![\"Xavier](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/Javier-Sanz-Latiesas-230x317px.jpg\")
“L’exercici de la medicina \u00e9s una de les pr\u00e0ctiques de major altura moral pel que fa a la disposici\u00f3 del metge a la cura i suport de l’home malalt. Al centre d’aquesta activitat hi ha el destacat paper de la interacci\u00f3 dual entre metge i pacient, articulant tot el proc\u00e9s tant en l’\u00e0mbit diagn\u00f2stic, terap\u00e8utic, de seguiment o de promoci\u00f3 de la salut, tenint en compte la globalitat de la persona i la malaltia de la persona. Tot i que estudiada en profunditat, la relaci\u00f3 m\u00e8dico-pacient presenta en el moment actual desafiaments de no poca import\u00e0ncia a causa dels canvis culturals, socials i tecnol\u00f2gics que fins i tot dificulten o afegeixen complexitat a l’acte m\u00e8dic”, va introduir Sanz la seva intervenci\u00f3.<\/p>\n
El nou acad\u00e8mic va destacar la necessitat d’integrar coneixements de diverses disciplines, com ara la psicologia i l’antropologia, per abordar la complexitat de l’\u00e9sser hum\u00e0. En aquest sentit va assenyalar la figura del metge, fil\u00f2sof, te\u00f2leg i m\u00fasic franc-alemany Albert Schweitzer<\/strong> com un exemple de dedicaci\u00f3 a la medicina, especialment a l’\u00c0frica, on va promoure la que va anomenar “rever\u00e8ncia per la vida”. Aix\u00ed mateix, va esmentar com a exemple l’obra del fil\u00f2sof espanyol Xos\u00e9 Manuel Dom\u00ednguez Prieto<\/strong>, que proposa una visi\u00f3 integral de la persona, a m\u00e9s de la figura del neur\u00f2leg, psiquiatre i fil\u00f2sof austr\u00edac Viktor Frankl<\/strong> i la seva logoter\u00e0pia, que emfatitza la recerca de sentit a la vida, especialment en situacions de patiment. Sanz va advocar aix\u00ed per una medicina que reconegui la dimensi\u00f3 personal del pacient i la seva hist\u00f2ria, promovent una relaci\u00f3 m\u00e9s emp\u00e0tica i comprensiva a l’\u00e0mbit m\u00e8dic.<\/p>\n El recipiendari va abordar tamb\u00e9 la import\u00e0ncia de trobar sentit a la vida, especialment en el context de la malaltia, a trav\u00e9s de les idees del propi Frankl i del fil\u00f2sof i te\u00f2leg alemany Dietrich von Hildebrand<\/strong>. Frankl sost\u00e9 que, malgrat el patiment, les persones tenen la llibertat d’escollir com enfrontar la seva situaci\u00f3 i trobar-hi significat, cosa que pot ser terap\u00e8utica i millorar la relaci\u00f3 entre el pacient i el metge. Per la seva banda, Von Hildebrand emfatitza la responsabilitat \u00e8tica del metge i la import\u00e0ncia de l’actitud moral a la pr\u00e0ctica m\u00e8dica. L’\u00e8tica basada en virtuts, defensada pel metge i professor universitari nord-americ\u00e0 Edmund Pellegrino<\/strong>, a qui Sanz tamb\u00e9 va citar, es presenta com a essencial per a la medicina, destacant que les virtuts s\u00f3n disposicions necess\u00e0ries per assolir el b\u00e9 a la comunitat ia la pr\u00e0ctica m\u00e8dica.<\/p>\n Al seu discurs, l’expert va ressaltar la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 human\u00edstica als estudis de medicina, assenyalant que ser metge implica no nom\u00e9s habilitats t\u00e8cniques, sin\u00f3 tamb\u00e9 un comprom\u00eds \u00e8tic i hum\u00e0. En aquest sentit va esmentar la visi\u00f3 del metge i sacerdot Pere Tarr\u00e9s<\/strong>, que va veure a cada pacient la imatge de Jesucrist<\/strong>, i com la fe pot enriquir la pr\u00e0ctica m\u00e8dica. El ponent va enumerar diverses habilitats necess\u00e0ries per als metges, com ara la capacitat d’aprenentatge continu, pensament cr\u00edtic, comunicaci\u00f3 efectiva, empatia, treball en equip i maneig de l’estr\u00e8s. A m\u00e9s, es va subratllar la necessitat d’integrar la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial a la medicina i la import\u00e0ncia d’una educaci\u00f3 que inclogui aspectes filos\u00f2fics i \u00e8tics, aix\u00ed com l’atenci\u00f3 a les humanitats per millorar la relaci\u00f3 metge-pacient, citant algunes iniciatives que busquen recuperar el component hum\u00e0 a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n Abundant en aquesta relaci\u00f3 metge-pacient, Sanz va poder com a exemple les tesis del metge, historiador, assagista i fil\u00f2sof espanyol\u00a0 Pedro La\u00edn-Entralgo<\/strong>, que emfatitzen la import\u00e0ncia de la comunicaci\u00f3, l’empatia i el context hum\u00e0 en la pr\u00e0ctica m\u00e8dica, argumentant que la curaci\u00f3 no nom\u00e9s dep\u00e8n de la t\u00e8cnica, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la connexi\u00f3 emocional entre metge i pacient. L’obra de La\u00edn-Entralgo convida a reflexionar sobre la necessitat d’un enfocament humanista a la medicina, que combini la compet\u00e8ncia t\u00e8cnica amb una atenci\u00f3 centrada en el pacient. Finalment, Sanz va abordar la relaci\u00f3 entre l’\u00e8tica m\u00e8dica i les virtuts que han de posseir els metges a la seva pr\u00e0ctica. En una societat plural on els principis \u00e8tics s’han relativitzat, el nou acad\u00e8mic va defensar que la medicina \u00e9s una empresa moral i que els metges han d’actuar d’acord amb principis \u00e8tics i virtuts com la fidelitat, compassi\u00f3, prud\u00e8ncia, just\u00edcia, fortalesa, tempran\u00e7a, integritat i autonegaci\u00f3. Aquestes virtuts s\u00f3n interdependents i contribueixen a l’excel\u00b7l\u00e8ncia a la pr\u00e0ctica m\u00e8dica.<\/p>\n