{"id":162941,"date":"2025-04-16T15:06:02","date_gmt":"2025-04-16T15:06:02","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=162941"},"modified":"2025-04-16T15:06:02","modified_gmt":"2025-04-16T15:06:02","slug":"espanya-i-els-seus-compromisos-interns-i-externs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/espanya-i-els-seus-compromisos-interns-i-externs\/","title":{"rendered":"Espanya i els seus compromisos interns i externs"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda la situaci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya i l’incompliment dels seus compromisos internacionals als articles “Constituci\u00f3n sem\u00e1ntica y relato placentero”<\/strong>, publicat el passat 28 de mar\u00e7 al portal Art\u00edculo 14<\/strong>, i\u00a0“El rearme”<\/strong>, publicat pel diari digital The Objective<\/strong> el passat 3 d’abril.<\/p>\n

A “Constituci\u00f3n sem\u00e1ntica y relato placentero”, l’experta es fa una infinitat de preguntes sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica i institucional espanyola, que al seu criteri voreja els marges de l’Estat de dret. “\u00bfQuan s’ha pogut iniciar, i consolidar, aquella immensa confusi\u00f3 entorn del concepte de democr\u00e0cia, igualtat, seguretat o defensa, per posar uns exemples? \u00bfCom ha pogut canviar l’\u00e8tica p\u00fablica perqu\u00e8 sigui possible afirmar sense gens de pudor que blanquejar el terrorisme a les institucions, enaltint els antics membres d’ETA<\/strong>, constitueix un exemple d’integraci\u00f3 en democr\u00e0cia? \u00bfDes de quin moment es legitima un partit pol\u00edtic que t\u00e9 com a f\u00f3rmula b\u00e0sica per arribar i mantenir-se al poder anar devaluant els seus postulats originaris per veure en quin punt se’ls compren? \u00bfDes de quina teoria pol\u00edtica es pot afirmar sense sotsobre que el mandat democr\u00e0tic justifica el menyspreu a la llei? \u00bfCom ha estat possible aconseguir que milions de persones considerin que h\u00e0gim de tolerar, com si aix\u00f2 fos el normal en democr\u00e0cia, incitacions a l’odi, populistes tergiversacions recargolades o formes de mesurar a conveni\u00e8ncia de segons qui? \u00bfEn quina forma s’ha aconseguit que part de la poblaci\u00f3 de Catalunya cregui que es pot ‘desconnectar’ d\u2019Espanya?”, es q\u00fcestiona.<\/p>\n

Una situaci\u00f3, assenyala, a la que s’ha arribat de forma subrept\u00edcia, que Freixes compara amb la de l’auge dels nacionalismes que van portar a Europa a la Segona Guerra Mundial. “Una minoria ben organitzada, situada en llocs estrat\u00e8gics, pot ficar-s’ho a la butxaca sense que la resta es decideixi a parpellejar. Es va poder apreciar clarament durant l’ascens dels totalitarismes al per\u00edode d’entreguerres del segle passat. L’Estat total de Carl Schmitt<\/strong>, dirigit, com b\u00e9 va evidenciar Hannah Arendt<\/strong>, a aconseguir l’hegemonia mundial, va fer servir tots els racons del sistema per fer-ho seu”, acaba confiant l’esperan\u00e7a de la democr\u00e0cia espanyola a la just\u00edcia i a Europa.<\/p>\n

Per la seva part, a “El rearme”, la vicepresidenta de la RAED denuncia els enganys que prova de dur a terme el Govern<\/strong> d’Espanya per fer passar per despeses de Defensa el que no ho s\u00f3n en un nou exercici d’equilibris entre els seus socis. “\u00c9s necessari ser clars al respecte, sense pretendre disfressar com despeses de defensa els propis de pol\u00edtiques ambientals o socials, com s’ha estat fent en compareixences p\u00fabliques o parlament\u00e0ries dels nostres governants, pretenent un relat pseudopacifista que no conven\u00e7 ning\u00fa amb un m\u00ednim d’informaci\u00f3. De totes maneres, aix\u00f2 no ens ha d’estranyar venint, com ve, d’alts c\u00e0rrecs pol\u00edtics i\/o jurisdiccionals que sembla que no saben qu\u00e8 \u00e9s la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia o que pretenen que els jutges espanyols no puguin plantejar q\u00fcestions prejudicials al Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>, tement poder ser desautoritzats en les inst\u00e0ncies europees”, considera l’experta jurista.<\/p>\n

\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

“Veurem com, a Espanya, de la mateixa manera que ha passat en altres \u00e0mbits, una riuada de q\u00fcestionables decrets i ampliacions de cr\u00e8dit pretendran assimilar el que sigui a despeses de Defensa, intentant fer cre\u00efble un m\u00e9s que discutible compliment de les obligacions europees, perqu\u00e8 oposar-se directament a la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una cosa molt dif\u00edcil i, sobretot, poc operativa econ\u00f2micament parlant. De manera que, fins i tot, per acabar de filar molt prim, els ‘creadors d’opini\u00f3’ oficials ens desconcertaran amb un relat d’acusacions d’insolidaritat per part de l’oposici\u00f3 en un assumpte ‘d’Estat’, com \u00e9s la defensa d’Espanya i Europa, reclamant un pacte que des del Govern nom\u00e9s semblen concebre, d’aqu\u00ed que es vagi filtrant als mitjans de comunicaci\u00f3, com a acord ‘d’adhesi\u00f3’; la qual cosa, com els contractes d’aquest tipus, no t\u00e9 m\u00e9s valor jur\u00eddic que el que li vulguin donar els concernits, ja que s\u00f3n jur\u00eddicament inadmissibles i els tribunals els tenen per no existents quan s’impugnen. Els pactes ‘d’Estat’, senyors, no s’aconsegueixen amb martingales de sal\u00f3: es forgen conjuntament, recorden conjuntament i es fan p\u00fablics conjuntament. Els que afectin al ReaArm<\/strong> tamb\u00e9”, conclou.<\/p>\n