{"id":165406,"date":"2025-06-21T10:36:16","date_gmt":"2025-06-21T10:36:16","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=165406"},"modified":"2025-06-21T10:36:16","modified_gmt":"2025-06-21T10:36:16","slug":"de-la-democracia-a-mexic-al-nou-pontifex-america","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-democracia-a-mexic-al-nou-pontifex-america\/","title":{"rendered":"De la democr\u00e0cia a M\u00e8xic al nou pont\u00edfex americ\u00e0"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/span><\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/span><\/strong>\u00a0(RAED<\/span>), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “El error de Zedillo”<\/strong>, “Un nuevo sucesor de Pedro”<\/strong> i “Ni reforma ni elecci\u00f3n”<\/strong>, en els que aborda tant q\u00fcestions pol\u00e8miques a\u00a0M\u00e8xic<\/span> com el recent proc\u00e9s electoral de jutges i magistrats, com ara l’elecci\u00f3 del nou pont\u00edfex Lle\u00f3 XIV<\/strong>, que com el seu predecessor Francesc<\/span>\u00a0<\/strong>prov\u00e9 del continent americ\u00e0. Aquestes publicacions van apar\u00e8ixer al llarg del mes de maig passat al diari “El Siglo de Torre\u00f3n”<\/strong> i al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong>.<\/p>\n

A “El error de\u00a0Zedillo<\/span>“, l’expert va celebrar la recent reaparici\u00f3 de l\u2019expresident de M\u00e8xic<\/span>\u00a0Ernesto Zedillo<\/span><\/strong>, que durant un f\u00f2rum internacional va lamentar el que va considerar la destrucci\u00f3 de la incipient democr\u00e0cia mexicana a causa de les inger\u00e8ncies del poder executiu en el judicial. Per a\u00a0Sada<\/span>, l’error de Zedillo<\/span>\u00a0va ser, precisament, no abordar les pol\u00edtiques que ja apuntava el tamb\u00e9 expresident Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador<\/strong>, seguides per la seva successora, l’actual presidenta Claudia Sheinbaum<\/span><\/strong>.<\/p>\n

“L’error m\u00e9s gran<\/span>\u00a0de\u00a0Zedillo<\/span>\u00a0va ser en el seu moment el mateix que va patir en bloc tota la\u00a0partidocracia<\/span> inepta durant el lapse d’incipient democr\u00e0cia (2000-2018), com ho va ser acovardir-se davant un candidat perdedor i cremador de pous petroliers en Tabasco en atorgar-li com a premi de consolaci\u00f3 la Direcci\u00f3<\/span>\u00a0del\u00a0Govern<\/span><\/strong>\u00a0del\u00a0Districte<\/span> Federal -amb una resid\u00e8ncia m\u00ednima de cinc anys que no acreditava legalment- a l’expriista<\/span>\u00a0Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador, en comptes de processar-lo criminalment ‘per no fer-ho m\u00e0rtir pol\u00edtic’;\u00a0cantaleta<\/span> deplorable que des d’aleshores sacrificava la just\u00edcia a favor de la imatge p\u00fablica, i la f\u00f3rmula fat\u00eddica del qual van continuar repetint tots els que el van succeir a la cadira presidencial”, assegura.<\/p>\n

Per la seva part, a “Un nuevo sucesor de Pedro”, Sada<\/span> analitza la designaci\u00f3 per part del col\u00b7legi elector cardenalici del cardenal nord-americ\u00e0 i peru\u00e0 Robert Francis Prevost Mart\u00ednez<\/strong> com a nou papa despr\u00e9s de la mort de Francesc<\/span>. “Que el fum blanc de l’elecci\u00f3 papal surti des de Roma per\u00f2 que vingui bufant dues vegades seguides des del continent americ\u00e0, tant en el cas de Francesc<\/span>\u00a0com en el de Lle\u00f3 XIV, i de sud a nord, b\u00e9 pot interpretar-se com un molt singular auguri per a molts el mateix que com a signe dels temps des del corol\u00b7lari de la\u00a0Teologia<\/span>; aix\u00f2 \u00e9s, com un missatge esperan\u00e7ador: en un m\u00f3n dividit per polaritzacions ideol\u00f2giques, ple de fractures i de ferides tan profundes com dolen\u00e7oses en el que des de la barca de\u00a0sant<\/span> Pere<\/strong>, hi ha sempre un lloc per a tots els que com<\/span>\u00a0fills pr\u00f2digs\u00a0busquem<\/span>\u00a0la\u00a0tornada<\/span> simb\u00f2lica i literal a la casa d’un pare amor\u00f3s, enmig de les tempestes”, reflexiona.<\/p>\n

\"Pont\u00edfex

Nou pont\u00edfex Le\u00f3n XIV<\/p><\/div>\n

Finalment, a “Ni reforma ni elecci\u00f3n”, l’historiador torna a abordar l’in\u00e8dit proc\u00e9s d’elecci\u00f3 de jutges i magistrats convocat al seu pa\u00eds i que per a les associacions professionals suposa una estrat\u00e8gia pol\u00edtica per debilitar el poder judicial. “En una elecci\u00f3 d’Estat<\/span> que no hi ha \u00e0rbitres ni transpar\u00e8ncia, on s’ordena des de l’\u00fas d’acordions per legitimar els seus candidats indicant que votin nom\u00e9s als marcatges per les sigles PE<\/span>\u00a0(poder executiu, que s\u00f3n els candidats de la\u00a0Presid\u00e8ncia<\/span>) i on l’Institut<\/span>\u00a0Nacional Electoral<\/strong> va quedar cooptat per una empleada del partit oficial imposada per\u00a0Alfonso Durazo<\/span>\u00a0<\/strong>des de fa m\u00e9s d’un any, en complicitat criminal amb els partits pol\u00edtics d’oposici\u00f3 que no van protestar mai o van impugnar aquesta designaci\u00f3 viciada d’origen, no existeixen garanties de legitimitat, ja que tampoc es va permetre participaci\u00f3 ciutadana en l’escrutini dels vots, m\u00e9s enll\u00e0 de la simulaci\u00f3, el discurs i l’enorme dispendi de recursos p\u00fablics davant una falsa reforma transvestida d’elecci\u00f3 que ning\u00fa no va demanar per comen\u00e7ar”, conclou<\/span>.<\/p>\n