La nova acad\u00e8mica va analitzar el significat de la singularitat i identitat de la persona i la comprensi\u00f3 del seu cos sexuat, destacant que constitueix la seva principal dimensi\u00f3 relacional, va abordar els conceptes b\u00e0sics sobre la sexualitat humana i va\u00a0acabar<\/span> reflexionant sobre l’amor conjugal entre l’home i la dona. “Reconec que aquesta manera d’abordar l’amor conjugal pot ser acollida amb escepticisme, considerat com a<\/span> il\u00b7lusori, o veure-ho com una expressi\u00f3 po\u00e8tica que no t\u00e9 cap connexi\u00f3 amb la realitat. Tot i aix\u00f2, l’amor no \u00e9s mai una idea encara que tendeix a un ideal. Em baso<\/span> en l’experi\u00e8ncia que tots compartim<\/span>, i glossant sant Agust\u00ed<\/strong><\/span>, \u00e9s evident que no hi ha ning\u00fa que vulgui per a ell un amor fals, no hi ha ning\u00fa que vulgui descon\u00e8ixer l’amor o ser enganyat. Malgrat viure avui un analfabetisme afectiu, com dir\u00e0 Zygmunt\u00a0Bauman<\/strong>, \u00e9s una realitat que toca profundament la intimitat humana. Si desaparegu\u00e9s l’amor es dissiparia el sentit de la nostra exist\u00e8ncia”, va iniciar la seva argumentaci\u00f3.<\/p>\n Despr\u00e9s de citar les consideracions que sobre aquesta material i la seva contextualitzaci\u00f3 en aquest per\u00edode hist\u00f2ric de reconeguts pensadors, la nova acad\u00e8mica va reflexionar sobre el sentit de l’amor i la uni\u00f3 conjugal en un context en qu\u00e8 la cultura del provisional envaeix totes les inst\u00e0ncies, assenyalant el seu valor en la realitzaci\u00f3 personal. “La bellesa de l’amor matrimonial reclama la veritat de l’amor, lliurament<\/span> i donaci\u00f3 d’un mateix. \u00c9s un regal que s’ofereix i que s’accepta. Un misteri que compta<\/span>\u00a0amb la seva pr\u00f2pia l\u00f2gica, no es pot exigir per\u00f2\u00a0cal<\/span>\u00a0intentar mer\u00e8ixer-lo”, va\u00a0concloure<\/span>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Dra-Maria-Victoria-Roque-Sanchez-230x317px.jpg\")
A partir d’aqu\u00ed, la recipiend\u00e0ria va repassar la dualitat de l’\u00e9sser hum\u00e0 i la interacci\u00f3 entre cos i \u00e0nima, el desig de complementarietat amb el sexe oposat, la recerca de la identitat personal i la difer\u00e8ncia i la desorientaci\u00f3 i distorsi\u00f3 de la identitat per introduir el sentit de l’amor i el sexe com a base de la relaci\u00f3 social de l’\u00e9sser hum\u00e0 i una cultura de la sexualitat contempor\u00e0nia que, al seu entendre, ve a distorsionar les relacions afectives. “En la hist\u00f2ria d’Occident<\/span> dels \u00faltims 50 anys ha triomfat un model d’alliberament sexual que es remunta abans del segle XX, forjant l’actual desconstrucci\u00f3 de la sexualitat. \u00c9s el resultat de confondre el sexual amb l’amor, dissociar l’afectivitat i la sexualitat, identificar la sexualitat amb el plaer, reduir el cos personal al cos funcional. El comportament sexual derivat d’aquest plantejament, un gui\u00f3 dictat per les pel\u00b7l\u00edcules, les lletres de les can\u00e7ons, la publicitat, els relats dels personatges de moda… ha impedit que molts homes i dones contemporanis sabessin recon\u00e8ixer la qualitat de les relacions i desenvolupar una adequada dimensi\u00f3 afectiva”, va assenyalar.<\/p>\n