{"id":164608,"date":"2025-05-30T16:44:03","date_gmt":"2025-05-30T16:44:03","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=164608"},"modified":"2025-05-30T17:01:54","modified_gmt":"2025-05-30T17:01:54","slug":"secrets-de-paris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/secrets-de-paris\/","title":{"rendered":"Secrets de Par\u00eds"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0i de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Farm\u00e0cia\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic numerari i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors\u00a0<\/strong>(RAED), repr\u00e8n els seus consells sobre all\u00f2 que qualsevol visitant inquiet pot trobar a la capital francesa, de la qual n’\u00e9s un admirador i viatger recurrent, als articles “<\/strong><\/em>Paseo literario por Saint-Germain-des-Pr\u00e9s”<\/strong><\/em> i “El rinc\u00f3n de Par\u00eds donde siempre te escuchan”<\/strong><\/em><\/span>, publicats el mes d’octubre passat a la secci\u00f3 “Lectores corresponsales”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. L’expert, a m\u00e9s, complementa els seus articles amb una selecci\u00f3 d’imatges capturades in situ per ell mateix.<\/p>\n

A “Paseo literario por Saint-Germain-des-Pr\u00e9s”<\/em>, l’acad\u00e8mic recorda com al llarg del segle XX el barri de Saint-Germain-des-Pr\u00e9s sempre va tenir una marcada efervesc\u00e8ncia cultural i la seva estaci\u00f3 de metro, que sempre ha tingut un estatut particular al si de la xarxa parisenca fins al punt d’esdevenir una sala d’exposicions amb una instal\u00b7laci\u00f3 que recorda a il\u00b7lustres del barri. “Hi ha l’escultura ‘Les Messagers’<\/strong>, de Gualtiero Bassato<\/strong>, un mosaic d’Andr\u00e9 Ropion<\/strong> homenatjant Johannes Gutenberg<\/strong>. Des de l’any 2000 acull regularment exposicions temporals. La nova instal\u00b7laci\u00f3 ‘Le Mythe Saint Germain, un lexique amoureux’<\/strong> se celebra recordant a personalitats il\u00b7lustres o de vegades poc conegudes que han contribu\u00eft a la hist\u00f2ria del districte”, detalla l’autor.<\/p>\n

El president del Club de Pediatria Social cita els personatges del barri representats a l’estaci\u00f3, que proposa un recorregut literari des de la seva construcci\u00f3 fins al present mitjan\u00e7ant diverses hist\u00f2ries i an\u00e8cdotes. Es tracta, en concret, de Roland Topor<\/strong> (1938-1997), Simone de Beauvoir<\/strong> (1908-1986), Romain Gary<\/strong> (1914-1980), Miles Davis<\/strong> (1926-1991), Juliette Gr\u00e9co<\/strong> (1927-2020), Margueritte Duras<\/strong> (1914-1996) i Sonia Rykiel<\/strong> (1930-2016). “Estan representats amb imatge i text biogr\u00e0fic, mostra d’aquest districte \u00fanic que encarna sempre una idea de Par\u00eds lletrat, lliure i creatiu”, assenyala Callabed.<\/p>\n

\"TorrePer la seva part, a “El rinc\u00f3n de Par\u00eds donde siempre te escuchan”<\/em>, el ‘lector corresponsal’ parla de l’associaci\u00f3 La Porte Ouverte<\/strong>, ubicada a l’esgl\u00e9sia de Sant Severin de Par\u00eds, al barri llat\u00ed, que atresora una llarga traject\u00f2ria d’escolta atenta a les persones necessitades. “Als anys 70 del segle passat, l’escultor aragon\u00e8s Ricardo Santamar\u00eda<\/strong> em va cedir el seu apartament del carrer Galande de Par\u00eds unes setmanes. Vaig ser a la seva exposici\u00f3 d’escultura a Chateau des Braux i ens va acompanyar Margueritte<\/strong>, volunt\u00e0ria de La Porte Ouverte en aquella \u00e8poca, que em va informar de les activitats socials de l’associaci\u00f3”, inicia l’autor la presentaci\u00f3.<\/p>\n

“La peculiaritat de La Porte Ouverte \u00e9s que les consultes s\u00f3n cara a cara, diferent d’altres associacions que ho fan telef\u00f2nicament. Aquesta relaci\u00f3 de proximitat crea un intercanvi m\u00e9s intens. Durant la Covid moltes persones han utilitzat el tel\u00e8fon i han vist que no \u00e9s la mateixa proximitat. La seva vocaci\u00f3 \u00e9s rebre persones amb el denominador com\u00fa d’una solitud abismal, que freq\u00fcentment han patit maltractament infantil, agressions sexuals o pateixen problemes de depend\u00e8ncia. En general, tenen una salut mental fr\u00e0gil que oscil\u00b7la de la lleugera depressi\u00f3 a problemes mentals greus. La majoria de persones amb problemes mentals importants ja estan ateses en centres m\u00e8dics o psicol\u00f2gics, per\u00f2 a vegades el seguiment no \u00e9s suficient i estan molt medicalitzats”, resumeix l’acad\u00e8mic.<\/p>\n