{"id":162578,"date":"2025-04-14T14:04:54","date_gmt":"2025-04-14T14:04:54","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=162578"},"modified":"2025-04-14T14:04:54","modified_gmt":"2025-04-14T14:04:54","slug":"una-mirada-critica-i-acida-sobre-la-politica-espanyola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/una-mirada-critica-i-acida-sobre-la-politica-espanyola\/","title":{"rendered":"Una mirada cr\u00edtica -i \u00e0cida- sobre la pol\u00edtica espanyola"},"content":{"rendered":"
\"Fernando

Fernando \u00d3nega<\/p><\/div>\n

Fernando \u00d3nega<\/strong><\/em><\/a>, reconegut periodista, president del portal especialitzat\u00a065ym\u00e1s<\/span>\u00a0<\/strong>i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/span><\/strong>\u00a0(RAED<\/span>), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els seus \u00faltims articles publicats a la secci\u00f3 de Pol\u00edtica del diari “La Vanguardia<\/span>“<\/strong> entre els passats 21 de mar\u00e7 i 4 d’abril, en els que analitza l’actualitat espanyola i internacional. Es tracta, en concret, d’“Al caire de<\/span> l’alarma democr\u00e0tica”<\/strong>, “Proveu<\/span> d’entendre en Pedro”<\/strong>, “El niu, quin miracle”<\/strong> i “S\u00e1nchez-Trump, el duel<\/span>\u00a0del segle”<\/strong>. Cap de premsa de la\u00a0Presid\u00e8ncia<\/span>\u00a0del\u00a0Govern<\/span><\/strong> durant el mandat d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> i autor de bona part dels seus discursos, \u00d3nega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la r\u00e0dio, va inaugurar el g\u00e8nere radiof\u00f2nic de la tribuna pol\u00edtica en plena transici\u00f3 en el programa “Hora 25”<\/strong> de la Cadena Ser<\/span><\/strong>. Despr\u00e9s ha estat director d’informatius de la mateixa cadena aix\u00ed com de la Cadena Cope<\/span><\/strong>, a m\u00e9s de director general d’Onda Cero<\/span><\/strong>. En aquesta mateixa emissora, va col\u00b7laborar amb\u00a0Luis del Olmo<\/span><\/strong>\u00a0i amb Carlos Herrera<\/strong>. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche<\/span>“<\/strong> de\u00a0Santiago de Compostela<\/span>. Dos anys despr\u00e9s ja firmava una p\u00e0gina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso<\/span>” <\/strong>de Lugo<\/span>. Va dirigir el diari “Ya<\/span>“<\/strong>, va fundar el confidencial i l’ag\u00e8ncia “Off the record”<\/strong> i actualment \u00e9s columnista als diaris “La Vanguardia<\/span>” i “La Voz de Galicia”<\/strong>. En televisi\u00f3, va ser director de diversos programes a Televisi\u00f3 <\/span>Espanyola<\/span><\/strong>, aix\u00ed com director de relacions externes de la cadena p\u00fablica. Tamb\u00e9 va presentar els espais informatius de Telecinco<\/strong> i Antena3<\/strong>. \u00c9s autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El term\u00f3metro de la vida”<\/strong>, “Puedo prometer y prometo”<\/strong>, “Juan Carlos I”<\/strong> i “Qu\u00e9 nos ha pasado, Espa\u00f1a”<\/strong>. Al llarg de la seva traject\u00f2ria tamb\u00e9 ha rebut m\u00e9s d’un centenar de guardons.<\/p>\n

En “Al caire de<\/span> l’alarma democr\u00e0tica”, l’acad\u00e8mic es mostra molt cr\u00edtic amb l’actitud del Govern<\/span>\u00a0<\/strong>en la seva gesti\u00f3 del dia a dia parlamentari, posant en risc, al seu entendre, la normalitat democr\u00e0tica. “El Govern<\/span>\u00a0est\u00e0 disposat a incomplir la\u00a0Constituci\u00f3<\/span><\/strong>, negant-se a presentar els pressupostos. En una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria cal exigir que el\u00a0Parlament<\/span> es pronunci\u00ef sobre la pol\u00edtica de defensa, res menys. I el senyor president fa una exhibici\u00f3 de sup\u00e8rbia i manipulaci\u00f3 en negar-se a explicar (o negar) les maniobres del seu Govern<\/span> per dominar un mitj\u00e0 informatiu. Des del seu prodigi\u00f3s sentit de la fac\u00e8cia, la seva disposici\u00f3 a l’escarni de l’adversari, la seva concepci\u00f3 de la pol\u00edtica com a contesa permanent i la seva creixent prepot\u00e8ncia, el senyor<\/span>\u00a0Pedro S\u00e1nchez<\/strong> s’acaba de carregar, de moment, el que va ser un invent decent: les sessions de control”, considera.<\/p>\n

Per la seva part, en “Proveu<\/span> d’entendre en Pedro”, l’analista aborda una tensi\u00f3 pol\u00edtica que se situa per l’inter\u00e8s real dels ciutadans i un context internacional que requereix intervencions quer<\/span>\u00a0no arriben. “El moment \u00e9s un dels m\u00e9s greus des de la\u00a0Segona Guerra Mundial<\/span>. Greu, contradictori i amb perfils c\u00f2mics i graciosos. La gravetat procedeix dels termes b\u00e8l\u00b7lics utilitzats i de la por instal\u00b7lada a molts pa\u00efsos. La contradicci\u00f3, l’habitual d’aquesta cr\u00f2nica: Espanya<\/span> viu en l’euf\u00f2ria econ\u00f2mica, amb el creixement m\u00e9s gran<\/span>\u00a0de la\u00a0Uni\u00f3 Europea<\/span> (3,2% l’any passat), per\u00f2 molta opini\u00f3 p\u00fablica i publicada veu un desastre de pa\u00eds. El c\u00f2mic, que dimecres es va sentir al Congr\u00e9s<\/span><\/strong>: S\u00e1nchez no troba la manera d’aprovar els pressupostos d’aquest any, per\u00f2 no passa res: despr\u00e9s del 2025, vindr\u00e0 el 2026. I el m\u00e9s graci\u00f3s, aquells membres del Govern<\/span>\u00a0que es disposen a votar contra el\u00a0Govern<\/span>“, detalla.<\/p>\n

\"\"

Hemicicle del Congr\u00e9s dels Diputats. “Ministerio de la Presidencia. Gobierno de Espa\u00f1a”<\/a><\/p><\/div>\n

A “El niu, quin miracle”, \u00d3nega es meravella per la perman\u00e8ncia de la natura<\/span>, en estat pur, per sobre de les desgr\u00e0cies causades tant per pr\u00f2pies causes naturals com per l’acci\u00f3 destructiva de l’\u00e9sser hum\u00e0, amb els nius de les aus com a paradigma. “S\u00f3n temps de destrucci\u00f3. Llegeixes els diaris, encens el televisor i, quan no \u00e9s una DANA, \u00e9s un terratr\u00e8mol. I quan no \u00e9s un terratr\u00e8mol, \u00e9s una bomba. I quan no \u00e9s una bomba, \u00e9s un accident, tant se val. Els fen\u00f2mens destructius es diferencien pels seus danys i la maldat dels qui els provoquen. Si en el futur sobreviu algun historiador, potser bateja aquesta \u00e8poca com el cicle de la tempesta perfecta, en el qual es va ajuntar tot l’emprenyament de la natura<\/span>, els expansionistes que destrossen els drets i llibertats de milers de milions de persones\u2026 La destrucci\u00f3 es veu i es fotografia i una de les imatges m\u00e9s repetides \u00e9s la de l’abans i el despr\u00e9s. Abans, els paisatges que des de l’espai es veien sans. Despr\u00e9s, doloroses ferides entre les arrugues de la vella Terra<\/span>. Per\u00f2 saben all\u00f2 que qui escriu\u00a0admira\u00a0de deb\u00f2<\/span>? L’arquitectura d’aquells nius! El vent fa caure<\/span>\u00a0murs i sostres, enfonsa vaixells, condiciona el vol dels avions, mentre la humil\u00edssima\u00a0llar<\/span>\u00a0del colom, la garsa, el pins\u00e0 o el rossinyol resisteix heroicament la tempesta”, reflexiona.<\/p>\n

Finalment, a “S\u00e1nchez-Trump, el duel<\/span> del segle”, analitza amb sorna l’habilitat del president del Govern<\/span> espanyol per provar de conv\u00e8ncer la ciutadania amb un discurs tan simplista com efectiu. “A la llista de trag\u00e8dies que fins ara al\u00b7legava per presumir d’efic\u00e0cia (pand\u00e8mia, volc\u00e0, DANA, guerres, que de tot ha passat al seu mandat), ara afegeix els aranzels, \u00faltima prova per a estadistes, consolidats o meritoris. Si alguna vegada Pedro S\u00e1nchez ha presumit d’habilitat per fer de la necessitat virtut, ara ho torna a fer i aprofita l’ocasi\u00f3 per intentar conv\u00e8ncer-nos que podem confiar en ell per sortir del carrer\u00f3 amb el cap ben alt i la cartera decentment salvada”, conclou<\/span>.<\/p>\n