{"id":163883,"date":"2025-05-10T10:23:49","date_gmt":"2025-05-10T10:23:49","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=163883"},"modified":"2025-05-10T10:23:49","modified_gmt":"2025-05-10T10:23:49","slug":"el-mirall-de-saviesa-de-lantiga-grecia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-mirall-de-saviesa-de-lantiga-grecia\/","title":{"rendered":"El mirall de saviesa de l’Antiga Gr\u00e8cia"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0i de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Farm\u00e0cia\u00a0de\u00a0Catalunya\u00a0<\/strong>i acad\u00e8mic numerari i vicepresident de la\u00a0Secci\u00f3\u00a0de\u00a0Ci\u00e8ncies\u00a0de la\u00a0Salut\u00a0de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), recupera les seves reflexions sobre els autors de l’Antiga Gr\u00e8cia i l’actualitat de la cultura cl\u00e0ssica als articles “\u00bfPor qu\u00e9 sigue vigente el legado de Pericles?”<\/strong>, “Sol\u00f3n de Atenas, uno de los siete sabios de Grecia”<\/strong>, “Hes\u00edodo y el nacimiento de los mitos griegos”<\/strong>, “Los cuatro inolvidables tr\u00e1gicos griegos”<\/strong> y “La Academia de Plat\u00f3n en Atenas”<\/strong>, publicats al llarg dels \u00faltims mesos a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. Callabed suma aquesta reflexions a les anteriors sobre la mat\u00e8ria tamb\u00e9 recollides per la Newsletter de la RAED: “Las ense\u00f1anzas de la escuela c\u00ednica”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“\u00bfPor qu\u00e9 Plat\u00f3n a\u00fan est\u00e1 vigente?“<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span><\/span><\/span>“La virtud seg\u00fan Arist\u00f3teles” <\/span><\/span><\/strong>y <\/span><\/span>“20 m\u00e1ximas de S\u00f3crates que deber\u00edas conocer”<\/span><\/span><\/strong>.<\/span><\/span><\/p>\n

A “\u00bfPor qu\u00e9 sigue vigente el legado de Pericles?”, l’expert aborda el sistema democr\u00e0tic cl\u00e0ssic liderat per P\u00e8ricles<\/strong> des d’Atenes, que al seu entendre va suposar una gran transformaci\u00f3 en la societat antiga, en la filosofia, en la ci\u00e8ncia i en les arts. “Atenes va ser escenari durant el segle V a.C. d’un extraordinari floriment cultural, una edat d’or, que s’inicia amb la derrota dels perses a Salamina (480 a.C.) travessada per les guerres del Pelopon\u00e8s i acaba amb la vict\u00f2ria d’Esparta (404 a.C.). La personalitat de P\u00e8ricles va ser agent de transformacions. El sistema democr\u00e0tic va alliberar les millors energies creadores del poble aten\u00e8s i va establir un model de govern que ha inspirat al llarg dels segles la lluita per la llibertat i les institucions representatives”, assenyala.<\/p>\n

Per la seva part, en “Sol\u00f3n de Atenas, uno de los siete sabios de Grecia”, Callabed destaca una de les figures que al costat de Tales de Milet<\/strong>, Bies de Priene<\/strong>, P\u00edtac de Mitilene<\/strong>, Cleobul de Lindos<\/strong>, Quil\u00f3 d’Esparta<\/strong> i Periandre de Corint<\/strong> es va distingir per la seva extraordin\u00e0ria saviesa i pels seus coneixements. “Sol\u00f3<\/strong> va ser poeta, reformador pol\u00edtic, legislador i estadista aten\u00e8s. Va n\u00e9ixer en el 683 a.C. a Atenes i va morir en el 558 a.C. a Xipre. Va ser un important representant de la rep\u00fablica atenesa, continuant la l\u00ednia del rei Codros<\/strong>, de qui descendeix, i de Drac\u00f3<\/strong>. Com \u00e9s caracter\u00edstic a la Gr\u00e8cia antiga \u00e9s un heroi hist\u00f2ric i tamb\u00e9 llegendari i mitol\u00f2gic. Els Set Savis de la Gr\u00e8cia del segle VI a.C. s\u00f3n personalitats excepcionals que es distingeixen per la seva extraordin\u00e0ria saviesa i coneixements, com cient\u00edfics, fil\u00f2sofs, estadistes i legisladors”, resumeix.<\/p>\n

El president del Club de Pediatria Social esbossa a “Hes\u00edodo y el nacimiento de los mitos griegos” la figura d’un poeta, escriptor i mit\u00f3grafo que est\u00e0 considerat el m\u00e9s antic autor de la Gr\u00e8cia Cl\u00e0ssica despr\u00e9s d’Homer<\/strong>. “Va poder viure en els segles IX i VIII a.C. Va n\u00e9ixer a la Be\u00f2cia, la capital de la qual era Tebas, enemiga d’Atenes i terra de personalitats com Epaminondes<\/strong>, P\u00edndar<\/strong> i Plutarc<\/strong>. Va llaurar un camp poc gener\u00f3s a Asora, a prop de T\u00e8spies, on es retallen a l’horitz\u00f3 el Parn\u00e0s i Helic\u00f3 i el cavall Peg\u00e0s<\/strong> havia empr\u00e8s el vol cap al cel. Diuen que va decidir fer-se poeta quan les muses se li van apar\u00e8ixer mentre estava amb el seu ramat”, resumeix.<\/p>\n

\"Parten\u00f3n

Parten\u00f3 de l’antiga Gr\u00e8cia. Per pixabay.com<\/a><\/p><\/div>\n

A “Los cuatro inolvidables tr\u00e1gicos griegos”, l’acad\u00e8mic recorda que si b\u00e9 han passat fonamentalment a la hist\u00f2ria tres grans noms de la trag\u00e8dia grega com \u00c8squil<\/strong>, S\u00f2focles<\/strong> i Eur\u00edpides<\/strong>, tamb\u00e9 va destacar Tespis<\/strong>. “Tespis representa per a la trag\u00e8dia el que Homer per a l’\u00e8pica o Isop<\/strong> per a la faula: \u00e9s el primer poeta del seu g\u00e8nere literari i, com ells, la seva exist\u00e8ncia bascula entre la realitat i la llegenda. La figura de Tespis, a m\u00e9s, ha estat ocupada com a pedra de toc de la complicada q\u00fcesti\u00f3 de l’origen de la trag\u00e8dia”, assenyala l’autor.<\/p>\n

Finalment, a “La Academia de Plat\u00f3n en Atenas”, Callabed parla sobre la instituci\u00f3 cl\u00e0ssica que est\u00e0 considerada la primera universitat d’Occident, fundada l’any 391 a C. i dedicada al cultiu de les matem\u00e0tiques i la dial\u00e8ctica en oposici\u00f3 a l’Escola Ret\u00f2rica<\/strong> d’Is\u00f2crates<\/strong>. “L’Acad\u00e8mia era un parc utilitzat com a gimn\u00e0s als afores d’Atenes. La seva estructura no era jer\u00e0rquica sin\u00f3 que els seus membres vivien com un grup d’iguals que investigaven en com\u00fa. A m\u00e9s de Plat\u00f3<\/strong>, que no cobrava honoraris, els seus principals membres van ser Arist\u00f2til<\/strong>, que despr\u00e9s va obrir el Liceu<\/strong>; Eudox de Cnidos<\/strong>, matem\u00e0tic i astr\u00f2nom; Her\u00e0clides P\u00f2ntic<\/strong>, seguidor de Pit\u00e0gores<\/strong>, i pol\u00edtics com Di\u00f3 de Siracusa<\/strong>, Pit\u00f3<\/strong> i Her\u00e0clides d’Eno<\/strong> i Menedemos de Pirra<\/strong>, a m\u00e9s de m\u00e9s endavant cristians i te\u00f2legs com Juli\u00e0<\/strong>, Basili de Cesarea<\/strong> i Gregori Nacianc\u00e8<\/strong>, els qui van unir als seus ensenyaments cristians la idea que la cultura cl\u00e0ssica havia de respectar-se”, acaba.<\/p>\n