{"id":159955,"date":"2025-02-27T15:51:13","date_gmt":"2025-02-27T15:51:13","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=159955"},"modified":"2025-02-27T15:51:13","modified_gmt":"2025-02-27T15:51:13","slug":"la-cara-menys-coneguda-de-santiago-ramon-y-cajal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-cara-menys-coneguda-de-santiago-ramon-y-cajal\/","title":{"rendered":"La cara menys coneguda de Santiago Ram\u00f3n y Cajal"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica algunes de les seves \u00faltimes recerques i publicacions divulgatives sobre la figura del llegendari Nobel Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>. Es tracta dels articles “<\/strong>El dec\u00e1logo del profesor Ram\u00f3n y Cajal” <\/strong>i “Descubriendo a Pedro Ram\u00f3n y Cajal”<\/strong><\/span><\/span>, apareguts al llarg de l’any 2024 a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa, i de “Santiago Ram\u00f3n y Cajal en la Universidad de Barcelona (1888-1893)”<\/strong>, publicat al n\u00famero 20 de la revista “Erata”<\/strong>, corresponent a desembre del 2024.<\/p>\n

A “El dec\u00e1logo del profesor Ram\u00f3n y Cajal”<\/em>, Callabed recull la base dels ensenyaments del Nobel, la faceta docent del qual segueix lluny d’estar tan divulgada com les seves recerques, malgrat que va ocupar tres c\u00e0tedres: a Val\u00e8ncia, Barcelona i Madrid. “Qualsevol aven\u00e7 d’investigaci\u00f3 estava incl\u00f2s a les seves classes, es negava a impartir classes sobre el que desconeixia, considerava que la motivaci\u00f3 als seus alumnes s’havia de basar en el seu futur, considerava que els millors apunts s\u00f3n els llibres, i per aix\u00f2 va aportar nombroses publicacions perqu\u00e8 els seus alumnes poguessin seguir les seves classes, fomentava entre els alumnes la recerca b\u00e0sica, no entenia la ci\u00e8ncia com un dogma de fe, tenia clar que la doc\u00e8ncia pr\u00e0ctica era fonamental i tan important com la te\u00f2rica, era partidari de compartir les seves experi\u00e8ncies cient\u00edfiques amb els seus alumnes i els convidava a participar i discutir, les seves il\u00b7lustracions histol\u00f2giques eren un bon material pedag\u00f2gic a la seva \u00e8poca per la seva gran capacitat com a dibuixant i els seus ex\u00e0mens eren durs i exigents per\u00f2 justos”, resumeix.<\/p>\n

\"SantiagoPer la seva banda, a “Descubriendo a Pedro Ram\u00f3n y Cajal”<\/em>, l’expert aborda la desconeguda figura del germ\u00e0 menor del premi Nobel, que tamb\u00e9 va optar per la carrera familiar apresa del pare i va ser tant m\u00e8dic com docent, despr\u00e9s d’una atzarosa etapa juvenil que el va portar a Am\u00e8rica de poliss\u00f3. “Pedro va estar sempre, fins i tot en la dist\u00e0ncia, molt a prop del seu germ\u00e0 i la col\u00b7laboraci\u00f3 cient\u00edfica que va mantenir amb ell va consistir, b\u00e0sicament, a corroborar totes les seves troballes en mam\u00edfers inferiors. En l’\u00e0mbit docent, els seus ensenyaments van ser qualificats de magistrals per aquells que no van dubtar a anomenar al seu pas per la Facultat de Medicina de Cadis com a ‘\u00e8poca de Cajal’. Pedro va exercir aquesta c\u00e0tedra durant quatre anys i 10 mesos, at\u00e8s que el novembre del 1899 guanya per concurs de m\u00e8rits la C\u00e0tedra de Cl\u00ednica d’Obstetr\u00edcia i Ginecologia<\/strong> de la Universitat de Saragossa<\/strong>“, explica l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

Finalment, a “Santiago Ram\u00f3n y Cajal en la Universidad de Barcelona (1888-1893)”, el president del Club de Pediatria Social resumeix les primeres experi\u00e8ncies com a docent i investigador del premi Nobel, centrant-se en la seva experi\u00e8ncia a la Universitat de Barcelona<\/strong>. “Hi ha un moment decisiu en la seva biografia i \u00e9s quan decideix opositar a la c\u00e0tedra de Barcelona, \u200b\u200bon nombroses troballes cient\u00edfiques i tamb\u00e9 desgr\u00e0cies familiars l’estaven esperant. Es decideix per una c\u00e0tedra de les m\u00e9s antigues d’Europa dedicades a l’Anatomia. Tenia 31 anys. Es va presentar a concurs el 22 de juliol de 1887. Tot i que podia haver sol\u00b7licitat la c\u00e0tedra de Saragossa va preferir anar a Barcelona”, introdueix el tema.<\/p>\n