{"id":166212,"date":"2025-07-21T10:46:52","date_gmt":"2025-07-21T10:46:52","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=166212"},"modified":"2025-07-21T10:46:52","modified_gmt":"2025-07-21T10:46:52","slug":"julio-palacios-i-lanalisi-dimensional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/julio-palacios-i-lanalisi-dimensional\/","title":{"rendered":"Julio Palacios i l’an\u00e0lisi dimensional"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de\u00a0Fonaments\u00a0F\u00edsics\u00a0de la\u00a0Universitat\u00a0Polit\u00e8cnica\u00a0de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica la confer\u00e8ncia “Julio Palacios: el an\u00e1lisis dimensional”<\/strong>, que va pronunciar el passat 20 de gener a la seu del Comit\u00e8 de Metrologia<\/strong> de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya<\/strong>, a Madrid. L’expert va esbossar la figura de qui est\u00e0 considerat un dels principals f\u00edsics espanyols, deixeble de Blas Cabrera<\/strong>, director del Laboratori d’Investigacions F\u00edsiques<\/strong> entre el 1910 i el 1937 i rector de la Universitat Central de Madrid<\/strong>, de la traject\u00f2ria dels qual Gonz\u00e1lez de Posada tamb\u00e9 \u00e9s un reconegut coneixedor i divulgador.<\/p>\n

Catedr\u00e0tic de Termolog\u00eda de la mateixa Universitat Central de Madrid, Palacios va dedicar les seves recerques cient\u00edfiques al comportament dels gasos nobles i el mercuri, la lluminositat dels raigs canals o les estructures cristal\u00b7lines per difracci\u00f3 de rajos X, entre d’altres aspectes. Va ingressar a la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Exactes, F\u00edsiques i Naturals<\/strong>, instituci\u00f3 que va arribar a presidir, amb un discurs sobre mec\u00e0nica qu\u00e0ntica. Despr\u00e9s de crear-se l’Institut Nacional de F\u00edsica i Qu\u00edmica<\/strong> el 1932 va dirigir de la seva Secci\u00f3 de Rajos X. A l’\u00faltima etapa de la seva traject\u00f2ria cient\u00edfica va desenvolupar una cr\u00edtica de la teoria de la Relativitat, postulant un retorn a les nocions cl\u00e0ssiques de temps i espai absoluts. Tot i aix\u00f2, el cim de la seva carrera cient\u00edfica es considera la publicaci\u00f3 el 1956 de la seva obra “An\u00e1lisis Dimensional”<\/strong>, on desenvolupa el m\u00e8tode per simplificar l’estudi de qualsevol fenomen en el qual hi hagi involucrades moltes magnituds f\u00edsiques en forma de variables independents.<\/p>\n

“Moment cabdal de la seva producci\u00f3 cient\u00edfica el constitueix la publicaci\u00f3 d\u2019’An\u00e1lisis Dimensional’, que data a Lisboa el 1956. Es va traduir al franc\u00e8s el 1960 i a l’angl\u00e8s el 1964, any de la segona edici\u00f3 espanyola, convertint-se amb ella en la m\u00e0xima autoritat mundial reconeguda en la mat\u00e8ria. Paral\u00b7lelament a aquest triomf, a l’\u00e0mbit dimensional va iniciar el que pot denominar-se el seu comprom\u00eds p\u00fablic, i fins i tot campanya, antirelativista. La seva actitud davant la teoria de la Relativitat, amb la publicaci\u00f3 el 1960 del llibre ‘Relatividad, una nueva teor\u00eda’<\/strong> a aquesta \u00faltima etapa de la seva vida, li va crear grans tensions intel\u00b7lectuals, moltes incomprensions i rebutjos tan ferms com la seva pr\u00f2pia personalitat, tant que no va aconseguir que li editessin la seva \u00faltima obra, ‘Relatividad y Antirrelatividad’<\/strong>, va explicar Gonz\u00e1lez de Posada durant la seva exposici\u00f3.<\/p>\n

\"Julio

Julio Palacios Mart\u00ednez<\/p><\/div>\n

L’acad\u00e8mic d’honor de la RAED va contrastar la cara de l’an\u00e0lisi dimensional amb la creu de la seva visi\u00f3 de la relativitat com el nucli d’una intensa activitat cient\u00edfica posterior a la seva jubilaci\u00f3 com a catedr\u00e0tic el 1961. Abans d’aix\u00f2, la seva traject\u00f2ria va estar marcada per la seva adhesi\u00f3 al manifest de Lausana de Joan de Borb\u00f3<\/strong> al costat d’altres intel\u00b7lectuals mon\u00e0rquics, la qual cosa li va suposar la marginaci\u00f3 des del r\u00e8gim franquista i el seu trasllat a Portugal i, conclosa la Guerra Mundial, despr\u00e9s de les explosions at\u00f2miques d’Hiroshima i Nagasaki, la publicaci\u00f3 de l’obra “F\u00edsica nuclear (de Leucip a la bomba at\u00f3mica)”<\/strong> el va situar entre els principals experts espanyols en una mat\u00e8ria de candent actualitat.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3<\/strong> i fou aix\u00ed mateix rector de la Universitat de Cant\u00e0bria. \u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong> i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. \u00c9s tamb\u00e9 acad\u00e8mic i presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>.<\/p>\n