{"id":164396,"date":"2025-05-26T09:12:55","date_gmt":"2025-05-26T09:12:55","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=164396"},"modified":"2025-05-26T09:12:55","modified_gmt":"2025-05-26T09:12:55","slug":"per-un-futur-millor-per-tots-i-per-cadascu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/per-un-futur-millor-per-tots-i-per-cadascu\/","title":{"rendered":"Per un futur millor, per tots i per cadasc\u00fa"},"content":{"rendered":"
\"Enric

Enric Canela<\/p><\/div>\n

Enric Canela<\/span><\/strong>, catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Bioqu\u00edmica i\u00a0Biologia<\/span>\u00a0Molecular de la\u00a0Universitat<\/span>\u00a0de Barcelona<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/span><\/strong>\u00a0(RAED<\/span>), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els \u00faltims articles que ha publicat en el seu blog,\u00a0enriccanela.cat<\/span><\/strong>, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a m\u00e9s de les seves \u00faltimes publicacions, centrades tamb\u00e9 en la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i en l’educaci\u00f3, al portal especialitzat 7Ci\u00e8ncies<\/span>\u00a0<\/strong>i al diari “El\u00a0Punt-Avui<\/span>“<\/strong>. Es tracta, en concret, de les entrades “Liderar la\u00a0innovaci\u00f3<\/span>“<\/strong>, “Alzheimer, la\u00a0nova<\/span>\u00a0diabetis<\/span>\u00a0tipus<\/span> 3?”<\/strong>, “Aliments<\/span> que maten”<\/strong> i “Envellir<\/span>\u00a0amb<\/span>\u00a0salut<\/span>“<\/strong>, aparegudes entre els passats 4 i 14 de maig.<\/p>\n

A “Liderar la innovaci\u00f3<\/span>“, l’expert destaca com Catalunya<\/span> \u00e9s un actor destacat en recerca i innovaci\u00f3 a l’\u00e0rea biosanit\u00e0ria europea, aix\u00ed com que el sector biom\u00e8dic aporta gaireb\u00e9 el 8% del PIB catal\u00e0 i que un 16% de les noves empreses emergents neixen en aquest \u00e0mbit. Davant aquesta realitat, afavorida<\/span> en bona part per l’aposta de l’Administraci\u00f3<\/span>,\u00a0Canela<\/span> advoca per una decidida pol\u00edtica de suport a la innovaci\u00f3 en diferents \u00e0mbits. “Haur\u00edem d’aconseguir tamb\u00e9 ser atractius en altres sectors, per exemple, per als inversors en l’agroalimentari. Representa el 19,7% del PIB industrial i \u00e9s el sector l\u00edder de la ind\u00fastria catalana per facturaci\u00f3, amb 48.230 milions d\u2019euros i 175.600 treballadors. El sector disposa d’un potent cl\u00faster, centres tecnol\u00f2gics, com ara Eurecat<\/span><\/strong>, l’Institut<\/span> de Recerca\u00a0i\u00a0Tecnologia<\/span>\u00a0Agroaliment\u00e0ries<\/span><\/strong> i les universitats de tot el territori, per\u00f2 nom\u00e9s genera el 4,7% de les empreses emergents”, assenyala a la seva columna d'”El Punt-Avui<\/span>“.<\/p>\n

Per la seva part, a “Alzheimer, la nova<\/span>\u00a0diabetis<\/span>\u00a0tipus<\/span> 3?”, remarca com una part dels \u00faltims estudis que determinen que el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer<\/span> \u00e9s gaireb\u00e9 el doble en les persones amb diabetis que en les que tenen un metabolisme saludable. “Els diab\u00e8tics, a causa de la hipergluc\u00e8mia, tenen m\u00e9s risc de formaci\u00f3 dels denominats productes finals de glicaci\u00f3<\/span> avan\u00e7ada (AGE<\/span>) en diferents llocs de l’organisme. Per exemple, s\u00f3n t\u00edpiques les retinopaties que poden conduir a la ceguesa. No fa falta estar malalt per patir aquests efectes. Per exemple, a la pell tothom acaba tenint pigmentaci\u00f3 heterog\u00e8nia, esquerdes i arrugues, entre altres causes, per la reacci\u00f3 de la glucosa amb el col\u00b7lagen. La hipergluc\u00e8mia persistent pot ser un factor que afavoreix la malaltia d’Alzheimer<\/span>. No \u00e9s estrany que la malaltia d’Alzheimer<\/span> s’identifiqui i es consideri per part d’alguns investigadors com a diabetis tipus 3″, afirma a 7Ci\u00e8ncies<\/span>.<\/p>\n

\"\"Ja en el seu blog,\u00a0Canela<\/span> dedica l’entrada “Aliments<\/span> que matin” a un recent estudi d’alt impacte medi\u00e0tic que relaciona un alt consum d\u2019aliments ultraprocessats i un risc m\u00e9s gran<\/span> de diverses malalties no transmissibles i mortaldat prematura. Un gran problema \u00e9s que els aliments ultraprocessats s\u2019estan convertint en dominants en el subministrament mundial d\u2019aliments. “Es fa dif\u00edcil trobar una casa que no en tingui un munt i que sigui conscient que ho s\u00f3n. Diu l’estudi que representen la meitat del contingut energ\u00e8tic de la dieta en els pa\u00efsos de m\u00e9s nivell de vida. Als altres pa\u00efsos s’incrementa dia a dia. La publicitat d’aliments en tots els mitjans de comunicaci\u00f3 pr\u00e0cticament nom\u00e9s \u00e9s d’aliments ultraprocessats”, explica.<\/p>\n

Finalment, a “Envellir<\/span>\u00a0amb<\/span>\u00a0salut<\/span>“, el col\u00b7laborador de la\u00a0RAED<\/span> aborda la import\u00e0ncia de mantenir un equilibri entre una alimentaci\u00f3 saludable i un estil de vida actiu per aconseguir una longevitat en un bon estat de forma. “Podrem algun dia allargar molt la vida? Jo opino que la podrem allargar bastant, mantenir m\u00e9s temps bona salut, per\u00f2 que hi ha un l\u00edmit i que el cos ens mostra on \u00e9s. Amb tot, podem viure amb salut m\u00e9s anys? La resposta \u00e9s que s\u00ed. \u00c9s evident que la gen\u00e8tica influir\u00e0 molt. El comportament dels pares tamb\u00e9 hauran deixat marques epigen\u00e8tiques a les c\u00e8l\u00b7lules progenitores i el que faci la mare durant l’embar\u00e0s repercutir\u00e0 molt sobre el nad\u00f3. La suma d’aix\u00f2 ser\u00e0 com un mapa de carreteres introdu\u00eft a l’organisme, per\u00f2 nosaltres podrem fer moltes coses per circular b\u00e9 per les carreteres que indica aquest mapa, no ens hi podrem sortir, per\u00f2 podrem circular b\u00e9. Sovint, per\u00f2, som conscients, si ho som, d\u2019aix\u00f2 quan ja hem fet coses que no haur\u00edem d’haver fet”, reflexiona.<\/p>\n

Canela<\/span>\u00a0ha publicat m\u00e9s de 200 articles en llibres i revistes cient\u00edfiques de rellev\u00e0ncia internacional com a autor o coautor. Va ser investigador principal del\u00a0Grup<\/span> de Recerca\u00a0Consolidat<\/span>\u00a0de la\u00a0Neurobiologia<\/span>\u00a0Molecular<\/strong> de la Generalitat de\u00a0Catalunya<\/span><\/strong>\u00a0i del\u00a0Grup<\/span>\u00a0de\u00a0Neurobiologia<\/span>\u00a0Molecular<\/strong> de\u00a0Ciberned<\/span><\/strong>. \u00c9s membre de la\u00a0Societat<\/span>\u00a0Catalana de\u00a0Biologia<\/span>\u00a0<\/strong>i ho va ser de la\u00a0Societat<\/span>\u00a0Espanyola<\/span>\u00a0de Bioqu\u00edmica i\u00a0Biologia<\/span>\u00a0Molecular<\/strong>. Va coordinar la comissi\u00f3 creada per l’Ag\u00e8ncia<\/span>\u00a0de la\u00a0Qualitat<\/span>\u00a0del Sistema\u00a0Universitari<\/span>\u00a0de\u00a0Catalunya<\/span><\/strong> per estudiar i validar els indicadors econ\u00f2mics universitaris i establir el model de costos de les universitats i va dirigir l’Oficina de Promoci\u00f3<\/span>\u00a0de les\u00a0Universitats<\/span>\u00a0de\u00a0Catalunya<\/span><\/strong>. Aix\u00ed mateix va ser membre, designat pel\u00a0Senat<\/span><\/strong>, del\u00a0Consell<\/span>\u00a0de\u00a0Coordinaci\u00f3<\/span>\u00a0Universit\u00e0ria<\/span><\/strong> i va presidir la comissi\u00f3 que va elaborar el Portal de la Recerca de\u00a0Catalunya<\/span><\/strong>.<\/p>\n