{"id":166907,"date":"2025-08-01T11:15:42","date_gmt":"2025-08-01T11:15:42","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=166907"},"modified":"2025-08-01T11:21:39","modified_gmt":"2025-08-01T11:21:39","slug":"que-en-pensen-les-maquines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/que-en-pensen-les-maquines\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 en pensen les m\u00e0quines?"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Francisco Gonz\u00e1lez Redondo<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez Redondo<\/strong>, professor d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia a la Facultat d’Educaci\u00f3 de la Universitat Complutense de Madrid<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va protagonitzar el passat 2 de juny una de les sessions de l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, que dirigeix l’acad\u00e8mic numerari i director de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, al seu torn vicepresident de l’acad\u00e8mia can\u00e0ria. La confer\u00e8ncia va portar per t\u00edtol “\u00bfPuede pensar una m\u00e1quina? Los or\u00edgenes de la inteligencia artificial”<\/strong> i va reprendre una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies que l’expert va pronunciar al llarg de l’any passat sota el t\u00edtol “Los or\u00edgenes de la inteligencia artificial”<\/strong>. En ambd\u00f3s casos, el ponent va destacar el paper en el desenvolupament d’aquesta tecnologia disruptiva de la figura de l’enginyer i inventor espanyol de finals del segle XIX i principis del XX Leonardo Torres Quevedo<\/strong>, considerat al seu dia com “el m\u00e9s prodigi\u00f3s inventor del seu temps”, a qui Gonz\u00e1lez Redondo ja ha dedicat diversos estudis.<\/p>\n

L’historiador va partir de la hist\u00f2rica pregunta plantejada per Alan Turing<\/strong> el 1950 sobre si les m\u00e0quines poden imitar el pensament hum\u00e0, establint el context fonamental per a la discussi\u00f3 sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el consens sobre qu\u00e8 pot considerar-se com una m\u00e0quina capa\u00e7 d’emular el raonament hum\u00e0, com ja havien suggerit nombrosos cient\u00edfics com el mateix Torres Quevedo sobre els mecanismes autom\u00e0tics. Sobre les aportacions concretes del cient\u00edfic espanyol, Gonz\u00e1lez Redondo va assenyalar que com va ser pioner a definir les caracter\u00edstiques dels aut\u00f2mats. Torres Quevedo, de fet, \u00e9s reconegut per haver presentat el 1913 el primer aut\u00f2mat escaquista, que demostrava que una m\u00e0quina podia decidir la seva seg\u00fcent jugada d’escacs en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies del joc. Al llarg de la seva carrera va desenvolupar conceptes te\u00f2rics i pr\u00e0ctics sobre l’automatitzaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, incloent-hi el disseny d’un computador electromec\u00e0nic el 1910, l’aritm\u00f2metre electromec\u00e0nic en el 1920 o el Telekino, considerat el primer comandament a dist\u00e0ncia.<\/p>\n

\"\"Malgrat el seu impacte, referit al Congr\u00e9s Internacional de Cibern\u00e8tica<\/strong> del 1951, on es va presentar l’aut\u00f2mat escaquista per despertar l’entusiasme dels participants, la visi\u00f3 del cient\u00edfic espanyol sobre l’automatitzaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial continua sent encara rellevant en l’actualitat. El col\u00b7laborador de la RAED tamb\u00e9 va revisar l’aven\u00e7 de les computadores a la primera meitat del segle XX, destacant la influ\u00e8ncia d’altres figures com ara els cient\u00edfics Norbert Wiener<\/strong> i Claude Shannon<\/strong> en el desenvolupament de la cibern\u00e8tica i la computaci\u00f3. “Per automatitzar el treball de la intel\u00b7lig\u00e8ncia no \u00e9s necessari construir una m\u00e0quina intel\u00b7ligent, n’hi ha prou que sigui intel\u00b7ligent el seu constructor. Aix\u00ed ho va deixar ben clar Torres Quevedo fa m\u00e9s de cent anys i aix\u00ed ho continuen fent els creadors d’intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials com els enginyers de la firma OpenAI<\/strong>, creadora de la revolucion\u00e0ria eina d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial generativa ChatGPT<\/strong>“, va concloure el ponent.<\/p>\n

En paral\u00b7lel a aquestes confer\u00e8ncies, Gonz\u00e1lez Redondo ha organitzat i comissariat l’exposici\u00f3 itinerant “\u00bfPuede pensar una m\u00e1quina?”<\/strong>, que compta amb plafons divulgatius que combinen textos i imatges de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i una s\u00e8rie de vitrines que inclouen desenes de feines pioners originals, publicats entre el 1895 i el 1920. Tamb\u00e9 inclou una s\u00e8rie de v\u00eddeos, als quals s’accedeix amb codis QR, amb locucions dels continguts en angl\u00e8s, franc\u00e8s, alemany, espanyol i llengua de signes. La mostra va sorgir, com va explicar el seu propi impulsor, arran de la irrupci\u00f3 de ChatGPT l’any 2023 i de les diferents eines similars que han anat apareixent des d’aleshores de la m\u00e0 d’empreses tecnol\u00f2giques de tot el m\u00f3n.<\/p>\n