{"id":166226,"date":"2025-07-21T11:30:02","date_gmt":"2025-07-21T11:30:02","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=166226"},"modified":"2025-07-21T11:30:02","modified_gmt":"2025-07-21T11:30:02","slug":"europa-i-lamnistia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/europa-i-lamnistia\/","title":{"rendered":"Europa i l’amnistia"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), protagonitza una entrevista emesa el passat 23 de juny pel programa radiof\u00f2nic “Hoy por hoy-Norte de Extremadura”<\/strong> de la Cadena Ser <\/strong>al Reial Monestir Jer\u00f2nim de Yuste amb motiu de la celebraci\u00f3 del XIV Seminari Doctoral Carles V<\/strong>, impulsat per la Fundaci\u00f3 Acad\u00e8mia Europea i Iberoamericana de Yuste<\/strong> que ella mateixa ha codirigit. Una cita acad\u00e8mica de refer\u00e8ncia internacional que dona continu\u00eftat al Premi Europeu Carles V<\/strong> atorgat el 2021 a l’excancellera alemanya Angela Merkel<\/strong>, el llegat de la qual ha inspirat aquesta edici\u00f3. Aix\u00ed mateix, l’experta jurista apareix en un reportatge publicat el 29 de juny pel diari digital El Debate<\/strong> en relaci\u00f3 a l’aval que el Tribunal Constitucional<\/strong> ha atorgat a la llei d’Amnistia i les conseq\u00fc\u00e8ncies que pot tenir sobre l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont<\/strong>.<\/p>\n

En les seves declaracions a la Cadena Ser, la vicepresidenta de la RAED ofereix alguns detalls sobre aquest seminari internacional pluridisciplinari que s’ha celebrat sota el t\u00edtol gen\u00e8ric “La fortuna de estar unidos: garantizar y fortalecer la cohesi\u00f3n de Europa”<\/strong> amb l’objectiu de refor\u00e7ar la identitat i l’\u00e0mbit d’actuaci\u00f3 europeus. “Europa continua sent un referent internacional. El problema no \u00e9s si necessitem m\u00e9s o menys Europa: la gran majoria pensa que necessitem m\u00e9s Europa, no menys. En un m\u00f3n en transformaci\u00f3 accelerada, amb guerres a les fronteres d’Europa i desafiaments econ\u00f2mics sense precedents, \u00e9s crucial refor\u00e7ar els valors fundacionals de la Uni\u00f3”, va assenyalar.<\/p>\n

Els alumnes beneficiats amb les beques d’aquest seminari van debatre sobre la contribuci\u00f3 de les institucions europees al llarg de la hist\u00f2ria al proc\u00e9s d’integraci\u00f3 europea, el paper de les institucions i organismes europeus versus el paper dels estats en el desenvolupament de la solidaritat i la cohesi\u00f3 territorial europea, la contribuci\u00f3 de la cultura, l’educaci\u00f3 i la societat civil per fomentar les pol\u00edtiques de cohesi\u00f3, l’evoluci\u00f3 del funcionament de les institucions durant el proc\u00e9s de construcci\u00f3 i integraci\u00f3 o el paper de les dones en el proc\u00e9s d’integraci\u00f3, entre altres l\u00ednies de treball.<\/p>\n

\"\"Per la seva part, a El Debate<\/em>, Freixes considera que en el cas concret de Puigdemont no hi cap l’amnistia, ja que nom\u00e9s es pot amnistiar quan ja hi ha hagut una resoluci\u00f3 pr\u00e8via jurisdiccional, i en aquest cas, el pol\u00edtic encara es troba fugit de la just\u00edcia espanyola. D’altra banda, assenyala l’experta jurista, el Tribunal Suprem<\/strong> ent\u00e9n que la llei d’Amnistia no cobreix la malversaci\u00f3 de fons p\u00fablics, un delicte del qual tamb\u00e9 est\u00e0 acusat l’expresident de la Generalitat. “Si el senyor Puigdemont t\u00e9 ganes de tornar a fer el numeret com ja va fer venint a Barcelona, a jugar al ratol\u00ed i al gat, si el cacen o no el cacen, doncs b\u00e9, que ho faci, per\u00f2 corre el seu risc”, afirma l’entrevistada.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, recorda l’acad\u00e8mica, hi ha un altre assumpte fonamental en aquest cas, com ho \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes<\/strong> davant el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/strong> a proposta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong>, de la qual Freixes \u00e9s ara vicepresidenta. Pel que fa als arguments del Tribunal Constitucional, l’experta considera que el fet de no estar recollida a la Constituci\u00f3<\/strong> de forma expressa la prohibici\u00f3 d’una amnistia i escudar-se en aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que una “aberraci\u00f3 jur\u00eddica”. “A veure, \u00bf\u00e9s que potser la mateixa Constituci\u00f3 ens diu expressament que no podem matar? Per\u00f2 tenim un Codi Penal<\/strong> que castiga l’assassinat i l’homicidi en tots els seus graus. Evidentment, la Constituci\u00f3 no pot regular-ho tot”, conclou.<\/p>\n