{"id":161127,"date":"2025-04-03T11:24:36","date_gmt":"2025-04-03T11:24:36","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=161127"},"modified":"2025-04-03T11:24:36","modified_gmt":"2025-04-03T11:24:36","slug":"immigracio-control-de-fronteres-i-ingerencies-politiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/immigracio-control-de-fronteres-i-ingerencies-politiques\/","title":{"rendered":"Immigraci\u00f3, control de fronteres i inger\u00e8ncies pol\u00edtiques"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre els temes m\u00e9s candents de l’actualitat pol\u00edtica per posar en q\u00fcesti\u00f3 els \u00faltims pactes assolits entre el Govern<\/strong> d’Espanya i la formaci\u00f3 nacionalista Junts per Catalunya<\/strong> en material d’immigraci\u00f3 i control de les fronteres aix\u00ed com sobre el recurs sobre la constitucionalitat de la llei d’Amnistia que ha de dirimir el Tribunal Constitucional<\/strong> als articles “Independencia, imparcialidad y recusaciones”<\/strong><\/em>, publicat al diari digital The Objective<\/strong> el passat 6 de mar\u00e7, i “La delegaci\u00f3n de competencias”<\/strong><\/em>, aparegut al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> el 18 de mar\u00e7, a m\u00e9s de l’entrevista que aquesta mateixa web va publicar el 5 de mar\u00e7 amb el t\u00edtol “Teresa Freixes: ‘El acuerdo entre S\u00e1nchez y Puigdemont es inconstitucional'”<\/strong><\/em>.<\/p>\n

A “Independencia, imparcialidad y recusaciones”, la vicepresidenta de la RAED critica les inger\u00e8ncies del poder executiu a l’\u00e0mbit judicial, reivindicant la seva total independ\u00e8ncia. “En un Estat de dret la independ\u00e8ncia i imparcialitat del poder judicial \u00e9s un element incardinat en la divisi\u00f3 de poders, com a instrument essencial de la democr\u00e0cia. A m\u00e9s, constitueix una de les garanties del judici just o tutela judicial efectiva, exigits pel Conveni Europeu de Drets Humans<\/strong> i la nostra Constituci\u00f3<\/strong>. I aquestes garanties, d’independ\u00e8ncia i imparcialitat, estan al seu torn garantides per l’abstenci\u00f3 i la recusaci\u00f3 dels jutges sobre els quals puguin recaure ombres de dubte entorn de la seva deguda posici\u00f3, tant si pertanyen al poder judicial ordinari com si s\u00f3n membres d’\u00f2rgans jurisdiccionals de garanties, per exemple, el Tribunal Constitucional. Aix\u00ed, doncs, per entendre el galimaties en el qual volen introduir-nos aquells als els agraden les com\u00e8dies de capa i espasa, haurem d’abordar qu\u00e8 significa la independ\u00e8ncia judicial i la imparcialitat dels jutges, aix\u00ed com l’abstenci\u00f3 i recusaci\u00f3”, considera.<\/p>\n

\"\"D’altra banda, a “La delegaci\u00f3 de compet\u00e8ncies”, l’experta jurista q\u00fcestiona la transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies de migracions, ports i aeroports, comprenent el control de fronteres, pactat entre el Govern de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i Junts. “Ja he expressat p\u00fablicament els meus dubtes sobre la compatibilitat d’aquesta proposici\u00f3 de llei amb les previsions constitucionals. Existeixen diverses raons jur\u00eddiques per a tal consideraci\u00f3. En primer lloc, perqu\u00e8 la Constituci\u00f3 reserva en exclusiva a l’Estat les compet\u00e8ncies sobre nacionalitat, immigraci\u00f3, emigraci\u00f3, estrangeria i dret d’asil; tamb\u00e9 les reserva per a l’Estat en relaci\u00f3 amb els ports i aeroports d\u2019inter\u00e8s general i ferrocarrils i transports terrestres que circulin per m\u00e9s d’una comunitat aut\u00f2noma; advertir\u00e9 al respecte, que quan la Constituci\u00f3 vol permetre que la gesti\u00f3 o execuci\u00f3 de qualsevol compet\u00e8ncia pugui ser realitzada per les comunitats aut\u00f2nomes, ho assenyala expressament, tal com succeeix en l’execuci\u00f3 dels serveis de la Seguretat Social<\/strong> o en mat\u00e8ria de treball; si la Constituci\u00f3 no distingeix entre legislaci\u00f3, execuci\u00f3 o gesti\u00f3, aix\u00f2 significa que la compet\u00e8ncia \u00e9s totalment exclusiva de l’Estat. I aix\u00ed \u00e9s respecte de les compet\u00e8ncies que es pretenen delegar mitjan\u00e7ant la proposici\u00f3 de llei que \u00e9s ja en cam\u00ed de ser admesa a tr\u00e0mit per la Taula del Congr\u00e9s<\/strong>“, explica.<\/p>\n

Finalment, a l’entrevista concedida a Art\u00edculo 14<\/em>, Freixes incideix que la Carta Magna no contempla cedir l’execuci\u00f3 de les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries a cap comunitat aut\u00f2noma. “El control de fronteres \u00e9s indelegable per part dels estats. I nosaltres som frontera exterior de la Uni\u00f3 Europea. Tamb\u00e9 es veu molt clarament al llarg de la llei el que es pret\u00e9n amb ella, perqu\u00e8 preveuen que per poder dur-la a terme han d’augmentar considerablement els efectius dels Mossos d’Esquadra<\/strong>. Si es pens\u00e9s en una col\u00b7laboraci\u00f3 entre forces estatals i auton\u00f2miques no faria falta augmentar tan desmesuradament la capacitat dels cossos de Mossos. Aix\u00f2 es veu clarament que \u00e9s una tend\u00e8ncia transit\u00f2ria, perqu\u00e8 el que es pret\u00e9n finalment, i l’han dit moltes vegades, \u00e9s que finalment la compet\u00e8ncia sigui exclusivament realitzada per part de la Generalitat<\/strong>“, conclou.<\/p>\n