{"id":163602,"date":"2025-05-07T07:55:28","date_gmt":"2025-05-07T07:55:28","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=163602"},"modified":"2025-05-07T07:58:35","modified_gmt":"2025-05-07T07:58:35","slug":"a-patria-chica-alma-grande-la-responsabilitat-politica-de-ramon-y-cajal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/a-patria-chica-alma-grande-la-responsabilitat-politica-de-ramon-y-cajal\/","title":{"rendered":"“A patria chica, alma grande”: la responsabilitat pol\u00edtica de Ram\u00f3n y Cajal"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Dr. Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/p><\/div>\n

Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ci\u00e8ncia i Doctorat de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong>, membre fundador del Comit\u00e8 d’Observaci\u00f3<\/strong> de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> i acad\u00e8mic numerari de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va participar el passat 7 d’abril a l’\u00faltima sessi\u00f3 de l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, de la qual \u00e9s acad\u00e8mic corresponent, amb la confer\u00e8ncia “A patria chica, alma grande: la ejemplar propuesta patri\u00f3tica de Cajal para regenerar Espa\u00f1a”<\/strong>, en la que va abordar la pr\u00e0cticament desconeguda dimensi\u00f3 pol\u00edtica i militar del Premi Nobel de Medicina Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>. La sessi\u00f3 va ser presentada pel director de l’Aula, el vicepresident de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote i acad\u00e8mic numerari de la RAED i president del seu Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong>, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n

L’acad\u00e8mic va iniciar la seva intervenci\u00f3 recordant com la campanya militar que va portar Ram\u00f3n y Cajal a servir en la guerra de Cuba el va portar a adquirir un sentiment patri\u00f2tic que l’acompanyaria per tota la vida i marcaria la seva traject\u00f2ria personal i cient\u00edfica, com el mateix Nobel va reflectir a la seva obra autobiogr\u00e0fica “Recuerdos de mi vida”<\/strong>. “Com un regeneracionista m\u00e9s, Ram\u00f3n y Cajal va provar de buscar un remei a la decad\u00e8ncia d’Espanya despr\u00e9s de la crisi del 98. Malgrat la seva breu estada a Cuba com a metge militar, tot just 14 mesos, aquesta experi\u00e8ncia vital no li abandonaria mai i marcaria de manera substancial el seu pensament pol\u00edtic i social, aix\u00ed com la forma d’entendre Espanya durant del primer ter\u00e7 del segle XX. No hem nom\u00e9s de reivindicar la figura de Santiago Ram\u00f3n y Cajal, sin\u00f3 donar a con\u00e8ixer una faceta de la seva vida molt menys coneguda que les seves aportacions cient\u00edfiques, com s\u00f3n els seus plantejaments filos\u00f2fics, human\u00edstics, culturals o fins i tot pol\u00edtics, incloent-hi la seva visi\u00f3 del sentiment patri\u00f2tic, vinculat a la defensa i promoci\u00f3 de la ci\u00e8ncia”, va considerar el ponent.<\/p>\n

L’expert va recordar com el Nobel es va integrar al moviment regeneracionista liderat per Joaqu\u00edn Costa<\/strong> i com el terme “patriotisme” i els seus an\u00e0legs constitueixen les paraules m\u00e9s utilitzades per Ram\u00f3n y Cajal a tota la seva obra escrita, m\u00e9s enll\u00e0 dels seus estudis cient\u00edfics. L’expert va recordar com el moviment regeneracionista va assolir el seu apogeu m\u00e9s gran quan Costa va organitzar, el 1901, a l’Ateneu de Madrid<\/strong>, un col\u00b7loqui sota el t\u00edtol d’“Oligarqu\u00eda y caciquismo como forma actual de gobierno en Espa\u00f1a”<\/strong><\/em>. En ell van defensar les seves pon\u00e8ncies, entre d’altres, Miguel de Unamuno<\/strong>, Francesc Pi i Margall<\/strong>, Gumersindo de Azc\u00e1rate<\/strong>, Emilia Pardo Baz\u00e1n<\/strong> i el mateix Santiago Ram\u00f3n y Cajal, qui va despuntar sobre la resta d’ide\u00f2legs regeneracionistes en la defensa de la ci\u00e8ncia i la cultura i va forjar el lema que donava t\u00edtol a la confer\u00e8ncia: “A patria chica, alma grande”<\/em>. Arran d’aqu\u00ed, convertit ja en una figura cient\u00edfica reconeguda internacionalment despr\u00e9s de rebre el Nobel, Ram\u00f3n y Cajal va assumir diverses responsabilitats de govern vinculades al desenvolupament cultural i cient\u00edfic d’Espanya.<\/p>\n

\"Santiago

Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/p><\/div>\n

Expert en la figura del Nobel espanyol, l’acad\u00e8mic va ser el comissari de l\u2019exposici\u00f3 “Ram\u00f3n y Cajal, ciencia y arte”<\/strong><\/em>, organitzada el 2022 per la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela a la seva Escola de Postgrau<\/strong>. Sobre aquesta mateixa mat\u00e8ria, L\u00f3pez Mu\u00f1oz ha presentat recentment els treballs “La ciencia como base para la construcci\u00f3n patri\u00f3tica: El ejemplo de Cajal”<\/strong><\/em>; “Cajal y la forja del patriotismo cultural y cient\u00edfico espa\u00f1ol”<\/strong><\/em>, publicat al volum 8, n\u00famero 4, dels Annals de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong>; “Cajal y su compromiso patri\u00f3tico y social, m\u00e1s all\u00e1 de la ciencia”<\/strong><\/em>, o “La experiencia militar de Santiago Ram\u00f3n y Cajal: oficial de sanidad militar”<\/strong><\/em>, publicat en el n\u00famero 41 del “Bolet\u00edn Informativo de Sanidad Militar”<\/strong>, corresponent a l’any 2021. Va exposar aix\u00ed mateix aquesta dimensi\u00f3 de Ram\u00f3n y Cajal a la C\u00e0tedra de l’Espanyol i la Hispanitat de les Universitats de la Comunitat de Madrid<\/strong>, organitzada per les universitats madrilenyes i la Fundaci\u00f3 Madrid+d<\/strong>.<\/p>\n

Reconegut divulgador de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, L\u00f3pez Mu\u00f1oz \u00e9s doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmac\u00e8utica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust<\/strong> de Iad Vaixem, a Jerusalem. \u00c9s investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre<\/strong> de Madrid i membre de prestigioses acad\u00e8mies cient\u00edfiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i \u00e9s autor de monografies i articles en les seves \u00e0rees d\u2019investigaci\u00f3. Recentment ha estat nomenat de forma honor\u00edfica coronel de Kentucky mitjan\u00e7ant carta patent atorgada el 29 de juliol del 2024 pel governador de l’Estat de Kentucky, Andy Beshear<\/strong>, i reconegut com a Gu\u00e0rdia Civil Honorari<\/strong>, la m\u00e0xima distinci\u00f3 civil del cos i que atorga de forma excepcional. Ja era professor honor\u00edfic de la Gu\u00e0rdia Civil<\/strong>.<\/p>\n