el que m\u00e9s. Posteriorment, trobem espinacs crus, germen de blat, quinoa, civada i cacauets. Ja sap, pel que sembla, prendre ous, remolatxa, espinacs i germen de blat en quantitat ajuda a viure molt i amb salut. El fetge no cal, amb els ous ja n’hi ha prou”, afirma.<\/p>\n

Per la seva part, a “Diu el fetge: caf\u00e8 s\u00ed, alcohol no”, Canela alerta sobre el perill que pot comportar el consum regular d’alcohol, fins i tot en dosis que poden considerar-se com moderades per bona part de la poblaci\u00f3, sobre la salut hep\u00e0tica. Per contra, planteja el pr\u00e0cticament factor preventiu que pot tenir el caf\u00e8, tradicionalment considerat nociu per al fetge en dosis elevades. “Les observacions cient\u00edfiques controlades mostren que prendre caf\u00e8 disminueix el risc de desenvolupar esteatosi hep\u00e0tica no alcoh\u00f2lica, descendeix la concentraci\u00f3 s\u00e8rica de transaminases i redueix la progressi\u00f3 de l’esteatosi hep\u00e0tica cap a fibrosi en persones que ja tenen el fetge gras. Una de les preguntes que s’han formulat els investigadors \u00e9s a qu\u00e8 es deu l’efecte protector. Sense descartar completament la cafe\u00efna, es creu, tot i que no existeixen dades concloents, que els principals efectes es deuen a un conjunt d’antioxidants presents al caf\u00e8, que reduirien l’estr\u00e8s oxidatiu i la inflamaci\u00f3”, assenyala.<\/p>\n

A “Secrets de l’alimentaci\u00f3”, el col\u00b7laborador de la RAED incideix en una f\u00f3rmula tan coneguda com d’obligat record: una correcta alimentaci\u00f3 al llarg de la vida \u00e9s el que millor podem fer per tenir una vida llarga i saludable. Aix\u00ed com que, en molts casos, correccions a l’alimentaci\u00f3 s\u00f3n la f\u00f3rmula magistral per recuperar la salut i, en general, per mantenir-la. L’expert fa un ampli rep\u00e0s de la necessitat d’ingesta de diversos aliments en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de cada persona aix\u00ed com de la seva activitat f\u00edsica. “Si un menja adequadament i porta una vida equilibrada i saludable, tindr\u00e0 salut. Si la t\u00e9 tota, per molt que faci, no en tindr\u00e0 m\u00e9s. Es tractar\u00e0 sempre d’assolir aquell valor i comportar-se per mantenir-lo. Els excessos per estar m\u00e9s sa sovint voregen l’absurd”, conclou.<\/p>\n

\"\"Finalment, a “El factor educaci\u00f3”, el catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Universitat de Barcelona advoca per un model social que garanteixi una educaci\u00f3 equitativa i d’excel\u00b7l\u00e8ncia en la qual tothom pugui assolir un nivell \u00f2ptim, d’acord amb les seves capacitats i amb independ\u00e8ncia de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. “Mantenir l’estat del benestar a Catalunya ser\u00e0 dif\u00edcil sense un fort cop de tim\u00f3 pol\u00edtic. La fractura social, que el sistema educatiu agreuja, creix. Afegim ara la p\u00e8rdua de capital hum\u00e0 derivada d’una formaci\u00f3 que no aconsegueix que tothom assoleixi el que les capacitats li permeten i uns baixos salaris que provoquen la marxa dels professionals catalans, que deixen lloc als d’altres pa\u00efsos. Tot aix\u00f2 amb una escola sola, sense col\u00b7laboraci\u00f3 familiar i social, incapa\u00e7 de preservar els valors socials m\u00e9s elementals. No corregir-lo, no millorar l’educaci\u00f3, conduir\u00e0 al pa\u00eds a la mediocritat”, considera.<\/p>\n

Canela ha publicat m\u00e9s de 200 articles en llibres i revistes cient\u00edfiques de rellev\u00e0ncia internacional com a autor o coautor. Va ser investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de la Neurobiologia Molecular<\/strong> de la Generalitat de Catalunya<\/strong> i del Grup de Neurobiologia Molecular<\/strong> de Ciberned<\/strong>. \u00c9s membre de la Societat Catalana de Biologia<\/strong> i ho va ser de la Societat Espanyola de Bioqu\u00edmica i Biologia Molecular<\/strong>. Va coordinar la comissi\u00f3 creada per l’Ag\u00e8ncia de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya<\/strong> per estudiar i validar els indicadors econ\u00f2mics universitaris i establir el model de costos de les universitats i va dirigir l’Oficina de Promoci\u00f3 de les Universitats de Catalunya<\/strong>. Aix\u00ed mateix va ser membre, designat pel Senat<\/strong>, del Consell de Coordinaci\u00f3 Universit\u00e0ria<\/strong> i va presidir la comissi\u00f3 que va elaborar el Portal de la Investigaci\u00f3 de Catalunya<\/strong>.<\/p>\n