{"id":163214,"date":"2025-04-30T09:57:30","date_gmt":"2025-04-30T09:57:30","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=163214"},"modified":"2025-04-30T09:57:30","modified_gmt":"2025-04-30T09:57:30","slug":"goya-com-a-testimoni-dexcepcio-de-la-seva-epoca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/goya-com-a-testimoni-dexcepcio-de-la-seva-epoca\/","title":{"rendered":"Goya com a testimoni d’excepci\u00f3 de la seva \u00e8poca"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de\u00a0Pediatria\u00a0Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Medicina\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0i de la Reial Acad\u00e8mia de\u00a0Farm\u00e0cia\u00a0de\u00a0Catalunya<\/strong>\u00a0i acad\u00e8mic numerari i vicepresident de la\u00a0Secci\u00f3\u00a0de\u00a0Ci\u00e8ncies\u00a0de la\u00a0Salut\u00a0de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica una nova s\u00e8rie d’articles dedicats a la vida, l’obra i el llegat del pintor Francisco de Goya<\/strong>, a qui recentment va dedicar les publicacions “Goya en el Museo de L\u00e1zaro Galdiano”<\/strong><\/a>, “La medicina en la pintura de Goya”<\/strong><\/a> y “Los juegos infantiles en las pinturas de Goya”<\/strong><\/a>,<\/span><\/span> aparegudes a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. En aquesta ocasi\u00f3 es tracta dels articles “<\/strong>Las cr\u00edticas de Goya a la pedagog\u00eda”<\/strong>, “Las cr\u00edticas de Goya a la guerra”<\/strong> y “Goya y la familia del Infante Luis de Borb\u00f3n”<\/strong><\/span><\/span>, publicats al mateix espai entre els passats 9 i 15 d’abril.<\/p>\n

En “Las cr\u00edticas de Goya a la pedagog\u00eda”<\/em>, l’acad\u00e8mic recupera un dels temes de discussi\u00f3 menys coneguts de l’\u00e8poca de l’artista: la reforma educativa que contemplava la Il\u00b7lustraci\u00f3. “Josep I<\/strong> decideix, sent rei d’Espanya, que l\u2019ensenyament sigui progressista. Els alumnes han d’estudiar matem\u00e0tiques, geografia, llengua llatina i castellana. Dibuix, escriure i llegir. La innovaci\u00f3 m\u00e9s gran es duu a terme en el tracte hum\u00e0 als estudiants. La idea clau \u00e9s respecte al nen amb exclusi\u00f3 de c\u00e0stigs”, explica Callabed, que il\u00b7lustra l’article amb les obres que el geni aragon\u00e8s va realitzar al respecte: “Grup d’estudiants de l’Institut Pestalozzi”<\/strong>, “Es va trencar la gerra”<\/strong>, “La lletra amb sang entra”<\/strong>, “El de la Rollona”<\/strong>, “Que ve l’Home del Sac”<\/strong> i “No \u00e9s sempre bo el rigor”<\/strong>.<\/p>\n

D’altra banda, en “Las cr\u00edtica de Goya a la guerra”<\/em>, l’expert mostra com el pintor va expressar el terror, fanatisme, injust\u00edcia, mis\u00e8ria i mort com terribles conseq\u00fc\u00e8ncies de qualsevol conflicte armat en la seva coneguda s\u00e8rie “Els desastres de la guerra”<\/strong>. “Aquestes obres s’han convertit en una icona universal de la monstruositat que representen els conflictes armats. Les planxes van ser adquirides per la Reial Acad\u00e8mia de San Fernando<\/strong> de Madrid. Francisco de Goya, testimoni de la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814), esdev\u00e9 un cronista imparcial que culpa els dos b\u00e0ndols d’atrocitats i injust\u00edcies. Els seus quadres s\u00f3n precursors del discurs contra la guerra que anir\u00e0 expressant a totes les estampes de la s\u00e8rie. Aquestes estampes o imatges permeten crear narracions visuals, al\u00b7legories i s\u00edmbols que difosos legitimen i informen els fets. \u00c9s un al\u00b7legat contra la guerra indigna i innoble. Maleeix la guerra homicida, critica el fanatisme, la crueltat i la injust\u00edcia, que van portar com a conseq\u00fc\u00e8ncia el terror, la gana i la mort”, afirma.<\/p>\n

\"Francisco

Francisco de Goya<\/p><\/div>\n

Finalment, a “Goya y la familia del Infante Luis de Borb\u00f3n”<\/em>, el president del Club de Pediatria Social repassa la faceta del ja reconegut artista en la seva \u00e8poca com a pintor de cambra de diversos reis, com Carles IV<\/strong>, Josep I i Ferran VII<\/strong>, la qual cosa el va obligar a adaptar-se als nous aires i pol\u00edtiques de cada Regnat. En aquesta faceta destaquen tamb\u00e9 les seves obres sobre la fam\u00edlia de l’Infant Llu\u00eds de Borb\u00f3<\/strong>, que destaquen per observar-se l\u2019empremta de Diego Vel\u00e1zquez<\/strong> i en les quals s’inclou fins i tot un autoretrat a la manera del pintor de “Les Menines”<\/strong>. “La de l’Infant Llu\u00eds va ser la primera fam\u00edlia retratada per Goya en la seva carrera, m\u00e9s tard arribarien la dels ducs d’Osuna i la de Carles IV. Va realitzar la pe\u00e7a dotant-la d’un aire d’intimitat: l’infant apareix de perfil, jugant a cartes; a Teresa Vallabriga<\/strong>, m\u00e9s jove, la pentinen. Els personatges poden ser identificats, tret d’una preceptora amb c\u00f2fia, un home que sembla arist\u00f2crata, un altre amb una bena que riu i mira cap a l’espectador i un altre que estaria sortint o entrant de l’estan\u00e7a. Un d’ells podria ser Luigi Boccherini<\/strong> als \u00faltims anys de la seva vida; va ser mestre de capella dels infants i despr\u00e9s va passar al servei dels ducs d’Osuna”, conclou.<\/p>\n