{"id":159525,"date":"2025-02-15T15:49:04","date_gmt":"2025-02-15T15:49:04","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=159525"},"modified":"2025-02-15T15:49:04","modified_gmt":"2025-02-15T15:49:04","slug":"europa-i-lestat-de-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/europa-i-lestat-de-dret\/","title":{"rendered":"Europa i l’Estat de dret"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica\u00a0Jean Monnet\u00a0ad\u00a0personam, presidenta de l\u2019organitzaci\u00f3 internacional\u00a0Citizens\u00a0pro\u00a0Europe\u00a0<\/strong>i acad\u00e8mica numer\u00e0ria i vicepresidenta de la Junta de\u00a0Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va analitzar el passat 15 de gener en el programa radiof\u00f2nic “Herrera en Cope”<\/strong>, de la Cadena Cope<\/strong>, la situaci\u00f3 del poder judicial davant les cr\u00edtiques i inger\u00e8ncies dels poders executiu i legislatiu. L\u2019experta jurista va reflexionar sobre una actualitat marcada pel paper del fiscal general de l\u2019Estat i la investigaci\u00f3 judicial a qu\u00e8 est\u00e0 sotm\u00e8s i la proposici\u00f3 de llei que planteja de Govern<\/strong> de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> per limitar la figura de l\u2019acusaci\u00f3 particular. Aix\u00ed mateix, l\u2019acad\u00e8mica ha publicat l\u2019article “\u00bfDe qu\u00e9 hablamos cuando hablamos de valores en el proceso de construcci\u00f3n europea?”<\/strong><\/em> al n\u00famero 24 de la revista de cultura, ci\u00e8ncia i pensament europeu “Pliegos de Yuste”<\/strong><\/em>, editada per la Fundaci\u00f3 Yuste<\/strong>, corresponent a l\u2019any 2024.<\/p>\n

En la seva intervenci\u00f3 a la Cope, l\u2019experta jurista va denunciar el desconeixement de la ministra d\u2019Educaci\u00f3 i portaveu del Govern sobre el funcionament de la just\u00edcia i va considerar el mal que fa a la credibilitat del ministeri fiscal la imputaci\u00f3 del fiscal general de l\u2019Estat. “Aix\u00f2 ja \u00e9s advertit als informes sobre l\u2019Estat de dret de la Comissi\u00f3 Europea<\/strong>. T\u00e9 el seu origen en el fet que al nostre sistema, i aix\u00f2 caldria corregir-lo, el mandat del fiscal general de l\u2019estat coincideix amb el Govern, \u00e9s a dir, el nomena el Govern i dura el mateix que aquest. El fiscal t\u00e9 excessiva depend\u00e8ncia governamental i se\u2019ns han fet diverses advert\u00e8ncies que haur\u00edem de modificar-lo per donar-li m\u00e9s independ\u00e8ncia. En aquest cas concret, es tracta d\u2019un fiscal molt controvertit. Va ser nomenat amb el dictamen en contra del Consell General del Poder Judicial<\/strong>, t\u00e9 en contra seu una sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem<\/strong> per ab\u00fas de poder. \u00bfCom pot ser que un fiscal general estigui condemnat per ab\u00fas de poder? Si li afegim tot el que ha semblat que ha pogut filtrar dades que coneixia d\u2019un ciutad\u00e0…”, va reflexionar.<\/p>\n

\"\"Aix\u00ed mateix, es va referir a la proposici\u00f3 de llei que alguns mitjans han donat en con\u00e8ixer com a “llei Bego\u00f1a” que limitaria l\u2019acusaci\u00f3 popular i que ha estat rebutjada per associacions professionals de juristes. “Des de la meva apreciaci\u00f3, s\u2019insereix en un conjunt de lleis que s\u2019adopten per intentar controlar a la just\u00edcia des del poder pol\u00edtic. Jo confio que aquesta llei no arribi a bon port perqu\u00e8 en el fons destrueix les garanties processals. Per\u00f2 no se sap mai per qu\u00e8 ens estan acostumant que les lleis no es preparen amb coher\u00e8ncia, s\u2019elaboren les normes tenint en compte els vots que es necessitaran”, va assenyalar.<\/p>\n

Per la seva part, al seu article a “Pliegos de Yuste”, Freixes aborda els valors fonamentals en la construcci\u00f3 i funcionament de la Uni\u00f3 Europea i el desenvolupament de tractats clau com ara el Tractat de Lisboa<\/strong>, que enumera valors essencials que han de ser respectats i promoguts per tots els estats membre, incloent la dignitat humana, la llibertat, la democr\u00e0cia, la igualtat i l\u2019Estat de Dret. El text critica l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019organismes informals dins de la UE que no compleixen amb criteris democr\u00e0tics, la qual cosa pot posar en risc l\u2019Estat de dret, com \u00e9s el cas de l\u2019Eurogrup<\/strong> i de les reunions informals de presidents, on la falta de regulaci\u00f3 pot portar a decisions poc transparents i responsables. L\u2019experta advoca per una legitimitat m\u00e9s gran en l\u2019elecci\u00f3 de l\u00edders, com el president de la Comissi\u00f3 Europea, i suggereix que la pr\u00f2xima legislatura europea podria ser clau per avan\u00e7ar cap a una Europa m\u00e9s federal i democr\u00e0tica.<\/p>\n

A m\u00e9s,\u00a0Freixes\u00a0posa sobre la\u00a0taula\u00a0la pol\u00edtica de cohesi\u00f3 de la UE, que busca reduir les desigualtats entre regions i donar suport al desenvolupament sostenible i planteja la necessitat de reformes a la presa de decisions, suggerint que la majoria qualificada s\u2019hauria d\u2019aplicar en temes sensibles. Tamb\u00e9 emfatitza la import\u00e0ncia de la participaci\u00f3 ciutadana en el proc\u00e9s democr\u00e0tic europeu. L\u2019acad\u00e8mica analitza els mecanismes que la UE t\u00e9 per protegir aquests valors, incloent informes anuals sobre l\u2019Estat\u00a0de dret, procediments de sanci\u00f3 i mecanismes preventius. Tot i aix\u00f2, assenyala que l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquests mecanismes pot ser complicada i poc efectiva, especialment quan es requereix la intervenci\u00f3 de m\u00faltiples institucions de la UE.<\/p>\n