{"id":166972,"date":"2025-08-01T16:57:09","date_gmt":"2025-08-01T16:57:09","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=166972"},"modified":"2025-08-01T16:57:09","modified_gmt":"2025-08-01T16:57:09","slug":"el-dictamen-de-la-comissio-europea-sobre-la-llei-damnistia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-dictamen-de-la-comissio-europea-sobre-la-llei-damnistia\/","title":{"rendered":"El dictamen de la Comissi\u00f3 Europea sobre la llei d’Amnistia"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat pol\u00edtica espanyola als articles “Europa, el Gobierno y la amnist\u00eda”<\/strong>, “La salida de la crisis: elecciones generales”<\/strong> i “Cambalache sist\u00e9mico”<\/strong>, publicats al diari digital The Objective<\/strong> entre els passats 12 de juny i 24 de juliol, i a sengles entrevistes concedides a l’emissora ES Radio<\/strong>, emesa el 16 de juliol, i al diari “La Raz\u00f3n”<\/strong> i publicada el 21 de juliol.<\/p>\n

A “Europa, el Gobierno y la amnist\u00eda”, l’experta jurista recull literalment i en la seva integritat el dictamen que la Comissi\u00f3 Europea<\/strong> ha realitzat sobre la llei d’Amnistia arran de la q\u00fcesti\u00f3 prejudicial que el Tribunal de Comptes<\/strong> d’Espanya ha presentat al Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>, titllant-la d'”autoamnistia” i apuntant que pot ser contr\u00e0ria al dret de la Uni\u00f3 Europea. “No sembla que aquesta llei respongui efectivament a un objectiu d’inter\u00e8s general reconegut per la Uni\u00f3. D’entrada, sembla constituir una autoamnistia, per dos motius. En primer lloc, perqu\u00e8 els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovaci\u00f3 en el Parlament<\/strong> espanyol. En segon lloc, perqu\u00e8 el projecte de llei \u00e9s part d’un acord pol\u00edtic per aconseguir la investidura del Govern<\/strong> d’Espanya. Les autoritats espanyoles no van atendre les recomanacions de la Comissi\u00f3 de Ven\u00e8cia<\/strong> que es prengu\u00e9s el temps necessari per realitzar un di\u00e0leg significatiu amb un esperit de cooperaci\u00f3 lleial entre les institucions estatals, aix\u00ed com entre la majoria i l’oposici\u00f3, a fi d’aconseguir la reconciliaci\u00f3 social i pol\u00edtica”, reprodueix Freixes l’inici del dictamen.<\/p>\n

Per la seva part, a “La salida de la crisis: elecciones generales”, l’acad\u00e8mica apel\u00b7la al sentit d’Estat davant la situaci\u00f3 per la qual passa Espanya i demana un avan\u00e7 electoral. “L’amalgama ‘ideol\u00f2gica’ (les cometes obeeixen que no es tracta precisament, o \u00fanicament, d’ideologia el que els identifica) que s’ha teixit entorn d’una degradada socialdemocr\u00e0cia, mitjan\u00e7ant el denominat bloc d’investidura, denominaci\u00f3 que indica que s\u00f3n incapa\u00e7os de constituir un bloc de govern o, almenys, de legislatura, ens ha situat en una democr\u00e0cia cada vegada m\u00e9s prec\u00e0ria. L’\u00fanica sortida raonable que es produiria a qualsevol pa\u00eds democr\u00e0tic \u00e9s la celebraci\u00f3 d’eleccions generals, que donin veu a la ciutadania i permetin aquella catarsi que nom\u00e9s pot donar-se quan el poder es corromp, passant a l’oposici\u00f3”, defensa.<\/p>\n

\"\"A “Cambalache sist\u00e9mico”, la presidenta de Citizens pro Europe incideix en la seva den\u00fancia i preocupaci\u00f3 per a degradaci\u00f3 de l’Estat de dret a Espanya. “Igual es pregunten a qu\u00e8 obeeix el t\u00edtol d’aquest article. \u00c9s molt senzill. N’hi ha prou amb observar el que vivim d’algun temps en\u00e7\u00e0. Ens regim per acords que es prenen no se sap b\u00e9 on, ni per qui, ni de quina manera. I aix\u00f2 est\u00e0 afectant a pr\u00e0cticament tots els \u00e0mbits pol\u00edtics. Set vots estrat\u00e8gics, els que ha necessitat Pedro S\u00e1nchez<\/strong> per obtenir la investidura d’un Govern altament t\u00f2xic, amb el suport de les restes del 15-M, els hereus d’ETA<\/strong> i els qui recullen les nous de l’arbre per ells agitat, han condicionat transversalment les pol\u00edtiques posteriors d’una manera tal que estan necessitant enlluernar-nos amb grandiloq\u00fcents explicacions, tan falses com evidents. I si alg\u00fa intenta desmuntar-les, s’enfronta fins i tot a anunciats canvis legislatius que incidiran directament en el nucli dur de qu\u00e8 \u00e9s la llibertat d’expressi\u00f3 en una societat democr\u00e0tica”, argumenta.<\/p>\n

Pel que fa a l’entrevista emesa per ES Radio, la vicepresidenta de la RAED analitza tamb\u00e9 la posici\u00f3 jur\u00eddica de la Comissi\u00f3 Europea davant el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea en relaci\u00f3 amb la llei d’Amnistia. “El lletrat de la Comissi\u00f3 va afirmar davant els membres del tribunal que es tracta d’una llei que no s’hauria de poder aplicar perqu\u00e8 no obeeix a raons d\u2019inter\u00e8s general, sin\u00f3 que deriva d’un acord pol\u00edtic per poder investir una persona president del Govern i que a m\u00e9s \u00e9s negociada i acordada amb els destinataris de l’amnistia, que s\u00f3n els socis de l’acord. Per aix\u00f2 la Comissi\u00f3 l’ha considerada una autoamnistia, i aix\u00f2 no t\u00e9 cabuda al marc legal europeu”, va afirmar.<\/p>\n

Finalment, a l’entrevista publicada per “La Raz\u00f3n”, la vicepresidenta de Societat Civil Catalana explica les seves sensacions despr\u00e9s de participar en una de les sessions prejudicials del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea sobre la llei d’Amnistia. “Vaig poder apreciar que el tribunal i la Comissi\u00f3 Europea valoren molt el respecte a l’Estat de dret en el seu conjunt i que se centren en els punts essencials que nosaltres sempre hem reivindicat. Per una part, que la llei d’Amnistia \u00e9s una autoamnistia, i per una altra, que s’han malversat diners p\u00fablics. Ser\u00e0 necessari en tot cas una interpretaci\u00f3 de si hi ha d’haver una vinculaci\u00f3 directa amb fons europeus o si la Uni\u00f3 Europea ha de garantir que no hi hagi malversaci\u00f3 de cap mena de fons en els estats membres. En qualsevol cas, si no l’aprecia aix\u00ed deixa la porta oberta que el Tribunal de Comptes pugui acabar d’investigar aquesta q\u00fcesti\u00f3”, explica.<\/p>\n