{"id":163607,"date":"2025-05-01T14:00:47","date_gmt":"2025-05-01T14:00:47","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=163607"},"modified":"2025-05-06T16:41:39","modified_gmt":"2025-05-06T16:41:39","slug":"del-llegat-de-moctezuma-al-del-papa-francesc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/del-llegat-de-moctezuma-al-del-papa-francesc\/","title":{"rendered":"Del llegat de Moctezuma al del Papa Francesc"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “Entrevista a un Moctezuma de M\u00e9xico”<\/strong> i “Muerte y sucesi\u00f3n del Papa Francisco”<\/strong>, en els quals analitza l’actualitat mexicana i internacional, publicats els passats 4 i 25 d’abril als diaris “El Siglo de Torre\u00f3n”<\/strong> i “El Siglo de Durango”<\/strong> i al portal digital C\u00f3digo Libre<\/strong>.<\/p>\n

En “Entrevista a un Moctezuma de M\u00e9xico”, l’analista reflexiona sobre el que titlla de “fals indigenisme” del discurs oficial a M\u00e8xic, que idealitzant l’astequisme ha aconseguit excloure als dos centenars de les \u00e8tnies que formaven part del territori hist\u00f2ric mexic\u00e0, incloent-hi les que van quedar al nord del Riu Bravo despr\u00e9s de la invasi\u00f3 dels Estats Units del 1847. Per aix\u00f2 recupera una entrevista que el diari “ABC”<\/strong> va fer a Ituriel Moctezuma<\/strong>, descendent de Teresa Francisca<\/strong>, filla de la primera esposa de l’emperador que un 8 de novembre del 1519 va allargar la m\u00e0 a Hern\u00e1n Cort\u00e9s<\/strong> a Tenochtitlan.<\/p>\n

“La llegenda negra \u00e9s la hist\u00f2ria d’Espanya explicada pels enemics d’Espanya, la qual cosa no hauria de ser. Crec que cada poble t\u00e9 el dret d’explicar la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria nacional sense la intervenci\u00f3 perniciosa de veus vingudes de pobles aliens. \u00c9s una inf\u00e0mia parlar per d’altres. La hist\u00f2ria d’Espanya ha de ser comptada i aprovada pel poble espanyol, i per ning\u00fa m\u00e9s. Aquesta regla s’ha d’aplicar a totes les nacions, aix\u00ed evitarem comptar-nos llegendes negres entre nacions. Hi ha m\u00e9s casos. Explicar la hist\u00f2ria d’Anglaterra nom\u00e9s competeix als anglesos. I la hist\u00f2ria de M\u00e8xic ha de ser explicada, en primer lloc, pel poble mexic\u00e0 abans que per qualsevol altre. Si cada pa\u00eds s’aboca a narrar, avalar i revisar la seva hist\u00f2ria nacional en lloc de pretendre dictar la d’una altra naci\u00f3, acabar\u00edem amb les llegendes negres en un sentit i l’altre”, explica Moctezuma en declaracions recollides per Sada.<\/p>\n

\"\"Per la seva banda, a “Muerte y sucesi\u00f3n del Papa Francisco”<\/em>, l’historiador rememora les \u00faltimes hores del Papa Francesc<\/strong> despr\u00e9s d’haver celebrat la Pasqua de Resurrecci\u00f3 i saludar des de la bas\u00edlica de Sant Pere una vegada realitzada la tradicional benedicci\u00f3 “Urbi Et Orbi” i el seu llegat com a primer pont\u00edfex hispanoameric\u00e0. “Home de grans afectes igual com d’enemistats, l’argent\u00ed Jorge Mario Bergoglio<\/strong> va exercir un pontificat que per a molts semblava de transici\u00f3, prolongant-se per 13 anys, de manera afable, proper a la gent i distingit per la seva extrema senzillesa com un dels carismes que li eren propis. A l’hora de la seva mort el Papa Francesc disposava de no m\u00e9s de 100 d\u00f2lars com a patrimoni personal, ja que de conformitat amb el vot de pobresa realitzat com a sacerdot no tenia comptes bancaris, propietats ni inversions al seu nom”, recorda.<\/p>\n

Sada planteja les possibles l\u00ednies de successi\u00f3 que es donaran al conclave que haur\u00e0 de triar el nou hereu de la c\u00e0tedra de san Pere<\/strong>, amb l’afric\u00e0 Robert Sarah<\/strong>, provinent de Guinea, com un dels m\u00e9s fervents impulsors de l’evangelitzaci\u00f3 a partir del magisteri de l’Esgl\u00e9sia; el nord-americ\u00e0 Raymond Burke<\/strong>, l’alemany L\u00fcdwig M\u00fcller<\/strong> o el filip\u00ed Jos\u00e9 Antonio Tagle<\/strong>, cardenal de Manila, m\u00e9s identificat amb la l\u00ednia del finat Francesc; o b\u00e9 la sorpresa que suposaria l’elecci\u00f3 d’un papa m\u00e9s jove com seria el cas del cardenal Mykola Bychok<\/strong>, nomenat el 2024 com a representant del ritu oriental catolicoucra\u00efn\u00e8s a Austr\u00e0lia.<\/p>\n