{"id":165137,"date":"2025-06-16T10:37:52","date_gmt":"2025-06-16T10:37:52","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=165137"},"modified":"2025-06-16T10:37:52","modified_gmt":"2025-06-16T10:37:52","slug":"de-les-llengues-a-europa-a-les-consideracions-del-tribunal-constitucional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-les-llengues-a-europa-a-les-consideracions-del-tribunal-constitucional\/","title":{"rendered":"De les lleng\u00fces a Europa a les consideracions del Tribunal Constitucional"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda diverses q\u00fcestions d’actualitat que afecten a la pol\u00edtica espanyola als articles “El parto de los montes y las lenguas”<\/strong>, “Barreras electorales en elecciones europeas”<\/strong><\/em> i “\u00bfPor qu\u00e9 no se abstiene Conde-Pumpido?”<\/strong><\/em>, publicats entre els passats 29 de maig i 5 de juny, respectivament, al diari “La Raz\u00f3n”<\/strong>, al diari digital The Objective<\/strong> i al diari “El Mundo”<\/strong>.<\/p>\n

A “El parto de los montes y las lenguas”<\/em>, la vicepresidenta de la RAED critica l’intent del Govern<\/strong> espanyol d’aconseguir que el catal\u00e0, el basc i el gallec siguin reconeguts com a lleng\u00fces oficials de la Uni\u00f3 Europea i assegura que aquesta iniciativa respon m\u00e9s a pressions pol\u00edtiques internes, especialment de formacions com Junts<\/strong> o el PNB<\/strong>, i de figures com Carles Puigdemont<\/strong>, que a un inter\u00e8s real d’integraci\u00f3 europea. Per a Freixes, el marc jur\u00eddic de la Uni\u00f3 Europea nom\u00e9s reconeix com a oficials les lleng\u00fces nacionals dels estats membre. Les lleng\u00fces cooficials en regions d’un pa\u00eds, com \u00e9s el cas d’Espanya, no tenen autom\u00e0ticament aquest estatus i nom\u00e9s poden ser utilitzades mitjan\u00e7ant acords espec\u00edfics, sempre que l’estat membre n’assumeixi el cost. En aquest sentit, l’autora considera que Espanya ja ha anat m\u00e9s enll\u00e0 de la Carta Europea de Lleng\u00fces Regionals i Minorit\u00e0ries<\/strong> en la seva protecci\u00f3 d’aquestes lleng\u00fces i fa servir el catal\u00e0 com a eina de pressi\u00f3 per mantenir Pedro S\u00e1nchez<\/strong> al poder.<\/p>\n

\"\"D’altra banda, a “Barreras electorales en elecciones europeas”<\/em>, l’experta jurista analitza la visita d’una delegaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 d’Afers Constitucionals<\/strong> del Parlament Europeu<\/strong> que es va reunir recentment a Madrid per abordar l’incompliment per part d’Espanya d’una norma europea que exigeix als pa\u00efsos amb m\u00e9s de 35 eurodiputats introduir una barrera electoral del 2% al 5% en les seves eleccions al Parlament Europeu. Malgrat haver basat aquesta decisi\u00f3 en el Consell de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>, Espanya no ha adaptat la seva legislaci\u00f3 interna, la qual cosa ha generat cr\u00edtiques i desconcert entre els seus socis europeus, ja que el bloqueig no \u00e9s jur\u00eddic, sin\u00f3 pol\u00edtic: els acords entre el PSOE<\/strong> i el PNB inclouen el comprom\u00eds de no modificar la llei electoral sense acord previ, la qual cosa explica la paralitzaci\u00f3 del proc\u00e9s. Freixes considera que aquest incompliment deixa Espanya en evid\u00e8ncia davant Europa.<\/p>\n

Finalment, a “\u00bfPor qu\u00e9 no se abstiene Conde-Pumpido?”<\/em>, Freixes analitza la decisi\u00f3 del Tribunal Constitucional<\/strong> d’apartar el magistrat Jos\u00e9 Mar\u00eda Mac\u00edas<\/strong> del recurs contra la llei d’Amnistia, acusant la sala d’incoher\u00e8ncia i instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Per a l’analista, Mac\u00edas va ser recusat per haver participat en un informe del Consell General del Poder Judicial<\/strong> sobre aquesta llei, una cosa que en altres casos no es va considerar motiu d’abstenci\u00f3. Contrasta aquesta decisi\u00f3 amb la no-recusaci\u00f3 del president del tribunal, C\u00e1ndido Conde-Pumpido<\/strong>, malgrat que la seva esposa tamb\u00e9 va participar en l’elaboraci\u00f3 del mateix informe. Per a l’acad\u00e8mica, aquesta doble vara de mesurar es presenta com a evid\u00e8ncia de parcialitat i control pol\u00edtic del Tribunal Constitucional per part del Govern.<\/p>\n