{"id":166220,"date":"2025-07-21T11:25:00","date_gmt":"2025-07-21T11:25:00","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=166220"},"modified":"2025-07-21T11:25:00","modified_gmt":"2025-07-21T11:25:00","slug":"un-govern-al-filferro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/un-govern-al-filferro\/","title":{"rendered":"Un govern al filferro"},"content":{"rendered":"
\"Fernando

Fernando \u00d3nega<\/p><\/div>\n

Fernando \u00d3nega<\/strong><\/em><\/a>, reconegut periodista, president del portal especialitzat\u00a065ym\u00e1s\u00a0<\/strong>i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els seus \u00faltims articles publicats al diari “La Vanguardia”<\/strong>, en els quals analitza l’actualitat pol\u00edtica espanyola i la incid\u00e8ncia que els esdeveniments m\u00e9s destacats que l’actualitat internacional hi poden tenir. En aquest cas es tracta, en concret, de les an\u00e0lisis “Tanques, pensiones, aranceles… \u00a1OTAN!”<\/strong>, “Uno tiene que desaparecer”<\/strong>, “Pol\u00edtica de caimanes”<\/strong> i\u00a0“Condenados a la incertidumbre”<\/strong>, publicats entre els passats 27 de juny i 11 de juliol.<\/p>\n

A “Tanques, pensiones, aranceles… \u00a1OTAN!”, l’acad\u00e8mic d’honor aborda la resili\u00e8ncia pol\u00edtica del president del Govern<\/strong>, Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, qui despr\u00e9s de ser contra les cordes pels casos de corrupci\u00f3 que afecten al seu entorn m\u00e9s immediat i esquitxen al PSOE<\/strong>, va aprofitar la recent cimera de l’Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica per apar\u00e8ixer com a palad\u00ed del model social europeu davant el president dels Estats Units, Donald Trump<\/strong>. “Decretar la pol\u00edtica de defensa i d’estada a l’OTAN<\/strong> sense el menor debat quan Europa est\u00e0 amena\u00e7ada per Vlad\u00edmir Putin<\/strong> \u00e9s impropi d’una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria. Sotmetre a la naci\u00f3 a l’estr\u00e8s de les amenaces de Trump i el seu ‘farem que Espanya pagui el doble’ per mantenir la coalici\u00f3 de govern, encara que s’ofegui en una claveguera de corrupcions, \u00e9s d’un egoisme que cr\u00e8iem desterrat. Per\u00f2 aquest egoisme no nom\u00e9s roman, sin\u00f3 que ha crescut com alguns nans, \u00e9s fruit de la polaritzaci\u00f3 i crear\u00e0 m\u00e9s polaritzaci\u00f3. Aix\u00ed que benestar, partidisme i temptaci\u00f3 autorit\u00e0ria s\u00f3n tres apunts per descriure la crisi actual”, considera.<\/p>\n

Per la seva part, a “Uno tiene que desaparecer”, l’expert analitza la traject\u00f2ria enfrontada de PSOE i PP<\/strong>, o m\u00e9s aviat dels seus l\u00edders, Pedro S\u00e1nchez i Alberto N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o<\/strong>, en un moment de profunda crisi per a la democr\u00e0cia espanyola. “Feij\u00f3o arriba a aquesta data com Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> al seu temps: amb el seu adversari a la lona i l’opini\u00f3 p\u00fablica comptant fins a deu per proclamar la seva vict\u00f2ria. Poques vegades, potser mai, un candidat del PP no ho va tenir tan a prop. No \u00e9s que el l\u00edder conservador sigui el desitjat pel seu carisma; \u00e9s que les circumst\u00e0ncies generals el porten a collib\u00e8 fins al reixat de la Moncloa. S’estan donant les coincid\u00e8ncies que van fer parlar a l’altra Leire, Leire Paj\u00edn<\/strong>, de l’alineament planetari de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> i Barack Obama<\/strong>, a favor de la dreta: corrupci\u00f3, dubtes de finan\u00e7ament il\u00b7legal, ministres impopulars, caos en serveis p\u00fablics, bombolla de l’habitatge, jutges i fiscals en peu de guerra, president que no pot sortir al carrer per por dels insults…”, explica.<\/p>\n

L’analista dedica “Pol\u00edtica de caimanes” a la situaci\u00f3 de Gaza i la seva poblaci\u00f3 amb la submissi\u00f3 i matances indiscriminades de l’Ex\u00e8rcit israeli\u00e0 i les mesures de l’Administraci\u00f3 Trump respecte als immigrants, que titlla de delirants. “L’\u00faltim exemple de progr\u00e9s b\u00e0rbar, brutal, bestial o monstru\u00f3s havia de procedir i procedeix de l’imaginatiu senyor Trump, totpoder\u00f3s president dels Estats Units d’Am\u00e8rica: acollir pietosament immigrants sense papers en una pres\u00f3 envoltada de caimans i serps. L’il\u00b7lustre mandatari va voler anunciar personalment aquell refugi, des de la convicci\u00f3 del qual \u00e9s un dels grans aven\u00e7os del seu mandat, que nom\u00e9s un home valer\u00f3s com ell pot concebre i desenvolupar, en benefici d’Am\u00e8rica, fins ara v\u00edctima d’impresentables dem\u00f2crates que van estar a punt d’enfonsar la seva naci\u00f3 en la mis\u00e8ria i el caos”, assenyala.<\/p>\n

Finalment, en “Condenados a la incertidumbre”, \u00d3nega planteja els dubtes que resten a l’actual legislatura una vegada que Pedro S\u00e1nchez sembla tornar a tancar en fals l’\u00faltima crisi del seu Govern. “I ara com queda el pati? Incert i, per tant, intrigant. Abans vaig parlar de la seva entrada en per\u00edode de dubte i explico per qu\u00e8: perqu\u00e8 els socis de S\u00e1nchez aviat comen\u00e7aran a pensar quin \u00e9s el millor moment per trencar, perqu\u00e8 no voldran anar a les urnes marcats per la imatge d’aquell PSOE que ara tant critiquen, com tem Emiliano Garc\u00eda-Page<\/strong> que passi a les autonomies. Aix\u00f2 s\u00ed que podria impedir-li a S\u00e1nchez el somni d’arribar al 2027″, conclou.<\/p>\n

\"Pedro

Pedro S\u00e1nchez<\/p><\/div>\n

Cap de premsa de la\u00a0Presid\u00e8ncia\u00a0<\/strong>del\u00a0Govern\u00a0<\/strong>durant el mandat d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> i autor de bona part dels seus discursos, \u00d3nega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la r\u00e0dio, va inaugurar el g\u00e8nere radiof\u00f2nic de la tribuna pol\u00edtica en plena transici\u00f3 en el programa “Hora 25”<\/strong> de la Cadena Ser<\/strong>. Despr\u00e9s ha estat director d’informatius de la mateixa cadena, aix\u00ed com de la Cadena Cope<\/strong>, a m\u00e9s de director general d’Onda Cero<\/strong>. En aquesta mateixa emissora, va col\u00b7laborar amb Luis del Olmo<\/strong> i amb Carlos Herrera<\/strong>. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche”<\/strong> de Santiago de Compostela. Dos anys despr\u00e9s ja firmava una p\u00e0gina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso”<\/strong> de Lugo. Va dirigir el diari “Ya”<\/strong>, va fundar el confidencial i l’ag\u00e8ncia “Off the record”<\/strong> i actualment \u00e9s columnista als diaris “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”<\/strong>. En televisi\u00f3, va ser director de diversos programes a Televisi\u00f3 Espanyola<\/strong>, aix\u00ed com director de relacions externes de la cadena p\u00fablica. Tamb\u00e9 va presentar els espais informatius de Telecinco<\/strong> i Antena3<\/strong>. \u00c9s autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El term\u00f3metro de la vida”<\/strong>, “Puedo prometer y prometo”<\/strong>, “Juan Carlos I”<\/strong> y “Qu\u00e9 nos ha pasado, Espa\u00f1a”<\/strong>. Al llarg de la seva traject\u00f2ria tamb\u00e9 ha rebut m\u00e9s d’un centenar de guardons.<\/p>\n